Es tractava d'un edifici al peu de la platja, de planta baixa amb serveis de banys a l'interior. Era una mostra de balneari artificial. Cal destacar la simetria del seu cos principal, i les dues torres aixecades al centre del conjunt. Donava accés a l'edifici una escalinata que tenia gairebé l'amplada de l'edifici, i desembocava en un porxo amb catorze pilars amb capitells poligonals, que carregava un fris sobre el qual descansava una terrassa amb balustrades.[1]
El balneari fou construït el segle xix i enderrocat el 1978. Aquest establiment no tenia fonts; senzillament tractava les aigües per poder oferir els seus serveis d'hidroteràpia en un jardí contigu.[1]
↑ 1,01,1«Balneari Lloveras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 juliol 2015].
