Banc de sang de cordó umbilical
Un banc de sang de cordó umbilical és una instal·lació que emmagatzema sang de cordó umbilical per a ús futur. Tant els bancs privats com els públics de sang de cordó s'han desenvolupat en resposta al potencial de la sang de cordó en el tractament de malalties de la sang i del sistema immunitari. Els bancs públics de sang de cordó accepten donacions per a qualsevol persona que ho necessiti i, com a tal, funcionen com els bancs de sang públics. Tradicionalment, el banc públic de sang de cordó ha estat més àmpliament acceptat per la comunitat mèdica.[1] Els bancs privats de sang de cordó emmagatzemen sang de cordó únicament per a l'ús potencial del donant o la família del donant.
La sang del cordó conté cèl·lules mare hematopoètiques (que només es poden diferenciar en cèl·lules sanguínies) i no s'ha de confondre amb cèl·lules mare embrionàries o cèl·lules mare pluripotents, que poden diferenciar-se en qualsevol cèl·lula del cos.[2][3] Les cèl·lules mare de la sang del cordó són progenitores de cèl·lules sanguínies que poden formar glòbuls vermells, leucòcits i plaquetes. És per això que actualment les cèl·lules de la sang del cordó s'utilitzen per tractar malalties genètiques, càncers i trastorns de la sang relacionats amb la sang i el sistema immunitari. La sang del cordó també és una font de cèl·lules mare mesenquimals, que es poden diferenciar encara més per formar teixits connectius, ossos i cartílags.[4] Sobre la possibilitat que les cèl·lules mare de sang de cordó es puguin utilitzar per a altres finalitats, l'Associació Mundial de Donants de Medul·la i el Grup Europeu d'Ètica en Ciència i Noves Tecnologies afirmen que "la possibilitat d'utilitzar les pròpies cèl·lules mare de sang de cordó per a la medicina regenerativa és actualment purament hipotètica. ... Per tant, és altament hipotètic que les cèl·lules de sang de cordó que es mantenen per a ús autòleg puguin arribar a tenir algun valor en el futur" i "la legitimitat dels bancs privats de sang de cordó per a ús autòleg s'hauria de qüestionar, ja que venen un servei que actualment no té cap mena d'ús real que fa a les opcions terapèutiques."[5][6]
Bancs públics i bancs privats[modifica]
Com a banc públic, el Banc de Sang i Teixits (BST) lidera CONCORDIA, que és un programa cooperatiu interterritorial per a la donació de sang de cordó umbilical que es basa en una relació de confiança entre el BST, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i els departaments de Salut de les illes Balears, Aragó, Navarra, Extremadura i Cantàbria, i el Principat d'Andorra.[7]
La política de l'Acadèmia Americana de Pediatria estableix que "l'emmagatzematge privat de sang de cordó com a assegurança biològica no és prudent" tret que hi hagi un membre de la família amb una necessitat actual o potencial de sotmetre's a un trasplantament de cèl·lules mare.[3][8][9] L'Acadèmia Americana de Pediatria també assenyala que les probabilitats d'utilitzar la pròpia sang del cordó umbilical és d'1 entre 200.000[10] mentre que l'Acadèmia Nacional de Medicina diu que només s'han realitzat 14 procediments d'aquest tipus.[10] L'emmagatzematge privat de la pròpia sang de cordó és il·legal a Itàlia i França, i també es desaconsella en alguns altres països europeus. L'Associació Mèdica Nord-americana afirma que "el banc privat s'ha de considerar en la circumstància inusual d'existir una predisposició familiar a un trastorn en la qual les cèl·lules mare del cordó umbilical estarien indicades terapèuticament. No obstant això, a causa del seu cost, probabilitat limitada d'ús i inaccessibilitat per a altres persones, el banc privat no s'hauria de recomanar a les famílies de baix risc."[1] La Societat Americana de Trasplantament de Sang i Medul·la i el Col·legi Americà d'Obstetres i Ginecòlegs també fomenten el banc públic de cordó i descoratgen el banc privat. Gairebé totes les transfusions de sang de cordó prové de bancs públics, més que de bancs privats,[2][9] en part perquè la majoria de les condicions tractables no poden utilitzar la pròpia sang de cordó.[3][11]
Els bancs privats solen cobrar uns 2.000 dòlars per la recollida i uns 200 dòlars l'any per l'emmagatzematge.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Opinion 2.165 - Umbilical Cord Blood Banking». Ama-assn.org. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cord Blood Banking: Marketing Before Medicine? - ABC News». Abcnews.go.com, 06-05-2010. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 ; Lubin, B. H.; Shearer, W. T. «Cord Blood Banking for Potential Future Transplantation». Pediatrics. Pediatrics.aappublications.org, vol. 119, 1, 2007, pàg. 165–170. DOI: 10.1542/peds.2006-2901. PMC: 6091883. PMID: 17200285 [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ zainab, khursheed. «What are umbilical cord stem cells? - Stem Cells Australia». www.stemcellsaustralia.edu.au. Arxivat de l'original el 2019-10-21. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «WMDA Policy Statement on the Utility of Autologous or Family Cord Blood Unit Storage». Bloodcell.transplant.hrsa.gov. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ «Public Cord Blood Donation». National Cord Blood Program. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ «Banc de cordó - Banc de Sang i Teixits». [Consulta: 1r març 2023].
- ↑ «Aap News Release - Aap: Cord Blood Banking For Future Transplantation Not Recommended». Nationalcordbloodprogram.org, 06-07-1999. Arxivat de l'original el 2006-01-05. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ 9,0 9,1 Thornley, I.; Eapen, M.; Sung, L.; Lee, S. J.; Davies, S. M.; Joffe, S. «Private Cord Blood Banking: Experiences and Views of Pediatric Hematopoietic Cell Transplantation Physicians». Pediatrics. Pediatrics.aappublications.org, vol. 123, 3, 2009, pàg. 1011–1017. DOI: 10.1542/peds.2008-0436. PMC: 3120215. PMID: 19255033 [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ 10,0 10,1 «Umbilical cord blood banking: Pros & cons, costs, banking basics». Webmd.com. [Consulta: 9 març 2015].
- ↑ Searcey, Dionne. «Inside the Private Umbilical Cord Blood Banking Business». WSJ, 25-04-2014. [Consulta: 9 març 2015].