Baronia de Púbol
La baronia de Púbol fou una jurisdicció senyorial centrada en el castell de Púbol.[1]
En el segle xiv la baronia passà a mans dels Campllong, una família de l'oligarquia burgesa ennoblida de Girona. El 1368 Pere el Cerimoniós vengué la baronia, per 4.000 sous barcelonesos, a Jaspert de Campllong,[2] notari major de Girona, tresorer del rei i, més tard, de la reina Sibil·la de Fortià, i donzell. El seu fill i hereu Jaume es casà amb la filla i hereva del metge reial Guillem Colteller, senyor de la baronia d'Esponellà. El 1399 la Pera, Pedrinyà i Cassà de Pelràs se separaren de la baronia i es construí el castell de la Pera. Amb tot, aquesta separació fou revocada l'any 1431.[3]
Descendent dels Campllong fou Margarida de Campllong, senyora de les baronies de Púbol i d'Esponellà, que, el 1422, es casà amb Bernat de Corbera, passant així la baronia al llinatge dels Corbera i, més tard, d'aquests als Requesens (Francesc de Requesens i de Corbera-Campllong), als Muntanyans-Horta (cognomenats Requesens-Campllong) i, ja en el segle xvii, als Turmo.[3] Dels Turmo la baronia passa a mans dels Batlle i d'aquests als Miquel, que esdevingueren marquesos de Blondel de l'Estany.[1][4]
El 10 de novembre de 1969 els últims hereus dels Miquel vengueren el castell de Púbol a Helena Diakanoff Deolima (Gala), casada amb Salvador Dalí.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Baronia de Púbol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Marquès i Casanovas, Jaume «Púbol (V)». Revista de Girona, Núm.66, 1974, p.40-44 [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Marquès i Casanovas, Jaume «Púbol (VII)». Revista de Girona, Núm.70, 1975, p.11-19 [Consulta: 3 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Marquès i Casanovas, Jaume «Púbol (VIII)». Revista de Girona, Núm.78, 1977, p.1-7 [Consulta: 3 març 2015].