Bastida d'Oleta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell medieval | |||
| Característiques | ||||
| Material | Pedra | |||
| Altitud | 579,9 m  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Oleta i Èvol (Conflent) | |||
| Localització | La Bastide | |||
| ||||
| Monument històric inventariat | ||||
| Data | 9 març 1927 | |||
| Identificador | PA00104057 | |||
La Bastida d'Oleta és una antiga fortificació medieval tardana de la comuna d'Oleta i Èvol, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord. Fou el segon castell seu del Vescomtat d'Èvol, substituint el Castell d'Èvol. Es començà a construir vers el 1340.
Les seves ruïnes són[1] a llevant del poble d'Oleta, a l'extrem oriental del terme d'Oleta i Èvol, al costat de llevant del veïnat de la Bastida d'Oleta.
Del 1344 data la primera documentació de la fortificació: Bastida nova juxtum locum de Oleta, que és esmentada el 1450 com a la Bastida del vescomte d'Èvol. Fou feta bastir pel vescomte Joan de So per tal de tancar el pas per la Via Confluentana, el camí del Conflent a la Cerdanya. La Bastida d'Oleta sofrí danys molt greus el 1654, a la Guerra dels Segadors, i fou quasi del tot enderrocada pel seu propietari el 1820.
Bibliografia[modifica]
- Becat, Joan. «103 - Oleta i Èvol». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Oleta». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.