Batalla de Casalecchio
  Batalla de Casalecchio Batalla de Casalecchio | |||
.jpg)  | |||
| Tipus | batalla | ||
|---|---|---|---|
| Data | 26 de juny de 1402 | ||
| Coordenades | 44° 29′ 00″ N, 11° 17′ 00″ E / 44.483333°N,11.283333°E | ||
| Lloc | Casalecchio di Reno | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Resultat | Victòria milanesa, Bolonya passa a mans milaneses | ||
| Comandants | |||
| |||
La batalla de Casalecchio va tenir lloc el 26 de juny de 1402, a Casalecchio di Reno entre l'exèrcit milanès, que pretenia incorporar Bolonya als dominis del ducat de Milà, i l'exèrcit bolonyès.
Antecedents[modifica]
Joan Galeàs Visconti, el duc de Milà tenia el somni d'unir tot el nord d'Itàlia en un sol regne. Els obstacles per al seu èxit incloïen Bolonya i especialment Florència, i el 1402, Visconti va llançar atacs a aquestes ciutats. La guerra era extremadament costosa per ambdós bàndols,[1] però es creia que els milanesos sortirien victoriosos. El canceller florentí Coluccio Salutati van intentar unir al poble de Florència, però els florentins estaven gravats amb força per la fam, la malaltia i la pobresa.
Batalla[modifica]
La batalla de Casalecchio, en la qual els bolonyesos van ser derrotats va tenir lloc el 26 de juny de 1402, a Casalecchio di Reno, prop de Bolonya. L'exèrcit bolonyès de Giovanni Bentivoglio, comandat per Muzio Attendolo Sforza, esperava els reforços florentins es va oposar al de Joan Galeàs Visconti i els seus aliats, els Malatesta de Rimini i els Gonzaga de Màntua per aturar l'expansió del poder de Visconti. El comandant en cap milanès era Joan Francesc I Gonzaga, i entre els seus capitans es trobava Alberico da Barbiano.[2]
Conseqüències[modifica]
Joan Galeàs Visconti va prendre Bolonya i el seu líder Giovanni Bentivoglio va ser assassinat dos dies després.[3] Visconti planejava assaltar Florència a continuació, però va emmalaltir el 10 d'agost de 1402 i morir el 3 de setembre.
Referències[modifica]
- ↑ Giangaleazzo Visconti: Duke of Milan : 1351-1402 (en anglès). CUP Archive, 1941, p. 296.
- ↑ Saggio di leggende storiche italiane in ottava rima (en italià). Per tipi di Jacopo Marsigli, 1840, p. 93.
- ↑ Murray, J. A Hand-book for Travellers in Central Italy: Including the Papal States, Rome, and the Cities of Etruria (en anglès). John Murray, 1850, p. 74.