Vés al contingut

Batalla de Grasla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarBatalla de Grasla
Revolta de La Vendée Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data11 gener 1794 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades46° 51′ 00″ N, 1° 19′ 00″ O / 46.85°N,1.3167°O / 46.85; -1.3167
LlocLes Brouzils Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

La La batalla de Grasla va tenir lloc l'11 de gener de 1794 durant la Revolta de La Vendée.

Preludi[modifica]

Article principal: Batalla de Saint-Fulgent (1794)
El 9 de gener de 1794, les forces de la Vendée de Charette i Joly es van apoderar de Saint-Fulgent.[1] Tanmateix, la columna de l'ajudant general Dominique Joba va llançar un contraatac l'endemà i va reprendre la localitat.[2][3] Els Vendeans es dispersen i tornen a caure al bosc de Grasla, al sud de Brouzils, on reconstitueixen les seves forces.[2] Però Joba es presentà allà l'11 de gener.[2][3][a]

Vista d'una reconstrucció d'una cabana al refugi de Grasla l'any 2013.

Forces presents[modifica]

Segons el general Duval, la columna de Joba tenia 1.200 soldats d'infanteria i 200 de cavalleria, mentre que els Vendeans eren 3.000.[2][b]

A les seves memòries[c], l'oficial de Vendée Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière escriu que durant aquest període; l'exèrcit no va ser sovint no més de mil a mil dos-cents homes.[7]

La batalla[modifica]

La lluita comença l'11 de gener, al final del dia.[3][8] Els vendeans van a trobar-se amb els republicans al costat dels brouzils.[9][10] Posaren en fugida l'ala esquerra de la seva columna, però foren rebutjats pels soldats en emboscada mentre partien perseguint els fugitius.[9][10] Segons el relat de Duval, els vendeans ocupaven una posició avantatjosa davant del bosc, la lluita va durar quatre hores i el desenllaç de la batalla va semblar indecís durant molt de temps.[2]

Charette va rebre un tret al braç, prop de l'espatlla.[2][3][10] Segons Lucas de La Championnière: No semblava de cap manera afectat i poca gent es va adonar del que acabava de passar.[10] Tanmateix, les files dels Vendeans s'acaben debilitant.[2][9] Segons Lucas de La Championnière, Joly abat un dels seus homes per intentar frenar el pànic.[2][10]

Llavors Joba va llançar una càrrega de baioneta amb les seves forces de la dreta i els insurgents van tornar a caure al bosc.[2][9] Però segons Lucas de La Championnière, se'ls persegueix més enllà del bosc.[10] Els Vendeans van agafar llavors camins estrets que impedien que la cavalleria els perseguis[10] i es van retirar a Saint-Christophe-la-Chartreuse, a Rocheservière, des d'on van arribar després als boscos de Grammont.[2]

Conseqüències[modifica]

Els Vendeans romanen tancats als boscos de Grammont el durant el 13 de gener.[2] Dues columnes republicanes passen a prop sense adonar-se de res. Tanmateix, els insurgents s'apoderen d'un comboi de fenc que els seguia.[2] Després es dirigeixen cap al bosc de Grand'Landes, però Joba els aconsegueix a La Chambaudière, al sud de Legé.[2] Després de quatre hores de trets, els revoltats es van capbussar al bosc, on els republicans no s'atrevien a perseguir-los.[11]

El 14 de gener, a partir de la informació facilitada pels presoners, Joba va tendir una emboscada al bosc de Touvois, al nord del bosc de Grand'Landes, i allí va esperar Charette.[11] Tanmateix, els granaders ataquen massa aviat i la sorpresa falla.[11] Charette aconsegueix escapar i fer perdre els seus perseguidors.[11] Troba refugi al convent de Val de Morière, un lloc aïllat enmig d'uns erms deserts i allunyat de les vies de comunicació, on encara viuen mitja dotzena de monges. Encara acompanyat d'uns quants centenars dels seus homes, Charette hi va tractar la ferida i hi va romandre amagat durant dos dies.

L'ajudant general Joba torna a Chantonnay, on té les seves tropes acantonades.[9] Però a Machecoul, el general Haxo va ser informat el 16 de gener de la presència de Charette amb 500 a 600 homes a la Val de Morière.[11] S'hi precipita, però troba el lloc pràcticament desert.[11] Només sis o set persones estan afectades.[12] Per consell de Marie Élisabeth Benigne Voyneau Duplessis de Montsorbier, a qui va conèixer a Val de Morière, Charette va tornar a refugiar-se al bosc de Grasla.[11] Entre el 17 i el 26 de gener va rebre tractament i va romandre amagat a Saligny, al bosc de Grasla o a altres boscos del voltant.[13]

Notes[modifica]

  1. ↑ Els bandolers retirats a Brouzils, hi vaig anar amb 25 homes a cavall, ben segur que insultant-los els trauria d'aquest lloc, on pensava que era massa perillós involucrar-me. Abans, ia poca distància, havia deixat l'exèrcit en un imponent ordre de batalla. De fet, l'enemic va venir immediatament a atacar-nos. Charette, que per primera vegada es va posar al capdavant dels (pelotons) dels rebels, va fer doblegar l'esquerra de la meva columna. Hi vaig amb celeritat, faig reviure els soldats, els insto a lluitar, els poso com a exemple la dreta de la columna, que carregava els bandolers amb baionetes al llom. Immediatament s'arregla el destí del combat; els bandolers cedeixen per totes bandes, la derrota comença a les seves files, la cavalleria es veu obligada, a fugir de la mort, a passar a la infanteria. No obstant això, les meves tropes necessitaven un descans, i em vaig veure obligat a interrompre la seva marxa per un moment. Mentrestant, vaig fer que una altra columna ataqués. L'enginy aviat em va fer triomfar. Vaig separar 50 cavallers i 200 escaramutzadors, que gràcies als habitants del lloc i mentre estàvem a l'aguait, van fer una diversió a les files catòliques. Els bandolers, creient que tot l'exèrcit anava als talons, van cedir. Els soldats de la República van fer uns presoners, als quals vaig prometre indultar, si em deien el lloc on podia anar de nit per sorprendre a Charette. Ens van assenyalar el bosc de Touvois. Hi vaig marxar amb 200 granaders. 12 d'ells, que em van precedir, desitjant sols tenir la glòria de la captura, la van perdre per un moviment massa precipitat. Després d'aquest afer vaig tornar a Chantonnay, on, de concert amb el general Bard, vaig aquarterar les tropes.- Mémoria de l'ajudant - général Joba-.[4]
  2. ↑ L'enemic ocupant una posició avantatjosa davant del bosc, Joba el va atacar amb una fusellada que va durar quatre hores, la victòria era incerta. Joba va fer sonar la càrrega amb la baioneta al davant encara que només tenia 1200 infants i 200 cavalls. L'enemic va entrar al bosc, les forces eren 3000 homes. Els republicans el van perseguir i van matar moltes persones.[5] Història del general François Raymond Duval, pocs dies després de la batalla.
  3. ↑ Ens podríem haver quedat molt de temps al bosc de Grala sense ser descoberts; una columna va passar per davant del Bourg des Brouzils i davant l'informe de la seva debilitat, vam córrer a atacar-lo. La cua de la columna va fugir, i els nostres soldats van perseguir els fugitius per tenir les seves restes, però un escamot emboscat en un bosc de boscos feia un foc terrible; el General a peu va caminar fins al lloc més perillós i va rebre un tret al braç prop de l'espatlla. La golejada era completa i el gruix del bosc no ens podia garantir; ens perseguien molt més enllà. Vaig veure el senyor Charette quan el van colpejar: no semblava afectat de cap manera i poca gent es va adonar del que acabava de passar; fins i tot va donar algunes ordres per oposar-se a l'entrada dels enemics al bosc però va ser en va. M. Joly es va llançar davant dels fugitius i va jurar fer-li volar el cervell a qualsevol que passava. La seva amenaça sense efecte, efectivament va matar un home que es va negar a obeir-lo, però malgrat tot es va veure obligat a cedir al torrent. Els mals camins van impedir que la cavalleria ens perseguissin més. Ens vam retirar a Saint-Christophe-la-Chartreuse. L'endemà estàvem amagats al bosc de Grammont; dues columnes republicanes van passar a dreta i esquerra del bosc i vam tenir la sort de no ser vists. Una hora més tard la nostra cavalleria va aturar un comboi de fenc seguint els destacaments.[6] Memòries de Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière.

Referències[modifica]

  1. ↑ Dumarcet 1998, p. 315.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Dumarcet 1998, p. 316.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Savary, t. III, 1825, p. 36-37.
  4. ↑ Chassin, t. III, 1894, p. 401-402
  5. ↑ Dumarcet 1998, p. 316
  6. ↑ Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72
  7. ↑ Lucas de La Championnière 1994, p. 70
  8. ↑ Dumarcet 1998, p. 331.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Chassin, t. III, 1894, p. 401-402
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 Lucas de La Championnière 1994, p. 71-72.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 Dumarcet 1998, p. 317.
  12. ↑ Dumarcet 1998, p. 318.
  13. ↑ Dumarcet 1998, p. 319.

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Batalla_de_Grasla&oldid=32876144»