Batalla de Kalbådagrund

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Kalbådagrund
Gran Guerra del Nord
Data 22 de juliol de 1713
Localitat Golf de Finlàndia, 50 km al sud de Porvoo
Coordenades 59° 59′ 10″ N, 25° 35′ 56″ E / 59.986°N,25.599°E / 59.986; 25.599Coord.: 59° 59′ 10″ N, 25° 35′ 56″ E / 59.986°N,25.599°E / 59.986; 25.599
Bàndols
Marina Sueca Marina Russa
Comandants
Comandant Carl Raab Almirall Cornelius Cruys
Forces
3 vaixells de línia[1]
Baixes
pèrdues mínimes en les tripulacions [2] 1 vaixell de línia [2]


La Batalla de Kalbådagrund o Acció del 22 de juliol de 1713 fou una batalla naval entre l'Imperi Suec i el Tsarat Rus que tingué lloc el 22 de juliol de 1713 prop dels esculls de Kalbådagrund. Fou un enfrontament poc rellevant de la Gran Guerra del Nord on els suecs obtingueren una victòria tàctica.

Vaixells involucrats[modifica | modifica el codi]

Suècia[modifica | modifica el codi]

  • Verden 54 canons
  • Osel 50 canons
  • Estland 48 canons

Rússia[modifica | modifica el codi]

  • Poltava 54 canons
  • Pernov 50 canons
  • Randolf 50 canons
  • Riga 50 canons
  • Sv. Antonii 50 canons
  • Vyborg 50 canons
  • Esperans 44 canons
  • Sv. Pavel 32 canons
  • Sv. Petr 32 canons
  • Samson 32 canons
  • Shtandart 28 canons
  • 2 brigs

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Una petita esquadra sota les ordres del comandant Carl Raab formada per tres vaixells de línia es trobaren una esquadra russa més nombrosa el dia 21 de juliol de 1713 prop de Gogland, que es va llençar a perseguir els suecs que es retiraren cap a l'oest.[1]

Batalla[modifica | modifica el codi]

El dia 22 de juliol els vaixells russos més ràpid assoliren l'esquadra sueca i obriren foc a llarga distància. La lluita fou intensa i es desenvolupà prop de Kalbådagrund i els baixos d'Yttre Hällkallan. Durant la lluita el vaixell insígnia de Raab, Ösel, encallà però pogué reincorporar-se al combat. Tres vaixells russos encallaren, podent tornar al combat dos d'ells, la tercera tripulació hagué d'abandonar i cremar el vaixell embarrancat.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els vaixells suecs només patiren danys superficials i es retiraren a Helsinki. L'esquadra russa perdé el vaixell de línia de 50 canons Viborg.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mattila 1983, p. 35.
  2. 2,0 2,1 2,2 Mattila 1983, p. 36.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Mattila, Tapani. Meri maamme turvana (en finlandès). Jyväskylä: K. J. Gummerus Osakeyhtiö, 1983. ISBN 951-99487-0-8.