Batalla de La Garnache
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 27 novembre 1793 |
| Coordenades | 46° 53′ 29″ N, 1° 49′ 47″ O / 46.8914°N,1.8297°O |
| Lloc | La Garnache |
| Estat | França |
La batalla de la Garnache, va tenir lloc el 27 de novembre de 1793 durant la Revolta de La Vendée.
Preludi[modifica]
Mentre el gruix de les forces de la Vendée i republicanes s'enfrontaven al nord del Loira al Gir de Galerna, a la Vendée el general Nicolas Haxo es va encarregar de recuperar l'illa de Noirmoutier i destruir l'exèrcit de Charette.[1] Haxo va sortir de Nantes el 21 de novembre.[2] Després d'haver fet algunes escaramusses als boscos i llogarets dels voltants de Saint-Philbert-de-Bouaine,[3][4] va prendre Legé el 23 de novembre[5] i va entrar a la ciutat de Machecoul el 26 després d'una petita baralla.[3][4] Mentrestant, el general Dutruy va marxar cap al sud des de les Sables el 22 de novembre.[6] El dia 27, una de les seves columnes, comandada per Aubertin, va atacar Charette a La Garnache.[6][7] El general Vendea va deixar llavors el seu refugi a Touvois per intentar un nou atac per reprendre Machecoul.[6]
Forces presents[modifica]
A les seves memòries {A 1}, l'ajudant general Aubertin, declara que mana entre 1.000 i 1.100 homes durant aquest combat.[8] Aquest número l'agafa Émile Gabory.[1] El general Haxo esmenta 1.500 homes.[1][9] Segons Aubertin, la columna estava formada per 455 homes[8] de l'11è batalló de voluntaris d'Orleans,[1][8][6][7] destacaments dels regiments d'infanteria 109 i 110, a més d'uns quants altres cossos, granaders Mayençais i un canó de 4 lliures servits per artillers del 1r batalló de voluntaris del Baix-Rhin.[8]
Segons Aubertin, els Vendeans són 8.000,[1][8] mentre que Haxo en el seu informe a Vimeux {A 2} parla de 3.000 a 4.000 rebels.[9] Les forces de Vendée estan comandades per Charette, Joly i Savin.[10]
Actuació[modifica]
Segons el relat deixat per Aubertin a les seves memòries, la seva columna, que havia arribat recentment a Machecoul, va rebre l'ordre la nit del 26 al 27 de novembre de fer un reconeixement a la carretera de Challans.[8] Els republicans marxen al matí i es troben amb una columna de Vendée prop de la Garnache.[8] Aleshores, Aubertin avança a córrer les seves tropes perquè prenguin posició en una alçada situada entre els dos exèrcits.[8] Llavors, la peça d'artilleria va obrir foc i els escaramuzas republicans es van enfrontar i els vendeans es van retirar sense oposar massa resistència.[8]
Aquest relat queda confirmat per les memòries {A 3] de l'oficial reialista Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, que indica que l'avantguarda, formada per chasseurs à peu liderats per Charette, va fugir dels escaramuzadors republicans, fet que va provocar la derrota de la resta de l'exèrcit.[11]
Segons Aubertin, els vendeans es van concentrar al poble de la Garnache.[8] Els republicans els perseguien però mancaven de cavalleria per provocar una derrota.[8] A la Garnache, Aubertin va desplegar les seves tropes en un turó que domina la ciutat i el castell. Després d'una nova batalla, els vendeans van fugir i els republicans es van apoderar de la ciutat.[8] Segons Lucas de La Championnière, l'exèrcit es va concentrar només a Saint-Gervais, després va tornar a caure a Beauvoir-sur-Mer.[11]
Conseqüències[modifica]
Charette es retira a Saint-Gervais.[6] Aubertin es queda a La Garnache durant 48 hores.[8] Després va rebre l'ordre d'anar a Beauvoir-sur-Mer.[8]
Per la seva banda, Haxo va fer la seva unió amb la columna de Jordy el 28 de novembre a Legé.[3] Les forces de Dutruy també es van unir a les de Haxo a Machecoul.[6]
Notes[modifica]
- {a 1}-
| « | El mateix dia, 25 de novembre, l'adjudant general Guillaume va rebre l'ordre d'anar al quarter general i lliurar el comandament de la columna al tinent coronel Aubertin. Aquest darrer va arribar a acampar a mitja llegua de Machecoul, a la dreta del camí de Challans, i on ja es trobaven altres tropes. Durant la nit del 26 al 27 de novembre, aquest oficial superior va rebre ordres del general Haxo de fer un reconeixement camí de Challans. Com que aquest moviment va provocar la dispersió d'una de les reunions més fortes del cap Charette, és útil donar-ne els detalls, que no es troben en cap altre dels molts escrits sobre la guerra de Vendée.
La columna d'Aubertin, d'entre 1000 i 1100 homes, estava formada (a part de l'11è batalló d'Orleans, que tenia 455 combatents), per destacaments de diversos altres cossos, com els regiments 109 i 110, els granaders units de la guarnició de Maguncia, etc. S'hi havia enganxat una peça de quatre, servida per un escamot d'artillers del 1r batalló del Bas-Rhin. El dia 27 aquesta columna va marxar cap a la carretera de Challans. S'havia congelat durant la nit, però no tan fort que no es veiés el rastre d'un cos de cavalleria que havia passat recentment. A la distància de tres quarts de llegua es van trobar uns soldats republicans que havien mort feia poc temps; i es va notar una forta empremta de peus de cavalls a tota l'amplada del camí, senyal segur que durant la nit la cavalleria enemiga s'havia acostat als llocs avançats i havia assassinat els homes que s'havien allunyat imprudentment del seu bivac. Una mica més enllà, els exploradors van descobrir, a l'abast dels canons, a la carretera, una columna enemiga des d'una gran profunditat, que avançava amb celeritat sobre Machecoul. Encara que el comandant Aubertin va rebre l'ordre de reconèixer només l'enemic, sense intentar cap enfrontament, no hi havia cap cule; un moviment retrògrad operat massa bruscament, a una distància tan propera, podria augmentar l'ardor dels assaltants i provocar una derrota que s'hauria comunicat ràpidament a les tropes situades fora de Machecoul, i d'aquí a aquells que ocupaven aquella ciutat. Aubertin de seguida es va decidir. La retirada va oferir massa inconvenients; aquesta maniobra és perillosa de dur a terme amb soldats francesos, i molt poques vegades s'aconsegueix de francès a francès, com està demostrat en la història de les nostres guerres civils. Hi havia entre els reialistes i els republicans, a quasi igual distància a banda i banda, una alçada que es podia aprofitar. Aubertin, sense dubtar i sense tenir en compte la gran superioritat numèrica dels seus adversaris, va formar les seves tropes per trams (que precisament era l'amplada de la carretera), i les va fer acostar en massa: els escaramuzadors al capdavant, emmascarant el quatre peces que encara no havia disparat; i a la part posterior per protegir-lo, el destacament de granaders de Mayence. Així formada, la columna va avançar a córrer, i va ser la primera a assolir l'alçada, des de la qual els vendeans encara estaven a un tret de fusell. La peça és desenmascarada pels escaramuzadors que escampen i recolzen l'efecte del canó amb el seu foc igualment mortal. Tots aquests moviments es van executar amb ordre, precisió i celeritat. La massa vendea, que es pot, sense exagerar, estimar-se en més de vuit mil homes, reunida i organitzada per Charette, sacsejada pels canons i la fusel·lada dels escaramuzadors republicans, ni tan sols va intentar fer-los retrocedir. Es gira sobre si mateix durant uns instants, i s'acaba trencant i dispersant-se, en la seva major part, a dreta i esquerra de la carretera. Aubertin, per manca de cavalleria, en no poder perseguir amb èxit els que es retiraven en direcció a Challans, es va haver de limitar a seguir-los a tota la velocitat de la seva infanteria, fins al poble de la Garnache, on un gran nombre de aquests fugitius, després d'haver pretès resistir inicialment, s'acaben dissipant en totes direccions. La columna republicana es va posicionar al turó que domina el poble i el seu antic castell. Aquest aplegament va ser jutjat, entre els Vendeans, com un dels més nombrosos dels formats per Charette. Aquest cap havia fet servir els mitjans més actius i rigorosos per obligar la població a tornar a prendre les armes. Volia la seva venjança, contra el general Haxo, per al dia del 25 de novembre, quan aquest l'havia vençut completament; però no havia reflexionat sobre l'escàs recurs que cal trobar en les lleves fetes tan precipitadament i posades en acció tan prompte, sigui quin sigui l'esperit que anima la massa. Després de romandre quaranta-vuit hores a la Garnache, Aubertin va rebre l'ordre d'avançar, en direcció a Beauvoir, i de prendre posició prop del poble de Salartène. Durant la nit del 4 al 5 de desembre, la columna es va posar en marxa per arribar l'endemà a l'alba davant de Beauvoir, del qual el general Haxo volia expulsar Charette. Les tropes van avançar en el més gran silenci sobre aquest petit poble, guiades per un habitant patriòtic, que havia vingut a buscar refugi al comandant Aubertin. |
» |
[8]— Memòries de l'ajudant general Aubertin
- {A 2}-
| « | "Em complau anunciar que en Jordy s'acaba d'unir a mi avui. Va buscar i escombrar el bosc de Prince. Els nostres èxits a la Garnache us interessaran; en una paraula, mil cinc-cents homes de les nostres tropes van derrotar completament de tres a quatre mil rebels que es preparaven, crec, per venir a atacar-nos.
Pots estar tranquil a la publicació de Rouans. |
» |
[9]-Carta del general Haxo al general Vimeux, 28 de novembre.
- {A 3}-
| « | Charette estava al costat de Challans, quan Port-Saint-Père fou atacat i pres; va marxar cap a Machecoul per expulsar l'enemic ja amo del lloc. Amb uns quants caçadors, a peu com ell, havia pres la iniciativa; un cos d'escaramuzadors els va obligar a volar; l'exèrcit que seguia de prop, veient el seu general corrent, cregué gran el perill, i en comptes d'ajudar-lo va fugir a tota velocitat. Només ens vam concentrar a Saint-Gervais, on vam passar la nit; l'enemic va continuar avançant i segons les observacions, veient que es disposaven a atacar-nos, vam anar a fer fi a la plana de Beauvoir. | » |
[11]— Memòries de Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gabory 2009, p. 329-330.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 294.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Loidreau 2010, p. 318.
- ↑ 4,0 4,1 Savary, t. II, 1824, p. 397.
- ↑ Aubertin 1824, p. 55.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Dumarcet 1998, p. 286-287.
- ↑ 7,0 7,1 Chassin, t. III, 1894, p. 386.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 Aubertin 1824, p. 59-63.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Savary, t. II, 1824, p. 398.
- ↑ Gras 1994, p. 122.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Lucas de La Championnière 1994, p. 58.