Batalla de Quatre Chemins de l'Oie (1793)
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 4 desembre 1795 |
| Coordenades | 46° 48′ 35″ N, 1° 08′ 20″ O / 46.8097222°N,1.1388889°O |
| Lloc | L'Oie |
| Estat | França |
Batalla de Quatre Chemins de l'Oie va tenir lloc l'11 de desembre de 1793 durant la Revolta de La Vendée. Acaba amb la victòria dels Vendeans que s'apoderen del camp republicà de l'Oie.
Preludi[modifica]
Després de reunir-se el 8 de desembre a Lucs-sur-Boulogne, els líders de la Vendée Charette, Joly i Savin passen tres dies reunint les seves forces. Aleshores acorden dirigir una expedició a Anjou i Haut-Poitou per reclutar-hi tropes, després tornar amb força a Bas-Poitou i al Pays de Retz per repel·lir els republicans. En el seu camí, però, es troba el campament de L'Oie, situat prop de la cruïlla de Quatre Chemins, on es troben les carreteres de Nantes a La Rochelle i de Les Sables-d'Olonne a Saumur.
Procediment[modifica]
L'11 de desembre,[1] després d'haver passat la nit a les Essarts5, els vendeans van atacar el campament de Quatre-Chemins.[1][2]
La batalla comença a la una de la tarda.[3] Els Vendeans es presenten en tres columnes, amb la cavalleria a l'avantguarda, liderada per Joly.[3] Segons l'oficial de Vendée Lucas de La Championnière, Joly va arribar per la ruta des Sables al sud-oest i Charette per la ruta de La Rochelle al sud.[4]
Joly fa servir un truc adornant els seus genets amb cocardes tricolors.[3] Els sentinelles queden sorpresos i els Vendeans irrompen al camp.[3] Els reforços de Saint-Fulgent també es van retrocedir amb pèrdues i van retrocedir a Montaigu. {nota, A 1.}
Totalment sorpresos, els republicans van fugir en direcció a Luçon i les Herbiers.[5][6] Els Vendeans segueixen sent amos del campament i s'apoderaran d'armes, municions, aliments i material divers.[3][6] Van passar la nit a Sainte-Florence i van anar l'endemà a Les Herbiers, que va ser presa sense lluita.[3] Aleshores, els oficials de Vendée van decidir designar un comandant en cap i el matí del 12 de desembre van escollir Charette general en cap de l'Exèrcit Catòlic i Reial de Bas-Poitou.[7]
Pèrdues[modifica]
Els republicans pateixen grans pèrdues. Segons l'historiador Chassin, "de 2.000 homes, 1.000 van ser assassinats".[8][9] Per a Le Bouvier-Desmortiers, "dels 1.500 homes del campament, ni una quarta part se'n va escapar".[8] Els Vendeans també van capturar 400 fusells segons Bouvier-Desmortiers i 1.500 segons Chassin.[8][9] Segons les memòries {nota, A 2} de l'oficial de Vendée Lucas de La Championnière, el camp "es va convertir en una carnisseria" i els Vendéens es van apoderar d'un canó, pólvora i un gran nombre de parells de sabates.[4]
Notes[modifica]
- [nota,A 1]
"El lloc de Quatre Chemins ha estat atacat avui. El cas va començar a la una de la tarda. L'enemic atacava en tres columnes, la cavalleria liderava la central. La tropa dels quatre camins va quedar sorprès i derrotada; va recaure sobre l'Herbària i sobre Luçon. El de la plaça de Saint-Fulgent que anava en seu auxili es va trobar amb l'enemic en el seu camí i va patir molt; torna a recaure sobre Moutaigu.
Demà s'esperen tres mil homes a Saint-Fulgent, comandats per l'adjudant general Dufour, que repararà fàcilment aquesta falla."
- Informe del comandant Barbier al general Vimeux, 11 de desembre --
- [nota,A 2]
"Els generals havien decidit en consell anar a l'alt Poitou per reclutar els que no havien creuat el Loira i tornar per expulsar l'enemic massa nombrós per al nostre petit exèrcit. Per dur a terme aquest projecte vam venir a dormir a les Essarts, però els republicans van ocupar el lloc de Quatre-Chemins; es va decidir atacar-la i els soldats van rebre l'ordre en cas de derrota de tirar-se per la dreta i travessar la carretera de La Rochelle.
El vell Joly manava l'avantguarda, atacava amb massa vigor pel camí dels Sables; els seus soldats volarien si la seva intrepidesa no els hagués recolzat; dues vegades va penetrar a les files dels republicans, una tercera vegada va passar per un dels seus batallons: els soldats el prenen per un dels seus caps li van preguntar si no havien arribat reforços. El agafaré, els va dir, espereu. Després va passar per la carretera de La Rochelle per on arribava M. Charette. Havia trigat temps a fer aquest gran desviament; finalment ens vam acostar al campament sense que l'enemic ens disparés, sens dubte ens van prendre pel reforç esperat. Quan ens havíem declarat per una volea general, l'enemic desencantat es va dividir per oposar-nos a la nostra entrada, però els crits de Vive le Roi havent anunciat la nostra arribada a l'avantguarda, els soldats que la componien van redoblar l'atac i al cap d'un moment vam entrar, al campament que es va convertir en una carnisseria. Vam agafar un tros de canó, molta pólvora i un gran nombre de sabates que ens calia molt; els nostres s'havien quedat al Marais de Bouin i quasi tots caminàvem descalços."
- Memòries de Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Dumarcet 1998, p. 296
- ↑ Gabory 2009, p. 332
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Dumarcet 1998, p. 297.
- ↑ 4,0 4,1 Lucas de La Championnière 1994, p. 63-64.
- ↑ 5,0 5,1 Savary, t. II, 1824, p. 473.
- ↑ 6,0 6,1 Gras 1994, p. 123.
- ↑ Dumarcet 1998, p. 298-299.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Dumarcet 1998, p. 303.
- ↑ 9,0 9,1 Chassin, t. III, 1894, p. 389.
Bibliografia[modifica]
- Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795, t. III, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1894, 575 p
- Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Éditions Robert Laffont, coll. « Bouquins », 2009, 1504 p. (ISBN 978-2-221-11309-7).
- Yves Gras, La guerre de Vendée : 1793-1796, Paris, Economica, coll. « Campagnes et stratégies », 1994, 184 p. (ISBN 978-2-7178-2600-5).
- Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage.
- Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. II, Baudoin frères, Libraires-éditeurs, 1824, 515 p.