Batiscaf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un batiscaf és un vaixell submarí dissenyat per a operar a grans profunditats.

El primer aparell fou dissenyat pel físic suís Auguste Piccard per a explorar el fons del mar i provat a les aigües de Cap Verd el 1948.[1]

El batiscaf Trieste, construït en 1953, va arribar un rècord mundial el 23 de gener de 1960 en descendir fins a 10.916 m a la fossa de les Mariannes, la de major profunditat oceànica coneguda. Va explorar la fossa Challenger, el punt més profund del planeta situada a (402 km) al sud-oest de l'illa de Guam. A aquesta profunditat va haver de suportar una pressió d'unes 1.000 vegades la pressió atmosfèrica. El vaixell, que duia petroli per a poder surar i perdigons de ferro com llast, descendia introduint aigua en els tancs d'aire situats a ambdós extrems i ascendia quan s'extreien l'aigua i els perdigons. La immersió, dirigida per Jacques Piccard (fill d'Auguste Piccard) i el tinent Donald Walsh de la Marina nord-americana, va proporcionar informació geofísica de gran valor.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Benson, Keith Rodney; Rehbock, Philip F. Oceanographic history: the Pacific and beyond. Seattle: University of Washington Press, 2002, p.387. ISBN 0-295-98239-X. 
  2. «Acheving ultimate adventure on Earth». Life, 15 Febrer 1960 [Consulta: 9 març 2011].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batiscaf