Bejes

Plantilla:Infotaula geografia políticaBejes
Imatge

Localització
Map
 43° 14′ 30″ N, 4° 38′ 45″ O / 43.241666666667°N,4.6458333333333°O / 43.241666666667; -4.6458333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCantàbria
MunicipiCillorigo de Liébana Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal39580 Modifica el valor a Wikidata

Bejes és una localitat que pertany al municipi de Cillorigo de Liébana, a la comarca de Liébana (Cantàbria).

Història[modifica]

Es té constància escrita d'aquest poble des de l'any 946, segons manifesta una escriptura recollida en el Cartulari de San Toribio de Liébana, en la qual un particular dona a l'església de Sant Pere i Sant Pau de Quiviesa terres i vinyes a Bejes.

Va pertànyer a la senyoria Monestir de Sant Toribi i posteriorment en l'àmbit dominical a Don Tello, veure testimoniatge en el Llibre Becerro de les Behetrías -1351- i estava privilegiat fiscalment.

Al llarg de l'Edat Moderna, Bejes segueix vinculat a la línia hereditària dels successius senyors de Liébana Don Tello, l'Almirall Diego de Mendoza i Leonor de la Vega i per descomptat al primer marquès de Santillana, Íñigo López de Mendoza.

Així, es pot provar que seguia pertanyent a aquest senyoriu al llarg de l'Època moderna, veure Ordenança de Bejes de 1600 i reforma de 1651, redactades davant els escrivans Juan González de Linares i Domingo de Corces Mier; 1739 i el Cadastre d'Ensenada, que es va fer amb els veïns de Bejes el 5 de juliol de 1752 (447 folis).

Un segle després el diccionari geogràfic-estadístic Madoz, 1845-1850, ens diu els habitants que té, que són 140 ànimes i són 32 veïns i diu que cullen blat, blat de moro, faves, mongetes, patates, lli, cànem i algunes fruites i pastures de totes classes, i sobretot ens diu que es produeix formatge i mantega en grans quantitats.

Patrimoni[modifica]

La seva església parroquial està dedicada a Santa Maria. En aquesta localitat se celebra una Festa d'Interès Turístic Regional: la de Sant Carles o del Sagrat Cor, que se celebra el primer diumenge del mes d'agost, cada cinc anys, quan acaba en 0 o en 5. S'inicia a Bejes 1 peregrinació fins a dalt del Pic del Sagrat Cor o Sant Carles (2.212 msnm), al Massís d'Ándara dels Pics d'Europa; s'oficia una Missa de Campanya, potser la que se celebra a més altitud d'Espanya; seguidament de la missa es descendeix a la campanya de les Vegas d'Ándara i se celebra un dinar i balls regionals; es descendeix a la fi del dia, amb torxes, i continua la festa amb revetlla a la població de Bejes. Sobre el Pic Sant Carles es va erigir un monument al Sagrat Cor de Jesús l'any 1900. En commemoració, Jesús de Monestir va compondre un «Himne a l'Sagrat Cor».

Rutes de muntanya[modifica]

Des de Bejes es poden emprendre rutes de muntanyisme o de senderisme, normalment d'internament en el Massís d'Ándara dels Pics d'Europa, podent citar-se:

  • Bejes-Port de les Brañas, amb possible ascensió al pic de Les Agudinas. [cal citació]
  • Bejes-Casetón d'Ándara, des d'on es pot ascendir a diversos cims: la Pica Mancondíu, Pic Samelar, Pic de l'Sagrat Cor i Cuetu la Junciana . [cal citació]

Gastronomia[modifica]

Bejes és molt conegut per la fabricació d'un dels formatges més famosos d'Espanya, com és el Formatge Picón Bejes-Tresviso, formatge que té Denominació d'Origen Protegida des de 1994, BOE núm.57, de 8 de març de 1994, segons ordre del Ministeri d'Agricultura Pesca i Alimentació de l'1 de març de 1994 per la qual es ratifica el Reglament de la Denominació d'Origen "Picón Bejes-Tresviso".

També són famosos els xais de Bejes, degut segurament a la ramaderia amb pastures de muntanya al Parc Nacional de Picos d'Europa. El poble té pels volts de 2100 caps d'oví-cabrum i uns 300 caps de boví, que són la base per a la producció de llet per a l'elaboració del famós formatge picón de Bejes.[cal citació]

Bibliografia[modifica]

  • La Liébana. Pics d'Europa . Guia turística editada i realitzada per Edició i disseny i la col·laboració de JR Gutiérrez Aja. Santander, 1996.
  • Fernando Obregón Goyarrola: 50 rutes per les muntanyes de Cantàbria, 2a edició, 1994. ISBN 84-87934-20-X :
    • 40. El port de les Brañas i el bec les Agudinas (1872). Circuit-ascensió des Bejes, pàgines 221-224
    • 41. Ándara. Ascensió des Bejes, pàgines 225-229
    • 42. Samelar (2227) i altres cims d'Ándara. Circuit des Ándara, pàgines 230-234

Enllaços externs[modifica]