Berenguer I de Queralt
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1135  |
| Senescal de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | baró |
| Família | |
| Fills | Berenguera de Queralt |
| Pare | Bernat I de Queralt |
Berenguer de Queralt (fl. 1113-1135),[1] també anomenat Berenguer Bernat de Queralt, va ser un noble català, senyor de Queralt, Gurb i Sallent (entre altres llocs), fill de Bernat Guillem de Queralt i Teresa. En una data desconeguda, es casa amb Sança d'Anglesola.
El 13 de gener 1113 consta com a testimoni de la donació que la comtessa de Barcelona, Dolça, fa a Ramon Berenguer III de Provença i Rodez.[2]
La relació entre Ramon Berenguer III i Berenguer de Queralt és pròxima, com s'acredita en múltiples documents. Entre 1112 i la seva mort, vers l'any 1135, Berenguer exerceix de senescal de Barcelona. En aquesta condició, era el castlà del Castell Nou de la ciutat, on també posseïa dos conjunts patrimonials: la vila de Queralt i l'hort de Queralt, situats actualment al carrer portal de l'Àngel i la Rambla respectivament. A més, Berenguer també posseïa la castlania del castell del Port.[3]
El 1121 jura fidelitat a Ramon Berenguer III pel reguitzell de castells amb el qual estava dotada la senescalia, entre ells el de Font-rubí. El primer d'abril de 1129, Ramon Berenguer III empenyora el castell de Font-rubí a Berenguer de Queralt fins que no li doni el castell d'Arraona;[4] en l'altre, Berenguer cedeix a Ramon Berenguer III els castells de Papiol i de la Bleda, a canvi d'obtenir el castell d'Orís, cinquanta lliures d'argent i dues cavalleries de terra en feu.[5]
Berenguer de Queralt consta com a marmessor del testament que dicta Ramon Berenguer III el 1130.[6] El 1134 figura entre els nobles que participen de les assemblees de Pau i Treva de Déu (1134) per garantir els privilegis a l'orde de Temple.[7] De fet, l'abril d'aquest any va ser convocat per Ramon Berenguer III per debatre les condicions de l'establiment dels templers a Catalunya.[8]
Orígens familiars[modifica]
Pertanyent al llinatge dels Queralt (anteriorment llinatge Gurb), era fill de Bernat I de Queralt i Teresa.
| 16. Sendred de Gurb | ||||||||||||||||
| 8. Bernat de Gurb | ||||||||||||||||
| 17. Matresinda | ||||||||||||||||
| 4. Guillem de Gurb | ||||||||||||||||
| 9. Quíxol | ||||||||||||||||
| 2. Bernat I de Queralt | ||||||||||||||||
| 5. Ermessenda | ||||||||||||||||
| 1. Berenguer I de Queralt | ||||||||||||||||
| 3. Teresa | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents[modifica]
Es va casar amb Sança (d'Anglesola?), els fills dels quals foren:
- Berenguer II de Queralt.
- Berenguera de Queralt, casada amb Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i Àger.
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa del llinatge dels Queralt». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 6 octubre 2016].
- ↑ Costa, Maria Mercè «La família de Queralt i Santes Creus». I Col·loqui de monaquisme català, 1966, pàg. 95.
- ↑ Ortí Gost, Pere. El miedo al Mediterráneo (en castellà). Barcelona: CSIC, 2000, p. 101-103. ISBN 84-00-07902-7.
- ↑ Sans i Travé (ed), Josep Maria. Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Volum III. (en català i llatí). Lleida: Pagès editors, 2010, p. 1036.
- ↑ Sans i Travé, 2010, p. 1036 i 1037.
- ↑ Feliu de la Penya, Narcís. Anales de Cataluña, v. I (en castellà). Barcelona: Josep Llopis, impressor, 1709, p. 336.
- ↑ Fuguet, Joan; Plaza, Carme «El linaje catalán Queralt-Timor y su relación con la Orden del Temple (siglos XII-XIV)». Medievalista, n. 30, 2021, pàg. 125.
- ↑ Miret i Sans, Joaquim. Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Barcelona: Impremta de la Casa Provincial de Caritat, 1910, p. 25.
| Precedit per: Bernat I de Queralt |
Comte de Santa Coloma de Queralt 1104-1135 |
Succeït per: Berenguer II de Queralt |