Bioestratinomia
La bioestratinomia és l'estudi dels processos tafonòmics que es produeixen des del moment en què es genera una resta que es pot convertir en fòssil fins que és enterrada.[1] Pot haver-hi restes que es fossilitzen sense haver patit cap alteració bioestratinòmica (per exemple, els de organismes que viuen dins d'un sediment).[2] Els processos bioestratinòmics són diversos: putrefacció, bioerosió, necrocinesi (desplaçament de les restes una volta mort l'organisme), dissolució, etc.[3]
Els processos tafonòmics posteriors a l'enterrament formen part del camp de la fossildiagènesi.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Renzi, Miguel de; Martinell, Jordi y Reguant, Salvador «Bioestratigrafía, tafonomía y paleoecología». Acta Geológica, 2, 1975, pàg. 80-86. ISSN: 0567-7505.[Enllaç no actiu]
- ↑ Fernández López, Sixto «La Tafonomía: un subsistema conceptual de la Paleontología». Coloquios de paleontología, 41, 1986-87, pàg. 9-34. Arxivat de l'original el 2011-02-06. ISSN: 1132-1660 [Consulta: 9 juliol 2010]. Arxivat 2011-02-06 a Wayback Machine.
- ↑ Molina, Eustoquio «El análisis tafonómico en Micropaleontología: particularidades tafonómicas de los microfósiles». Comunicación de la II Reunión de Tafonomía y fosilización, 1996, pàg. 241-246.[Enllaç no actiu]