Biosenyal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Un biosenyal és qualsevol senyal en éssers vius que es pot mesurar i controlar contínuament.[1] El terme biosenyal s'utilitza sovint per referir-se a senyals bioelèctrics, però pot referir-se tant a senyals elèctrics com a no elèctrics. La comprensió habitual és referir-se només a senyals que varien en el temps, tot i que també s'inclouen variacions de paràmetres espacials (per exemple, la seqüència de nucleòtids que determina el codi genètic).

Biosenyals elèctrics[modifica]

Els biosienyals elèctrics, o senyals de temps bioelèctrics, solen fer referència al canvi de corrent elèctric produït per la suma d'una diferència de potencial elèctric a través d'un teixit, òrgan o sistema cel·lular especialitzat com el sistema nerviós. Així, entre els senyals bioelèctrics més coneguts es troben:

EEG, ECG, EOG i EMG es mesuren amb un amplificador diferencial que registra la diferència entre dos elèctrodes connectats a la pell. Tot i això, l'activitat electrodèrmica (o resposta de la pell galvànica) mesura la resistència elèctrica i el MEG mesura el camp magnètic induït pels corrents elèctrics (electroencefalograma) del cervell.

Amb el desenvolupament de mètodes per a la mesura remota de camps elèctrics mitjançant la nova tecnologia de sensors, les biosenyals elèctriques com EEG[2][3][4][5] i ECG[2][3][4][5][6][7][8] es pot mesurar sense contacte elèctric amb la pell. Es pot aplicar per exemple per al control remot de les ones cerebrals i el batec cardíac dels pacients que no s'han de tocar, en particular els pacients amb cremades greus.

Els corrents elèctrics i els canvis en les resistències elèctriques a través dels teixits també es poden mesurar des de les plantes.

Les biosenyals també es poden referir a qualsevol senyal no elèctric capaç de ser controlat des d'éssers biològics, com ara senyals mecàniques (per exemple, el mecanomicograma o MMG), senyals acústics (per exemple, pronunciacions fonètiques i no fonètiques, respiració), senyals químics (p. pH, oxigenació) i senyals òptiques (per exemple, moviments).

Ús en contexts artístics[modifica]

En els darrers anys, l'ús de biosenyals ha adquirit interès entre la comunitat artística internacional d'intèrprets i compositors que utilitzen biosenyals per produir i controlar el so. La investigació i la pràctica en el camp remunten dècades en diverses formes[9][10] i últimament han gaudit d'un ressorgiment, gràcies a la creixent disponibilitat de tecnologies més assequibles i menys molestes.[11] Tot un article de eContact !, publicat per la Canadian Electroacoustic Community el juliol de 2012, es va dedicar a aquest tema, amb aportacions de les figures clau del domini.[12][13]

Referències[modifica]

  1. ↑ Naït-Ali, Amine, ed. (2009). Advanced Biosignal Processing. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg. doi:10.1007/978-3-540-89506-0. ISBN 978-3-540-89505-3.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Remote heartbeat monitor will outperform current technology». University of Sussex Bulletin, 08-02-2002. Arxivat de l'original el 1 de novembre 2018. [Consulta: 14 juny 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «New non-invasive sensor can detect brainwaves remotely». University of Sussex, 24-10-2002. [Consulta: 14 juny 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 (novembre 2007) "A Low-Noise, Non-Contact EEG/ECG Sensor" a Biomedical Circuits and Systems Conference, 2007 (BIOCAS 2007, IEEE). : 154–157. DOI:10.1109/BIOCAS.2007.4463332 
  5. ↑ 5,0 5,1 "Wireless non-contact cardiac and neural monitoring" a Proceedings of Wireless Health 2010 (WH'10). : 15-23. DOI:10.1145/1921081.1921085 
  6. ↑ «Electric potential probes - new directions in the remote sensing of the human body». Measurement Science and Technology, 13, 2, febrer 2002, pàg. 163 ff. DOI: 10.1088/0957-0233/13/2/304.
  7. ↑ «A compact electric potential sensor array for the acquisition and reconstruction of the 7-lead electrocardiogram without electrical charge contact with the skin». Physiological Measurement, 26, 6, 2005, pàg. 939–950. DOI: 10.1088/0967-3334/26/6/005. PMID: 16311443.
  8. ↑ «A multichannel portable ECG system with capacitive sensors». Physiological Measurement, 29, 7, 2008, pàg. 783–793. DOI: 10.1088/0967-3334/29/7/007. PMID: 18560053.
  9. ↑ Brouse, Andrew. "A Young Person's Guide to Brainwave Music: Forty years of audio from the human EEG." eContact! 14.2 — Biotechnological Performance Practice / Pratiques de performance biotechnologique (July 2012). Montréal: CEC.
  10. ↑ Ortiz, Miguel. "A Brief History of Biosignal-Driven Art: From biofeedback to biophysical performance." eContact! 14.2 — Biotechnological Performance Practice / Pratiques de performance biotechnologique (July 2012). Montréal: CEC.
  11. ↑ Lopes, Pedro and jef chippewa. "Performing Biological Bodies: An open conversation with Marco Donnarumma, Claudia Robles and Peter Kirn at Body Controlled #4 — Bio Interfacing." eContact! 14.2 — Biotechnological Performance Practice / Pratiques de performance biotechnologique (July 2012). Montréal: CEC.
  12. ↑ Donnarumma, Marco. "Proprioception, Effort and Strain in "Hypo Chrysos": Action art for vexed body and the Xth Sense." eContact! 14.2 — Biotechnological Performance Practice / Pratiques de performance biotechnologique (July 2012). Montréal: CEC.
  13. ↑ Tanaka, Atau. "The Use of Electromyogram Signals (EMG) in Musical Performance: A Personal survey of two decades of practice." eContact! 14.2 — Biotechnological Performance Practice / Pratiques de performance biotechnologique (July 2012). Montréal: CEC.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Biosenyal&oldid=31767925»