Blanca Estrada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBlanca Estrada
Biografia
Naixement1946 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
La Felguera (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, presentadora de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1973 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0261792 TMDB.org: 99555 Modifica el valor a Wikidata

Blanca Estrada (La Felguera –Principat d'Astúries–, 1950) és una actriu i presentadora espanyola retirada, coneguda sobretot per les seves interpretacions al llarg dels anys 1970 i principis de la dècada següent en una mica més d'una vintena de pel·lícules classificades dins de l'anomenat «cinema de destape».

Biografia[modifica]

Germana de la també actriu Gloria Estrada i cosina de Susana,[1] Blanca es dona a conèixer el 1972 com a «hostessa» o «secretària» de la primera etapa del concurs de Televisió Espanyola Un, dos, tres… responda otra vez, jal costat de cares tan populars como Ágata Lys o Yolanda Ríos,[2] d'on passa a l'any següent a treballar com a presentadora del espectacle de varietats de Valerio Lazarov ¡Señoras y señores!

A partir de llavors, la seva carrera cinematogràfica se centra en una sèrie de pel·lícules d'alt contingut eròtic entre les quals destaquen Una vela para el diablo (1973), El libro de buen amor (1975, con Patxi Andión, considerada pel crític cinematogràfic del diari Ya Pascual Cebollada com «una àmplia mostra de nueses masculines i femenines, per davant i per darrere, i una constant tensió o demostració d'erotisme il·lustrat amb obscenitats»),[3] Metralleta Stein (1975), Dios bendiga cada rincón de esta casa (1977, amb Lola Gaos, basada en la novel·la O Primo Basílio d'Eça de Queirós),[4] El francotirador (1977),[5] Historia de 'S' (1979)[6] o Los cántabros (1980), en les quals la jove protagonitza freqüents nus integrals i «escenes de llit», la qual cosa la converteix en una de les actrius més celebrades del moment.[7]

Surt també «una mica desvestida»[8] en no poques revistes com Play-Lady, «donde apareció en cueros vivos» [sic],[9]Lib, Interviú[10] i sobretot Fotogramas, en la qual va sortir en cinc portades de mitjan dècada dels setanta.[11]

A finales de 1976, intervé al capítol de la sèrie Paisaje con figuras, d'Antonio Gala, dedicat a Mariana Pineda, emès per Televisió Espanyola el 13 de desembre.[12][13]

En 1982, torna a actuar a les ordres de Narciso Ibáñez Serrador, aquesta vegada en un nou capítol de la sèrie Historias para no dormir (El fin empezó ayer), al costat de Manuel Tejada, estrenat a Televisió Espanyola el 20 de setembre.

Després de separar-se del seu marit, amb qui s'havia casat en 1970,[14] l'actriu va mantenir sengles relacions sentimentals amb el locutor de Ràdio Nacional d'Espanya Joaquín Ocio, mort en 1994, i el periodista Alejo García, mort en 2008 als 71 anys.[15]

Després de viure durant un temps als Estats Units, resideix actualment en Màlaga, allunyada per complet del món artístic.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Any Pel·lícula Personatge Director Apareix nua
1973 Una vela para el diablo Norma Eugenio Martín Sí Sí
1974 Odio mi cuerpo Elena León Klimovsky
El buque maldito Kathy Amando de Ossorio
Los cazadores[16] Alice Rennick Peter Collinson
La noche de la furia Sue Carlos Aured
1975 Metralleta 'Stein' Ana José Antonio de la Loma
El libro de buen amor Doña Endrina Tomás Aznar Sí Sí
Todos los gritos del silencio Michelle Ramón Barco
Sensualidad Lucy Germán Lorente Sí Sí
1976 Kilma, reina de las amazonas Kilma M. I. Bonns
Sábado, chica, motel… ¡qué lío aquél! Teresa José Luis Merino Sí Sí
El taxista de señoras Sergio Bergonzelli
A mí qué me importa que explote Miami Manuel Caño
1977 Dios bendiga cada rincón de esta casa Lucía Chumy Chúmez Sí Sí
1978 El francotirador Ángela Carlos Puerto Sí Sí
Las locuras de Jane Joaquín Coll Espona
1979 Historia de 'S' Psiquiatra Francisco Lara Polop Sí Sí
El caminante Madre Elvira Paul Naschy Sí Sí
La boda del señor cura Luisa González Rafael Gil
Las siete magníficas y audaces mujeres Eva Darío Herreros
1980 Hijos de papá Alicia Ortega Rafael Gil
Un cero a la izquierda Poli Gabriel Iglesias
Los cántabros Turenia Paul Naschy
1981 Misterio en la isla de los monstruos Dominique Blanchard Joan Piquer i Simón

Televisió[modifica]

Any Sèrie Capítol Personatge Director
1976 Paisaje con figuras Mariana Pineda Mariana Pineda Antonio José Betancor
1977 Curro Jiménez El prisionero de Arcos Camila Mario Camus
1979 Estudio 1 El caso de la mujer asesinadita Raquel Federico Ruiz
1982 Historias para no dormir El fin empezó ayer Narciso Ibáñez Serrador

Referències[modifica]

  1. ↑ "Yo creo que así se puede asustar hasta al mismísimo Conde Drácula, aunque como compañeras de reparto tenga a Blanca y a Gloria Estrada, hermanas ellas y primas de Susana". Font: Martín, Inmaculada Blanco y Negro [Madrid], 2 feb. 1977, pàg. 44.
  2. ↑ «Las azafatas o secretarias del "Un, dos, tres…"». [Consulta: 16 juliol 2017]. Arxivat 2017-07-24 a Wayback Machine.
  3. ↑ Font: «La crítica ha dicho». ABC [Madrid], 25 nov. 1975, pàg. 95.
  4. ↑ Font: Torres, Augusto M. Directores españoles malditos. Huerga Y Fierro Editores, 2004, p. 96. ISBN 978-8483744802. 
  5. ↑ A. C. «El francotirador». ABC [Sevilla], 10 sep. 1977, pàg. 29.
  6. ↑ "Completamente obsesionado por la repetida visión de películas eróticas, Sebastián decide recuperar el tiempo perdido". Font: A. C. «"Historia de S"». ABC [Sevilla], 15 dic. 1992, pàg. 101.
  7. ↑ Trenas, Pilar «Blanca Estrada, elegida "Náyade"». Blanco y Negro [Madrid], 30 ago. 1975, pàg. 83.
  8. ↑ PUNTO «Blanca Estrada: La actriz del futuro». ABC [Madrid], 21 jul. 1974, pàg. 146.
  9. ↑ Román, Manuel «Blanca Estrada: sonrisas y lágrimas». . Consulta: 17 de juliol de 2017.
  10. ↑ Herrera, Ángel-Antonio «Blanca Estrada». [Consulta: 17 juliol 2017]. Arxivat 2018-07-14 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-07-14. [Consulta: 6 desembre 2020].
  11. ↑ «Ellas fueron portadas de Fotogramas. Año 1976. Segunda parte». [Consulta: 17 juliol 2017].
  12. ↑ Redacción «Paisajes con figura: "Mariana Pineda"». La Vanguardia Española [Barcelona], 11 dic. 1976, pàg. 59.
  13. ↑ "Intérprete del personaje de Mariana Pineda en el capítulo de la serie televisiva 'Paisaje con figuras', de la que es autor Antonio Gala, conoció, por fin, su noche de estreno, después de aplazamientos y prevenciones. El tema de Mariana Pineda en la pluma de Gala había levantado notables resquemores en altas jerarquías del país". Font: Redacción «Blanca Estrada». ABC [Madrid], 1 ene. 1977, pàg. 16.
  14. ↑ Merino, Joaquín «Blanca Estrada: De secretaria del "Un, dos, tres…" a la popularidad». Blanco y Negro [Madrid], 1 dic. 1973, pàg. 92-94.
  15. ↑ «¿Qué fue de…? – Las azafatas de "Un, dos, tres…" (1972-73 y 1976-78». [Consulta: 16 juliol 2017].
  16. ↑ Román, Manuel «Los días en Madrid de Peter Fonda junto a Blanca Estrada». , 30-08-2019 [Consulta: 8 abril 2020]. «El actor Peter Fonda estuvo en la capital de España hace 45 años»

Bibliografia[modifica]

  • Aguilar García, José Antonio. Las estrellas del destape y la Transición – El cine español se desnuda. Madrid: T&B Editores, 2012. ISBN 978-8415405092. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blanca_Estrada&oldid=32746546»