Bremia lactucae

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Bremia lactucae
Enciam tipus 'Iceberg' infectat per Bremia lactucae
Enciam tipus 'Iceberg' infectat per Bremia lactucae
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Oomycetes
Ordre: Peronosporales
Família: Peronosporaceae
Gènere: Bremia
Espècie: Bremia lactucae
Nom binomial
B. lactucae
Regel, Bot. Ztg.: 666 (1843)
Sinònims

Botrytis gangliformis Berk. [com 'ganglioniformis'], (1846)
Bremia centaureae Syd., (1923)
Bremia gangliformis (Berk.) C.G. Shaw, (1949)
Peronospora gangliformis Tul. [com 'ganglioniformis'], (1854)
Peronospora gangliformis (Berk.) de Bary, (1863)

Bremia lactucae és una espècie d'oomicet fitopatogen que és l'agent causal d'una malaltia greu i important en l'enciam coneguda com el míldiu de l'enciam. A més de l'enciam pot atacar altres plantes asteràcies com la xicoira (Cichorium intybus) i l'escarola (Cichorium endivia), entre d'altres. També pot afectar plantes ornamentals com la sempreviva daurada (Xerochrysum bracteatum).

Cicle vital[modifica | modifica el codi]

Bremia lactucae és un oomicet dins la família Peronosporaceae, que pot infectar al seu hoste a través d'esporangis produïts asexualment, oòspores generades sexualment, o micelis vegetatius.[1] Les oòspores serveixen de forma de supervivència i com inòcul inicial.[2] La infecció secundària s'esdevé ràpidament a partir dels esporangis disseminats mitjançant l'aire.[1]

L'atac inicial esprodueix a partir de les espores que hivernen en els residus vegetals. La germinació i atac de les plantes hostes s'afavoreix en dies nuvilosos amb temperatures més altes de 14 °C i la humectació de les fulles. La temperatura òptima per la infecció de les plantes és de 15 °C, i per l'esporulació de 18-22 °C. Els símptomes apareixen abans de 5-6 dies. El miceli penetra en las plantes a través dels estomes i es propaga pels espais intercel·lulars. Les condicions de secada i els regs ben controlats, sense excessos, resdueixen les probabilitats d'infecció.

Control[modifica | modifica el codi]

  • Fer servir varietats resistenta
  • Evitar l'acumulació de l'aigua
  • Densitats baixes de plantació per tal d'airejar el conreu
  • Eliminar els residus vegetals que serveixen d'inòcul
  • Control químic amb fungicides especialment els basats en el coure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Crute, I.R.; Dixon, G.R. «Downy mildew diseases caused by the genus Bremia Regel». A: Spencer, D.M.. The Downy Mildews. Nueva York: Academic Press, 1981, p. 421-460. 
  2. Yuen, J.E.; Lorbeer, J.W. «Natural and experimental production of oospores of Bremia lactucae in lettuce in New York» (en inglés). Plant Disease, 71,  1987.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Werner Scherm, Harald. Biometeorology, Epidemiology, and Prediction of Downy Mildew of Lettuce (Bremia lactucae) in Coastal California. 356 páginas. Davis: University of California, 1994. 
  • Tchervenivanova, Eli. Development of a Model to Predict Sporulation of Bremia lactucae in Lettuce. 154 páginas. McGill University, 1995. 

Enlaços externs[modifica | modifica el codi]