Bromoketoprogesterona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicBromoketoprogesterona
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecularMassa molar: 407,348 g·mol−1
Estructura química
Fórmula químicaFórmula: C21H27BrO3
SMILES canònic
Model 2D
CC(=O)C1CCC2C3CCC4=CC(=O)CCC4(C)C3(Br)C(=O)CC12C Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC(=O)[C@H]1CC[C@H]2[C@@H]3CCC4=CC(=O)CC[C@]4(C)C3(Br)C(=O)C[C@]12C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

La bromoketoprogesterona (BKP), també coneguda com a 9α-bromo-11-oxoprogesterona (BOP), i coneguda amb la marca provisional Braxarone (Squibb), és una progestina activa per via oral que sembla que no s'hagi comercialitzat.

Farmacologia[modifica]

Farmacodinàmica[modifica]

Mentre que l'11-cetoprogesterona i l'11β-hidroxiprogesterona estan pràcticament desproveïdes d'activitat proctogènica, l'activitat proctogènica de BKP es restableix i, de fet, és relativament alta.[6][7] En canvi, la 9α-fluoro-11β-hidroxiprogesterona té una activitat proctogènica molt més baixa amb només unes 8 vegades la de la 11β-hidroxiprogesterona.[7] A més, mentre que la 9α-fluoro-11β-hidroxiprogesterona té efectes mineralocorticoides pronunciats, la BKP no té aquests efectes.[3]

La BKP ha estat descrita com un progestàgen més feble.[8] S'ha utilitzat a dosis de fins a 300 mg per via oral al dia.[9][8]

A més de la seva activitat com a progestàgen, la BKP té activitat glucocorticoide.[9]

Farmacocinètica[modifica]

S'ha revisat la farmacocinètica de BKP.[10]

Química[modifica]

-Síntesi

S'han publicat síntesis químiques de BKP.[10]

Història[modifica]

Va ser desenvolupat a la dècada de 1950 i, juntament amb els derivats de la testosterona ethisterona, noretisterona, normethandrone i norethandrolone i el derivat de la progesterona acetat d'hidroxiprogesterona, va ser un dels primers progestàgens actius per via oral que es van desenvolupar.[3] De la mateixa manera que altres progestàgens, el BKP s'ha estudiat en el tractament del càncer de mama en dones.[11][12][9]: 185  Avaluat el 1959, va ser la primera progestina oral que es va trobar eficaç en el tractament del càncer de mama. .[12][13][14][9] Va induir la regressió en el 20% de les dones amb càncer de mama avançat a una dosi de 300 mg/dia per via oral.[9]

Compostos[modifica]

La progesterona[modifica]

El receptor de progesterona (PR), també conegut com a NR3C3 o subfamília de receptors nuclears 3, grup C, membre 3, és una proteïna que es troba a l'interior de les cèl·lules. És activat per l'esteroide hormona progesterona.

En els éssers humans, la PR està codificada per un únic gen PGR que resideix al cromosoma 11 22, té dues isoformes, PR-A i PR-B, que difereixen en el seu pes molecular.[8][9][10] PR-B és el regulador positiu dels efectes de la progesterona, mentre que el PR-A serveix per antagonitzar els efectes del PR-B.

Referències[modifica]

  1. Negwer M, Scharnow HG (2001). Organic-chemical drugs and their synonyms: (an international survey). Wiley-VCH. p. 2134. ISBN 978-3-527-30247-5.
  2. ^ Tyler ET, Olson HJ (July 1958). "Clinical use of new progestational steroids in fertility". Annals of the New York Academy of Sciences. 71 (5): 704–709. Bibcode:1958NYASA..71..704T. doi:10.1111/j.1749-6632.1958.tb46799.x. PMID 13583825.
  3. ^ Wied GL, Davis ME (October 1957). "9 alpha-Bromo-11-ketoprogesterone; another new orally effective substance with progestational activity". Obstetrics and Gynecology. 10 (4): 411–417. PMID 13477602.
  4. ^ Tyler ET, Olson HJ (April 1959). "Fertility promoting and inhibiting effects of new steroid hormonal substances". Journal of the American Medical Association. 169 (16): 1843–1854. doi:10.1001/jama.1959.03000330015003. PMID 13640942.
  5. ^ Applezweig N (1962). Steroid Drugs. Blakiston Division, McGraw-Hill. p. 444.
  6. ^ Veterine medicine American Veterinary Publishing Company. 1953. Ketogestin [(11-ketoprogesterone)] is devoid of androgenic, estrogenic, or progestational activity and is nontoxic in amounts greatly exceeding pharmacological dosage.
  7. ^ Hoffmann-Ostenhof O (1959). Proceedings of the Fourth International Congress of Biochemistry, Vienna, 1-6 September, 1958. and. p. 269. In addition, it had been previously reported that 11β-hydroxyprogesterone was devoid of progestational action. However, we found that it does possess about 1% of the activity of progesterone. This trace activity is substantially enhanced by fluorination, since 9α-fluoro-11β-hydroxyprogesterone is eight times as active as the non-halogenated analogue.6 Concomitantly, Fried et al.7 described the relatively high progestational activity of 9α-bromo-11-ketoprogesterone as well.
  8. ^ Kaiser R (2 July 2013). "Der Zytostatische Effect verschiedener gestagener Substanzen". In Nowakowski H, Deutsche Gesellschaft für Endokrinologie (eds.). Moderne Entwicklungen auf dem Gestagengebiet: Hormone in der Veterinärmedizin. Springer-Verlag. pp. 65–. ISBN 978-3-662-25301-
  9. ^ Jump up to:a b c d e Dao TL (1975). "Pharmacology and Clinical Utility of Hormones in Hormone Related Neoplasms". In Sartorelli AC, Johns DG (eds.). Antineoplastic and Immunosuppressive Agents. pp. 170–192. doi:10.1007/978-3-642-65806-8_11. ISBN 978-3-642-65806-8. Halogenated progestogens have also been studied in patients with breast cancer. 9α-Bromo-11-oxoprogesterone (bromoketoprogesterone) given in a dose of 300 mg orally daily in patients with advanced breast cancer induced a 20 % regression rate. Regression of cancer occurs mainly in soft tissue and osseous metastases. [...] Both of these progestational compounds possess corticoid activity, particularly oxylone acetate, which, in 50 mg doses, causes Cushingoid symptoms, hypertension, and osteoporosis. On withdrawal of the drug, vaginal bleeding occurs frequently. [...] Progesterone-like compounds with glucocorticoid activity, such as oxylone, induce severe Cushingoid symptoms such as plethora, moonface, glycosuria, marked weight gain, and hypertension, requiring discontinuation of the drug.
  10. ^ Jump up to:a b Junkmann K (27 November 2013). "Chemie der Gestagene". Die Gestagene. Springer-Verlag. pp. 9–, 276. ISBN 978-3-642-99941-3.
  11. ^ Dao TL (27 November 2013). "Pharmacology and Clinical Utility of Hormones in Hormone Related Neoplasm". In Sartorelli AC, Johns DG (eds.). Antineoplastic and Immunosuppressive Agents. Springer Science & Business Media. pp. 185–. ISBN 978-3-642-65806-8.
  12. ^ Jump up to:a b Goldenberg IS, Hayes MA (1959). "Hormonal therapy of metastatic female breast carcinoma. I. 9 alpha-Bromo-11-ketoprogesterone". Cancer. 12 (4): 738–740. doi:10.1002/1097-0142(195907/08)12:4<738::aid-cncr2820120418>3.0.co;2-m. PMID 13663018.
  13. ^Carpenter JT (1988). "Progestational Agents in the Treatment of Breast Cancer". Endocrine Therapies in Breast and Prostate Cancer. Cancer Treatment and Research. Vol. 39. pp. 147–156. doi:10.1007/978-1-4613-1731-9_10. ISBN 978-1-4612-8974-6. PMID 2908605.
  14. "Advanced breast cancer - additive hormonal therapy". CA: A Cancer Journal for Clinicians. 47 (10): 2398–2403. doi:10.1002/1097-0142(19810515)47:10<2398::aid-cncr2820471013>3.0.co;2-o. PMID 7272894.^