Bucle (música)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un bucle (en anglès loop), en el món de la música, consisteix en un o diversos samples sincronitzats que ocupen generalment un o diversos compassos musicals exactes i es graven o reprodueixen enllaçats en seqüència, una vegada darrera l'altra donant la sensació de continuïtat.

Els samples o bucles poden repetir-se utilitzant diversos mètodes com cintes de cassette, efectes de retard (delay), giradiscs, samplers, o con amb l'ajuda de programari específic per ordinadors.

Definicions[modifica | modifica el codi]

"Els loops són seccions curtes de les pistes (normalment, entre un i quater compassos de longitud), que es creen per a ser repetides. Un loop no és qualsevol sample, sinó.... que és una secció petita d'un so que es repeteix contínuament." Contrast with a one-shot sample. (Duffell 2005, p.14)

"Un loop és un petit treball que s'ha preparat especialment per a ser repetit quan l'arxiu d'audi arriba al seu final." (Hawkins 2004, P. 10)

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les repeticions s'utilitzen en la música de totes les cultures, però els primers músics a utilitzar els loops com a tècnica principal de desenvolupament van ser Pierre Henry, Edgard Varèse i Karlheinz Stockhausen. La música de Stockhausen estava influenciada pel grup The Beatles i els seus treballs es basaven en gravacions d'aquest grup encadenades i retocades. Els loops també van ser usats a mitjans dels anys 60 a la música psicodèlica. Temes com Tomorrow Never Knows el 1966 i l'avantguardista Revolution 9 el 1968 van ser els que, fonamentalment, van inaugurar aquesta nova tècnica en el panorama musical que va passar a denominar looping. Més endavant, inspirats per Terry Riley utilitzant enregistraments en una màquina que utilitzava dues cintes d'àudio Brian Eno i el guitarrista Robert Fripp van crear un senzill aparell per crear el seu àlbum No Pussyfooting i ho van denominar Frippertronics.

Una altra manera de crear música a través d'aquestes noves tècniques va ser l'ús de loops gravats per endavant, així van sorgir estils musicals com el hip hop, trip hop, techno, drum and bass, al dub contemporani i fins i tot en bandes sonores de pel·lícules.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bucle (música)
  • Duffell, Daniel (2005). Making Music with Samples : Tips, Techniques, and 600+ Ready-to-Use Samples. ISBN 0-87930-839-7.
  • Hawkins, Erik (2004). The Complete Guide to Remixing: Produce Professional Dance-Floor Hits on Your Home Computer. ISBN 0-87639-044-0.