Còmic periodístic
El còmic periodístic[1] és un gènere del còmic de no-ficció[2] i una forma de periodisme mitjançant les formes del còmic.[3]
El periodisme en còmic combina el periodisme interpretatiu (que mescla informació i opinió) i el discurs del còmic (que combina el llenguatge lingüístic i el llenguatge pictòric).[4]
Rocco Versaci explica que el còmic periodístic és menys probable de manipular la veracitat del missatge per la marginalitat del mitjà.[5]
Història[modifica]
Thomas Nast (1840-1902) va ser un dels primers en incorporar el còmic a la pràctica periodística amb els seus reportatges gràfics sobre esdeveniments per a Harpers' Weekly. Durant el segle xix, hi havia autors que mitjançant el còmic comentaven i analitzaven l'actualitat (sent censurats), cosa que cap dins la deifnició de periodisme: Gustavo Doré va escriure una crònica en forma de còmic del regnat de Nicolàs I (Els russos (1854)) i en la revsita La revue comique (1848-1849) es presenta l'actualitat política amb un personatge reaccionari que feia rissa.[6] Els il·lustradors enviats a les guerres per deixar el testimoni en forma d'il·lustracions gràfiques són considerats antecedents del còmic periodístic.[7]
Al principi dels noranta, el còmic independent i el còmic autobiogràfic influïren sobre Joe Sacco, el pioner del gènere.[8] Amb el temps aquest gènere es va estendre, fins a arribar a altres països.[8] Es considera que el còmic periodístic s'emmarca dins del Nou Periodisme.[9] El 1998, Joe Sacco va fer un reportatge en còmic sobre les primeres sessions del Tribunal de Crims de Guerra de l'antiga Iugoslàvia.[10]
Amb el temps, el còmic periodística es va fer més popular al món.[11]
A Espanya, Paco Roca publicà una obra menor de periodisme en còmic, Crónica de una crisis anunciada (en El País Semanal, abril de 2012).[12] Un còmic periodístic fou publicat a La Vanguardia abans de 2015. Aquesta obra va ser recopilada més tard en l'obra Barcelona. Los Vagabundos de la Chatarra (2015).[13] El Saló del Còmic de Barcelona de 2010 va mostrar cròniques dibuixades sobre esdeveniments com el 15-M.[14]
Mètode[modifica]
A més del mètode periodístic estàndard,[15] per a l'elaboració de còmics periodísticas cal tindre en compte les qüestions següents:[16]
- No hi ha necessitat de fer representacions estèticament realistes.
- Els detalls visuals que li falten a l'autor han de ser suplits amb representacions abstractament ambigües o elements típics del lloc i moment inferits.
- Expressions facials de les persones citades amb cares no expressives per a no influir en la percepció del lector.
- Notes introductòries explicant el mitjà.
Classificació[modifica]
L'Institut Poynter classificà el periodisme en còmic en tres categories:[17]
- Còmic periodístic fet per periodistes de còmic que investiguen, escriuen i dibuixen.
- Col·laboracions entre periodistes i dibuixants de còmic.
- Còmics de no ficció que tracten un esdeveniment històric, literari o científic.
Referències[modifica]
- ↑ Altres noms són, segons informa Matos Agudo (2016, p. 223), còmic periodisme, periodisme gràfic, Nou Nou Periodisme, periodisme de còmic, periodisme historietístic, notícies dibuixades i vinyetes de realitat.
- ↑ Castillo Cerezuela, Queralt «El periodismo en viñetas: otra manera de informar». Público, 05-04-2019 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 8-9.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 271.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 225.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 228.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 229.
- ↑ 8,0 8,1 Matos Agudo, 2016, p. 9.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 195.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 230.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 253, 256.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 252.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 234.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 236.
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 29.
- ↑ Nelson, Blake C. «Ready to practice comics journalism? Ask these questions before you commit». Poynter Institute, 10-11-2017 [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ Matos Agudo, 2016, p. 237.
Bibliografia[modifica]
- Matos Agudo, Diego. El cómic como género periodístico : De Art Spiegelman a Joe Sacco (Tesi). Salamanca: Universidad Pontificia de Salamanca, 2016.