Cúmul d'Hidra

Cúmul d'Hidra
Tipus	cúmul de galàxies
Constel·lació	Hidra Femella
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	41,2 Mpc
Desplaçament cap al roig	0,01263
Velocitat radial	3.762 km/s
Ascensió recta (α)	10h 36m 36s
Declinació (δ)	-28° 28' 55.992''
Part de	Laniakea
Catàlegs astronòmics
	1ES 1034-27.2 (Einstein Slew survey, Version No. 1); ACO 1060 (catàleg Abell); 2A 1033-270 (The Ariel V SSI catalogue of high galactic latitude (\|b\|>10) X-ray sources); 3A 1035-272 (The Ariel V (3A) catalogue of X-ray sources - II. Sources at high galactic latitude ( b > 10 )); 3U 1044-30 (The third UHURU catalog of X-ray sources); 4U 1033-26 (The fourth UHURU catalog of X-ray sources); INTREF 423 (High-energy sources before INTEGRAL. INTEGRAL reference catalog); XSS J10376-2732 (RXTE all-sky slew survey. Catalog of X-ray sources at \|b\|>10{deg}); [F81] 183 (Un catàleg de cúmuls de galàxies amb desplaçaments al vermell mesurats); RX J1036.8-2730 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT); MCXC J1036.6-2731 (The MCXC: a meta-catalogue of X-ray detected clusters of galaxies); 2MAXI J1036-275 (The 37 month MAXI/GSC source catalog of the high galactic-latitude sky)

Aquest article és sobre el cúmul d'Hidra. Per al Supercúmul Hidra-Centaure, vegeu Supercúmul Hidra-Centaure

El cúmul d'Hidra (Abell 1060) és un cúmul de galàxies que conté 157 brillants galàxies i es pot veure des de la Terra, en la constel·lació d'Hidra.^[4] El grup s'estén per prop de deu milions d'anys llum i té una inusual proporció elevada de matèria fosca. El grup és part del Supercúmul Hidra-Centaure situat 158 milions anys llum de la Terra. Les majors galàxies del cúmul són galàxies el·líptiques NGC 3309 i NGC 3311 i la galàxia espiral NGC 3312, tot té un diàmetre d'uns 150.000 anys llum. Malgrat una aparença gairebé circular en el cel, no hi ha evidència en les velocitats de galàxies per una grumollosa, distribució tridimensional.^[5]

Referències[modifica]

↑ Michael Hilker «The distance to Hydra and Centaurus from surface brightness fluctuations: Consequences for the Great Attractor model» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, juliol 2005, pàg. 103–119. DOI: 10.1051/0004-6361:20041583.
↑ ^2,0 ^2,1 Françoise Combes «Optical emission line nebulae in galaxy cluster cores 1: the morphological, kinematic and spectral properties of the sample» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 06-05-2016, pàg. 1758–1789. DOI: 10.1093/MNRAS/STW1054.
↑ ^3,0 ^3,1 Marcus Bruggen «The interplay between radio galaxies and cluster environment» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2007, pàg. 260–274. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2007.11939.X.
↑ Wehner and Harris, p.1
↑ Fitchett, Michael; Merritt, David «Dynamics of the Hydra I Galaxy Cluster». The Astrophysical Journal, 335, Decembre 1988, pàg. 18–34. Bibcode: 1988ApJ...335...18F. DOI: 10.1086/166902.

[d9ea524b3ae17718cdcf5f05c0b2aa2eadaaee83-1] Michael Hilker «The distance to Hydra and Centaurus from surface brightness fluctuations: Consequences for the Great Attractor model» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, juliol 2005, pàg. 103–119. DOI: 10.1051/0004-6361:20041583.

[c5566d758e45224eb364fd61cf01f5a8bc2bc502-2] 2,0 ^2,1 Françoise Combes «Optical emission line nebulae in galaxy cluster cores 1: the morphological, kinematic and spectral properties of the sample» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 06-05-2016, pàg. 1758–1789. DOI: 10.1093/MNRAS/STW1054.

[fa0539e9d6972ad9dbf6201d853378873f12bc96-3] 3,0 ^3,1 Marcus Bruggen «The interplay between radio galaxies and cluster environment» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2007, pàg. 260–274. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2007.11939.X.

[4] Wehner and Harris, p.1

[5] Fitchett, Michael; Merritt, David «Dynamics of the Hydra I Galaxy Cluster». The Astrophysical Journal, 335, Decembre 1988, pàg. 18–34. Bibcode: 1988ApJ...335...18F. DOI: 10.1086/166902.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]