Cúpula lunar
Una cúpula o dom lunar és una àrea elevada de la superfície de la Lluna més o menys circular, de perfil cònic, amb una inclinació que normalment no supera els 5 graus. Solen tenir una extensió en general de 8-12 km de diàmetre, però poden ser de fins a més de 20 km, la seva elevació oscil·la habitualment entre 100-300 m. A vegades poden tenir un o més cràters en el seu cim.
Origen[modifica]
Es creu que l'origen dels doms és volcànic, així com els volcans en escut de la Terra. Els doms podrien formar-se quan la lava que surt per la xemeneia és relativament viscosa i de no gaire alta temperatura, això origina que no es desplaci molt lluny del punt d'origen i es refredi ràpidament, formant així un petit "pujol". Es creu, a més, que les erupcions havien de tenir durades relativament curtes i que havien d'estar intercalades amb petits episodis d'erupció de cendra, per permetre el posterior refredament i apilament de capes successives fins a formar el dom. El cràter central que alguns doms presenten en el seu cim es forma quan el magma deixa de sortir i es produeix un col·lapse al voltant de la xemeneia, com a resultat del refredament i la contracció del tap de lava que queda en la boca del dom.[1][2]
Classificació[modifica]
Els doms poden dividir-se en dos grans grups, no només atenent a la seva ubicació sinó també a la seva pròpia naturalesa:
- Doms de mare, es troben en els mars lunars o a l'interior de cràters inundats, que amb un nombre d'al voltant de 600 són la immensa majoria, sent els més fàcils d'observar. La seva coloració és tant o més fosca que la dels mars. Generalment es presenten en grups, que poden compondre's d'un parell o fins a desenes de doms, però també hi ha molts aïllats. Estarien formats principalment per basalts.
- Doms de terres altes, es tenen registrats al voltant de 20, situats a les muntanyes lunars. La dificultat per distingir-los es deu al fet que posseeixen una lluentor superficial major que els doms de mare, la qual cosa els confon amb les muntanyes i amb la rugositat del relleu que els envolta. Es creu que aquests doms són molt antics, anteriors a la formació de gran part dels mars (3,9 giga anys). La seva composició química seria diferent a la dels basalts de mare.[1][2]
Doms destacats[modifica]
La Unió Astronòmica Internacional no té assignats noms específics als doms, per la qual cosa solen rebre el nom de l'accident geogràfic més proper.
Entre els nombrosos doms localitzats[3] es poden destacar el camp de doms de Marius; Mons Rümker (aglomeració de doms); Mons Gruithuisen Gamma; els doms de Hortensius i Milichius Pi; Tobias Mayer; Gambart C; Kies Pi; Cauchy Tau i Omega; Beer; Mairan T; Lansberg D; i Arago Alfa i Beta.[4]
Exemples[modifica]
-
Omega Cauchy, amb el petit cràter Donna al cim, Mare Tranquillitatis -
Vista obliqua del nord de la cúpula Sinas, Mare Tranquillitatis -
Vista obliqua de la cúpula lunar prop de Messier a Mare Fecunditatis. Observeu els dipòsits de 'halo' fosc. El cràter de l'esquerra del centre no està relacionat (format després de la cúpula). -
Dom lunar al sud de Beer, Mare Imbrium -
Vista obliqua de tres dels sis doms lunars al nord de Hortensius, des del Lunar Orbiter 3
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Geologia Lunar». [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ 2,0 2,1 Societat Astronòmica de Castelló. «Fosc nº 39», gener-març 2005. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ Marvin W. Huddleston. «Catàleg de doms lunars», 16-07-2001. Arxivat de l'original el 2004-06-10. [Consulta: 5 febrer 2014].
- ↑ Jérome Grenier. «Doms i esquerdes lunars» (en francès). [Consulta: 5 febrer 2014].
Bibliografia[modifica]
- Lionel Wilson and James W. Head, "Lunar Gruithuisen and Mairan domes: Rheology and mode of emplacement Arxivat 2007-03-12 a Wayback Machine.", Journal of Geophysical Research, vol. 108, 2003.
- Lena, R., Wöhler, C., Phillips, J., Chiocchetta, M.T., "Lunar Domes:Properties and Formation Processes", "Springer Praxis Books", 2013, "[1]".