Ca l'Hostenc

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Ca l'Hostenc
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xx
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Altitud428 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOlot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Palau
Map
 42° 11′ 00″ N, 2° 29′ 36″ E / 42.183466°N,2.49334°E / 42.183466; 2.49334
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC10407 Modifica el valor a Wikidata

Ca l'Hostenc és una obra d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És una casa entre mitgera, amb la façana principal a la Plaça del Palau i, la posterior, dona al carrer Pere Antoni Soler, amb una ampla llotja amb vista al carrer i al jardí. Disposa de planta baixa amb portal, finestra i els murs recoberts amb encoixinats de pedra treballada, a on cal destacar la bonica reixa de la finestra, amb les inicials "P.M." i la data "1887". Els dos pisos superiors varen ser estucats. Es destaca una gran tribuna al primer, que es converteix en terrassa amb dues portes al segon. Hi ha diverses ornamentacions de caràcter clàssic.[1]

Història[modifica]

Entre els anys 1860 i 1880 es realitzà la urbanització del carrer Mulleres i de la sortida de l'Horta del Carme. A Olot treballen els següents mestres d'obres: Pujol, Salvat, Cordomí… a més d'algun arquitecte gironí com Sureda. El creixement de la capital de la Garrotxa es fa igualment pels sectors de Sant Roc, el Firal i la Plaça Palau. No obstant, els projectes de més envergadura d'aquest moment són, sens dubte, els de la Plaça Clarà i el Passeig de Barcelona.[1] S'ha pogut comprovar amb una fotografia dels primers anys del 1900, que la tribuna del primer pis i el gran badiu del tercer, no existien i que, per tant, són conseqüència d'una reforma més tardana.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ca l'Hostenc
  1. 1,0 1,1 1,2 «Ca l'Hostenc». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].