Cambra agrària local

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una cambra agrària local era una entitat que gestionava tots els aspectes referents al món agrícola. Tenien els seus precedents en organitzacions anteriors, les quals funcionaven com a mecanismes de gestió i de control de la producció agrària i dels seus productors.[1]

D'acord amb la normativa de l'època les funcions de les germandats són d'ordre social (conciliació de conflictes entre els productors agraris, estudis i informes sobre la productivitat agrària), d'ordre econòmic (foment i millora de la productivitat agrària, lluita contra les plagues, organització de fires i cursos ...), d'ordre assistencial (gestió de les assegurances socials agràries) i d'ordre comunal (obertura i reparació de camins, creació i manteniment de vies d'aigua, organització de la policia rural, etc). A més, les germandats col·laboren amb l'administració estatal en la confecció d'estadístiques i informes, i en la supervisió en les transaccions de productes agrícoles, ús de peses, inspecció d'exportacions i verificació d'adobs i sements.[1]

Un dels serveis més importants de les germandats sindicals, i posteriorment de les cambres agràries, és el de gestió assistencial, amb la implantació i el foment de les assegurances socials. A partir de 1957 s'estableix la col·laboració entre l'Institut Nacional de Previsió i les germandats per a les assegurances socials. L'any 1959 es crea la Mutualidad Nacional de Previsión Agraria; les comissions locals es domicilien a la seu de les germandats. I l'any 1972, amb el reglament general del Règim Especial Agrari de la Seguretat Social es continua establint les mateixes funcions i prestacions de les corresponsalies locals.[1]

L'any 1977, en ple procés de transició democràtica, es creen les cambres agràries locals, amb serveis i funcions d'interès general per a les comunitats rurals, a més de la col·laboració amb l'administració. Hereten el patrimoni, serveis i funcions de les germandats sindicals locals. L'any 1993 es traspassen a la Generalitat de Catalunya i s'estableixen quatre úniques cambres en tot el territori català. L'any 1994 es realitzen les operacions de liquidació del patrimoni i drets i obligacions de les cambres agràries locals i es posen a disposició del cap de la corresponent oficina del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la comarca.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Fons». Cambra Agrària Local de Palafrugell - Arxiu Municipal de Palafrugell, Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 3 novembre 2018].