Batalla de Camlann
En la llegenda artúrica, la batalla de Camlann (en gal·lès: Gwaith Camlan o Brwydr Camlan) és la batalla final del Rei Artús, en què aquest mor o és ferit de mort lluitant contra Mordred, que també mor. La primera referència coneguda és als Annales Cambriae del segle x, que situen la batalla a l'any 537[1] o, en algunes edicions, 539.[2]
La majoria d'estudiosos coincideixen que, si bé pot ser que la batalla existís, no se'n pot dir res de valor.[1] El lloc on es dugué a terme la batalla també és incert. Geoffrey de Monmouth, a la seva Historia Regum Britanniae, la situa al riu Camel, a Cornwall; la majoria d'obres posteriors seguiren aquesta tendència. El poeta normand Robert Wace la situa a «Camel, davant l'entrada a Cornwall»[3] i el poeta Layamon la ubica concretament a Camelford.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Breeze, Andrew «The Battle of Camlan and Camelford, Cornwall». Arthuriana, 15, 3, 2005, pàg. 77. JSTOR: 27870702.
- ↑ «Camlan | Robbins Library Digital Projects» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2018].
- ↑ «The Death of Arthur, by Wace | Robbins Library Digital Projects» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2018].
- ↑ «The Death of Arthur, by Layamon | Robbins Library Digital Projects» (en anglès). [Consulta: 31 juliol 2018].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Camlann |