Can Rovira de la Volta
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Casa  | ||||||
| Construcció | s. XV | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura popular | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Jorba (Anoia) | ||||||
| Localització | Carrer Major, 33 Jorba (Anoia) | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 33324 | ||||||
| |||||||
Can Rovira de la Volta és un edifici de Jorba (Anoia) catalogat com a bé protegit del patrimoni arquitectònic del municipi i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC).[1][2][3][4]
Fou la casa pairal de la família Rovira, també cognomenada en l'actualitat Rovira-Beleta i Rovira de Saralegui,[5] on va néixer l'industrial Ramon Rovira i Casanella, pare de l'industrial i polític Josep Rovira i Bruguera i avi del realitzador cinematogràfic Francesc Rovira i Beleta, documentada a Jorba des de mitjan segle xv,[6] essent l'estirp del llinatge Miquel Rovira. A finals del segle xx, va ser venuda pels seus últims hereus.
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC). Identificador: 33324. [Consulta: 1 d'abril de 2016]
- ↑ «Can Rovira de la Volta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Can Rovira de la Volta (1925). Imatges conservades al fons Josep Marimon Vidal de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).
- ↑ BORRÀS, M. et. al. (2011). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic. Jorba: Ajuntament de Jorba, p. 23 (A19).
- ↑ ROVIRA DE SARALEGUI I VERGÉS, H. (2006).«Llinatges de pairalia: els Rovira de la Volta».Paratge, 19, 103-112.
- ↑ TORRAS I CORTINA, M. (2003). El manual del notari Pere Pau Solanelles de l'escrivania pública d'Igualada. Barcelona: Fundació Noguera-Pagès Editors, p. 292 (v. I) i 721 (v. II).