Can Seixanta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Construcció | 1834 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 18-22 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 6060 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
Can Seixanta, també conegut com a casa-fàbrica Tarruella, és un conjunt d'edificis situats al carrer de la Riereta, 18-20-22 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (2018).[2]
Història[modifica]
El 1829, Magí Tarruella figurava al Padró de fabricants amb una fàbrica de teixits al carrer dels Còdols, 26 (antic), equipada amb 30 telers manuals.[3] El 1832, va demanar permís per a edificar part del terreny que tenia al carrer de la Riereta (actual núm. 22).[4][3] El 1839, diversos veïns del carrer de Sant Pacià protestaren perquè estava construint molt a prop de llurs cases (actual núm. 18), amb la qual cosa els trauria llum i ventilació. Per aquest motiu, demanaren a l'Ajuntament que ho impedís, però la sol·licitud fou denegada.[5]
El 1843, Tarruella va demanar permís per a obrir una porta a la façana, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet,[6] i el 1844 va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 14 CV, segons el projecte del mateix autor.[7][3] El 1846, el fabricant va demanar permís per a disposar de la facultat de canviar la seva màquina de vapor per una altra més potent fins a 40 CV, de conformitat amb el ban del 10 d’abril.[8][3] Els plànols que acompanyaven la sol·licitud, signats pel mateix Nuet, mostren una tipologia de casa-fàbrica amb un front de parcel·la de 38 metres, dels quals el cos de casa de tres plantes de l’esquerra, residència de la família Tarruella, només ocupava uns 20 metres, mentre que la resta consistia en uns espais interiors en planta baixa. Les «quadres», de crugia simple de 6 m d'amplada, s’estenien a banda i banda d’un gran pati, on estaven situades les calderes i la màquina de vapor.[3]
Ofegat pels creditors, va fer fallida entre el 1847 i el 1848, però la seva família va llogar l’espai industrial a altres fabricants.[3] Així, el 1849, Francesc Tarruella, apoderat del seu pare Magí, va llogar per cinc anys el núm. 22 al fabricant de teixits Josep Morrull i Pi (vegeu casa-fàbrica Morrull-Vilaró).[9] Segons la Guía general de Barcelona del mateix any, hi havia la fàbrica de Pere Tarrés i Pujol,[10] (que segons les «Estadístiques» del 1850 hi tenia una màquina de vapor de 8 CV, 20 màquines de preparació, 1.440 fusos de mule-jennies i 34 operaris)[11] i segons El Consultor del 1857, les filatures de Pere Jubé[12] i Josep Lladó i Recolons al núm. 22;[13] les de Manuel Molines i Manuel Monsó al núm. 18.[14] i el safareig de Teresa Rafart al núm. 20.[15]
El 1859, diversos veïns de la mateixa illa de cases, representats per Pere Pich, van instar un procediment administratiu contra Jaume Peró (vegeu casa-fàbrica Colomer-Però),[16] gendre de Magí Tarruella i nou propietari de la fàbrica,[17] amb relació a les calderes de vapor instal·lades al pati, per la qual cosa l'arquitecte municipal Miquel Garriga i Roca va realitzar-ne un aixecament on figuraven les distàncies entre les diferents instal·lacions i els immobles veïns.[18] El 1863, Peró figurava com a titular d'una fàbrica de filats i teixits al núm. 22,[19] compartint les instal·lacions amb la de filats i teixits del ja esmentat Lladó i Recolons, i les filatures d'Antoni Pi, Sòria, Nicolàs i Cia, i Josep Vallès;[20] mentre que al núm. 18 hi havia la de Mallofré i Navarra.[21]
El 1864, va demanar permís per a aixecar un pis en una de les naus que mirava al pati, segons el projecte del mestre d’obres Pere Puig.[22] El 1878, la seva vídua Teresa Tarruella va demanar permís per a reconstruir una de les naus, destruïda per un incendi, segons el projecte del mestre d'obres Pere Plantada.[23] Poc després, va demanar novament permís per a legalitzar tres generadors de vapor que hi havia instal·lats,[24] i també per a instal·lar-hi un altre de reserva,[25] segons els plànols de l'enginyer Camil Català.[3] Posteriorment, la propietat va passar en herència al seu fill Jaume Però i Tarruella.[26]
El 1925, Marcel·lí Solé va demanar permís per a reformar i remuntar l'edifici del núm. 20 i una part del 22.[27]
El PERI del Raval, aprovat el 1985, afectava parcialment el conjunt per a la creació d'una zona verda a l'interior de l'illa, l'anomenat «Jardí de les Fàbriques», que no es va dur a terme per les dificultats en la gestió urbanística.[3] Actualment, la finca és de propietat municipal i està a l'espera d'una remodelació.[28]
Referències[modifica]
- ↑ «Casa-fàbrica Tarruella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Caballé, Francesc; Gonzàlez, Reinald (Veclus SL) «Valoració patrimonial de les cases-fàbrica del Raval de Barcelona». Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica), vol. 1, fitxa 43 i vol. 2, fitxa ID-18 (Casa fàbrica Tarruella). Ajuntament de Barcelona, gener 2018.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-112, 4-10-1832.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-130, 20-3-1839.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 113/1843.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 165/1844.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-138, 8-6-1846.
- ↑ AHPB, notari Ramon Torras i Golorons, manual 1.326/21, f. 101-102v, 9-3-1849.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 512.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 176, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 178, 312.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 559.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 211, 363.
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 675.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 202, 347.
- ↑ «Expedient promogut per Pedro Pich en representació de varis, sobre les calderes de vapor que Jaime Peró te establert a la casa del carrer Riereta 22 (Fàbrica de Jaime Peró)». Q136 Obres públiques 3/1 2302. AMCB, 1859.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 141, 257.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 259, 281, 287.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 138, 242.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1447 bis C.
- ↑ «Teresa Torruella. Riereta 18-22. Obres a la casa». Q127 Foment 1195 G. AMCB, 1877-1878.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 186 H, 1878-1879.
- ↑ «Teresa Tarruella. Riereta 18-22. Instal·lar un generador de vapor de reserva a la seva fàbrica de filatura i teixits». Q127 Foment 22 bis H. AMCB, 1878-1879.
- ↑ Anuario-Riera, 1902, p. 736.
- ↑ «Marcelino Solé». Q127 Foment 3526/1925. AMCB.
- ↑ Molina, Àngels; Artacho Vega, Merche «Can Seixanta s’omplirà d’activitat fins que comencin les obres». betevé, 04-01-2021.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 445-449. ISBN 978-84-9156-216-0.