Canal de Gavet
| ||||
| Tipus | Canal  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Central hidroelèctrica de Reculada | |||
| Classificació CEMT | Hidroelèctric i regadiu | |||
| Localització | ||||
| Comarca | Talarn, Tremp i Gavet de la Conca | |||
| Localització | Talarn | |||
| Localització | Gavet de la Conca | |||
| ||||
| Curs d'aigua | Noguera Pallaresa | |||
| Activitat | ||||
| Construcció | 1913 | |||
| Gestor/operador | Endesa | |||
El Canal de Gavet és un canal hidràulic i de reg que té el seu inici en el municipi de Talarn i que ressegueix el marge esquerra del riu Noguera Pallaresa en direcció sud, passant per l'antic terme de Vilamitjana (actualment una entitat municipal descentralitzada de Tremp) i Gavet de la Conca fins a la central hidroelèctrica de Reculada. Té 8 quilometres de llargada [1] i fou construït per l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro dintre del seu projecte d'explotació de les concessions hidroelèctriques del curs mig del Noguera Pallaresa. La posada en funcionament fou el 1923 i té la capacitat de transportar fins a 60 metres cúbics per segon d'aigua.[2]
L'ús del canal industrial de Gavet està centrat en l'aprofitament hidroelèctric, per a alimentar les turbines de producció d'electricitat de la central hidroelèctrica de Reculada. A partir del canal industrial de Gavet, neixen tres canals de regadiu:[3]
- Canal Sud. El seu cabal d'aigua és de 350 litres per segon. Proporciona aigua per a una superfície de 124,48 hectàrees. El canal primari té una longitud de 4,27 quilòmetres, la dels canals secundaris és de 5,02 i la dels terciaris és de 1,29 quilòmetres. Una estació de bombeig extreu aigua amb un cabal de 120 litres per segon fins a un dipòsit regulador que alimenta el Canal Elevat de Llimiana
- Canal Nord. Amb un cabal de 200 litres per segon, subministra aigua per a una superfície de regadiu de 99,10 hectàrees. El canal primari té una longitud de 1,98 quilòmetres, la dels canals secundaris és de 3,39 i la dels terciaris és de 2,41 quilòmetres.
- Regs de Gavet. És el més petit, amb un cabal de 25 litres per segon. La superfície que rega és de 14,02 hectàrees. El canal primari té una longitud de 170 metres, la dels canals secundaris és de 930 metres i la dels terciaris és de 80 metres.
La construcció dels canals de rec formà part de les concessions que Riegos y Fuerzas del Ebro feu a la comarca, fruit de les negociacions entre la companyia i la Junta Comarcal de Defensa dels Interessos Hidràulics. El conveni de col·laboració entre les dues parts es signà davant notari el 9 de juny de 1912 a Tremp.[4]
Itinerari del Canal[modifica]
Neix aquest canal en la Central hidroelèctrica de Talarn, també anomenada Central FECSA-Nerets, sota i al sud-oest de la presa del pantà de Sant Antoni. Des d'aquest lloc el canal discorre de forma paral·lela pel costat de llevant de la Noguera Pallaresa, passa ran de l'extrem est del Pont del Riu, supera el barranc de la Coma i recorre un tram paral·lel a la carretera C-1412b. Al cap de poc, però la carretera passa per damunt del canal, a l'anomenat Pont del Canal.
Vilamitjana[modifica]
En aquest lloc torna a seguir paral·lel al curs de la Noguera Pallaresa, passa per la Casilla, supera el barranc dels Seguís, i tot seguit per les partides de Ventolà i de Santa Maria, on hi ha el Pont petit del canal, i passa pel costat de ponent de la vila de Vilamitjana. És un tram del qual arrenquen diverses séquies o petits canals, que serveixen els camps que queden, sobretot, entre el canal i la Noguera Pallaresa, però també, a través del tram conegut com lo Canal, tota la plana al nord, est i sud-est de la vila de Vilamitjana (a més de dur aigua fins a la mateixa vila), i de l'oest i sud-oest de Suterranya, cosa que, en el moment de la seva construcció, va suposar una transformació absoluta de la qualitat, i de la productivitat, d'aquestes terres. També alimentaven el Molí de Suterranya, i acabaven abocant-se en el barranc del Pont de Fusta.
Un cop deixada enrere aquesta vila, el canal travessa per damunt el barranc de l'Abeller, travessa entre les partides de Perellons i lo Puigferrat, i es manté sempre a una altitud de 428 metres, quan, a ponent seu, la plana de la llera de la Noguera Pallaresa es troba ja a només uns 400 m. alt. Per això, la partida damunt de la qual discorre el canal s'anomena les Costes; passa després per les partides de los Inerts de Dalt i los Gentons, després la de les Tonrelles, i arriba al riu de Gavet, que travessa formant un sifó en una grossa canonada paral·lela i un xic per damunt de la carretera LV-9213, deixant a ponent la partida de Paredades i a llevant la d'Escadolles.
Gavet de la Conca[modifica]
Un cop superat el riu de Gavet, el canal ressegueix el poble de Gavet pel costat de ponent, i s'obre en un ample canal que té aspecte d'embassament, situat al sud-oest d'aquell poble. Entre les partides de Vilans i Serradell, arriba al barranc de la Coma, que també travessa pel damunt, i torna a travessar un altre curs d'aigua: el barranc de la Pedrera, on hi ha el Pont de Farriatges, a les masies de Sant Serni. En aquest indret queda sota del canal, a ponent, l'Horta de Sant Serni i, al cap d'un tros més, l'Horta del Roquer. A llevant del canal queden les partides de los Llomassos i les Ribades, i travessen el canal, en aquest tram, el Pont de l'Espinau i el de l'Horta.
Embassament de la central de Reculada[modifica]
És ja el tram final del canal: de seguida es troba el petit embassament que es forma en el lloc on s'acaba el canal en la canonada que baixa cap a la central elèctrica, just abans d'arribar al barranc de Reculada. Finalment, l'aigua del canal davalla de forma sobtada per un tub de notables dimensions, similar al que travessa per damunt del riu de Gavet, de 550 metres de llargària, que alimenta les turbines de la Central hidroelèctrica de Reculada, o de Gavet, amb una potència instal·lada de 23 000 kW i una producció mitjana anual de 133 milions de kWh.
Alimentació de canals secundaris[modifica]
Tanmateix, d'aquest embassament final abans de la canonada de servei de la central, el canal de Gavet encara alimenta dos altres petits canals, o séquies, de regadiu, un dels quals discorre cap al sud al peu de la costa que permet la canonada de davallada esmentada, travessa el barranc de Sedulia i el de Xércoles i dona servei a les terres de regadiu de la zona dels Masos de Llimiana. Aquest canal de regadiu veu el seu final a les terres entre Casa Minguet i la Masia de l'Alon.
L'altre, emprèn cap al nord, baixant cap a les hortes abans esmentades, la del Roquer i la de Sant Serni, i veu el seu final ran del barranc de la Coma.
Neteja del canal[modifica]
El canal de Gavet està fet de formigó. Aquest material té una sèrie de característiques que afavoreixen el creixement d'algues a les parets del canal, provocant una pèrdua de transport d'aigua. Per evitar-la, cada dos anys s'ha de dur a terme un costós procés de neteja. Es buida parcialment el canal, s'extreuen els peixos per dur-los al Noguera Pallaresa, s'acaba de buidar l'aigua i es procedeix a la neteja del fons i les parets del canal mitjançant un raspat. Aquest procés dura unes cinc setmanes, paralitzant la producció de les centrals hidroelèctriques de Talarn, Reculada i Terradets.[5]
Danys de guerra[modifica]
Durant la guerra civil les centrals hidroelèctriques ubicades als Pirineus van ser considerades objectius militars prioritaris a ser destruïts per l'exercit rebel espanyol. Amb la seva inutilització es volia impedir el subministrament elèctric a la industria catalana per dificultar la fabricació d'armament. L'aviació de la Legió Còndor, aliada als rebels espanyols, va bombardejar diverses vegades les centrals de Pobla de Segur i Talarn. El bombardeig del 19 de gener de 1938 afecta el canal de Gavet.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Tarraubella i Mirabet, Xavier. «Els aprofitaments hidroelèctrics pirinencs i el seu impacte al Pallars» (pdf), 2013. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «El Canal de Gavet torna a estar operatiu després de cinc setmanes de treballs i el rescat de 134 peixos autòctons» (HTML). Vilaweb. ACN, 29-11-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-03. [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ Mothe Martínez, Sergio. «La modernització i ampliació de reg de la Conca de Tremp» (pdf), 13-07-2014. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Tarraubella i Mirabet, F. Xavier. La Canadenca al Pallars. Lleida: Virgili & Pagès, S.A., 1990, pàgines 97 - 121 - 161 -184. ISBN 8478560416 [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «Endesa inicia el buidatge del canal de Gavet per fer-hi treballs de millora» (HTML). Pallars Digital. SCG Aquitània SL, 24-10-2017 [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Dueñas Iturbe, Oriols. Dr. Joan Villaroya i Font. La gran destrucció. Els danys de guerra i la reconstrucció de Catalunya després de la guerra cicil (1937-1957) (pdf). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història contemporània., Febrer 2013, pàgines 148-149 [Consulta: 14 abril maig 2020].