Central hidroelèctrica de Terradets
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Central hidroelèctrica  | |||
| Empresa constructora | Riegos y Fuerza del Ebro | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 359 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llimiana (Pallars Jussà) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Utilització | 1935 – | |||
| Gestor/operador | Endesa | |||
| Potència | 32,32 MW | |||
| Producció anual d'energia | 68,4 GWh | |||
La central hidroelèctrica de Terradets és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, les obres de la qual van començar el 1931 i van finalitzar l'any 1935. Està situada al congost de Terradets, que separa el Montsec de Rúbies i el Montsec d'Ares, dins el terme municipal de Llimiana, al Pallars Jussà. La central de Teradets es troba a l'esquerra del curs del riu Noguera Pallaresa i l'edifici de la central està situat al peu de la presa de Terradets.
Actualment (2020) és operada per l'empresa Endesa, filial de l'italiana Enel. La seva posada en funcionament, aturada i control es fa des del centre de control i gestió hidràulica de Lleida.[1]
Antecedents[modifica]
La construcció de la central de Terradets no estava prevista en el projecte inicial que Domènec Sert i Badia va presentar per obtenir entre 1901 i 1907 tres concessions d'aprofitament hidroelèctric del Noguera Pallaresa entre la Pobla de Segur al nord i Camarasa al sud.[2] Un cop unificades en una sola concessió, aquesta fou venuda el 1911 a la societat Riegos y Fuerzas del Ebro, que a finals del mateix any inicià les obres de construcció de la central hidroelèctrica de Talarn. El projecte preveia un canal industrial de 60 quilòmetres de llargària derivaria de la presa de la central de Talarn un cabal d'aigua de fins a 20.000 litres per segon fins a una nova central hidroelèctrica a construir a Camarasa. Aquest canal estava previst en el marge dret de la Noguera Pallaresa.
El 1913, la mala qualitat del sòl entre Puigcercós i Guàrdia de Tremp obligaren a interrompre la construcció del canal industrial pel marge dret de la Noguera Pallaresa. Riegos y Fuerzas del Ebro va sol·licitar el seu replanteig, traslladant el canal industrial al marge esquerra del riu, així com al mateix temps es sol·licitava la divisió de la concessió d'aprofitament hidroelèctric en tres salts diferents per poder construir-los separadament i permetre un millor aprofitament del cabal d'aigua concedit. El 16 d'octubre de 1913 es concedí la divisió de la concessió. El canal industrial passava a discórrer pel marge esquerre del Noguera Pallaresa fins a una nova central situada al congost de Terradets, establint la càmera d'aigua a la vall de Barcedana, la qual desaiguava a la central mitjançant un túnel de pressió en els contraforts del Montsec de Rúbies. Del desguàs de la nova central sortia un canal que alimentava el Salt de Camarasa situat a la confluència entre els rius Noguera Pallaresa i Segre a La Massana.[3]
El 1919 Riegos y Fuerzas del Ebro planifica dividir el salt de Barcedana en dos salts: Terradets i Gavet (nom original de la central de Reculada). En les mes de març de 1930 es presentà el projecte per a la construcció de la central de Terradets, en el que la zona de regadiu de Llimiana i Guàrdia de Tremp es veia greument reduïda per l'embassament que formaria la presa de Terradets.
Compensacions[modifica]
El 1930 l'ajuntament de Llimiana signà un acord pel qual Riegos y Fuerzas del Ebro es comprometia a realitzar les obres necessàries per abastir d'aigua potable a la població, conduint-la fins una nova font pública construïda a la plaça del poble; i l'ajuntament de Guàrdia de Tremp en signà un altre sobre la base del qual l'empresa construïa un dipòsit d'aigua potable en aquesta població i una font pública en el seu agregat de Cellers.[4] Després de diverses negociacions amb l'ajuntament de Llimiana el 8 d'abril de 1931 es va arribar a un acord definitiu per a la construcció de les centrals de Terradets i Reculada, desapareixent la central de Barcedana. En l'acord es creava un canal de reg a partir del canal de Gavet que arribava fins a la vall de Barcedana.
Construcció[modifica]
La construcció de la central i l'embassament de Terradets entre 1931 i 1935 va obligar a la modificació i la millora del traçat de la carretera de Balaguer a Tremp, a la sortida del congost de Terradets en direcció nord. En aquesta ocasió, un nou pont sobre l'embassament, conegut amb el nom de pont Nou de Monares i amb gairebé 100 metres de llargada, és l'element més destacable de la carretera.[4]
Es van construir tres campaments per allotjar els diferents serveis de les obres. El primer ocupava provisionalment els terrenys de l'esplanada del ferrocarril de Lleida a Saint Girons que en aquest moment estaven aturades. Al punt quilomètric 51,8 de la carretera de Balaguer a la frontera francesa hi havia dos edificis, un per a oficines i un altre per a garatge, i al punt quilomètric 53 de la mateixa carretera, al lloc anomenat "El Pago", hi havien dos edificis més per a dormitoris, un taller de fusteria i un tanc per a 3.000 litres de gasolina.[3] El pressupost alçat de l'obra civil ascendia a 2.921.045,96 pessetes (equivalents aproximadament a 7.743.000 € el 2020).[5]
També es va construir un cable aeri entre les ribes del riu per transport de material. A la vall de Barcedana es va construir un polvorí per a una capacitat de cinc tones de dinamita i els detonadors corresponents.
Components de la central[modifica]
Conques de captació[modifica]
La central de Terradets es troba quasi al final de la conca de la Noguera Pallaresa, i la seva superfície aigües amunt és de 2.620 quilòmetres quadrats, la qual li proporciona una aportació hídrica mitjana anual de 1.410 hectòmetres cúbics.[6] Aigües avall de la central no hi ha cap afluent que desaigüi al riu. S'estima que si no existissin consums, el cabal mig seria de 42,1 litres cúbics per segon. Els període de major cabal és entre els mesos de maig i juny, on el cabal natural oscil·la entre els 5,71 i els 8,25 metres cúbics per segon.[7] El riu però, té el seu curs força regulat. El pantà de Borén, el de la Torrassa i el de Sant Antoni esta situats entre el naixement del riu i l'embassament de Terradets.
Presa[modifica]
La presa està emplaçada a l'extrem nord del Congost de Terradets, en el seu punt més estret. L'embassament de Terradets, creat per la presa, té una superfície de 330 hectàrees i una longitud de 8 quilòmetres. La seva capacitat total és de 33,19 hectòmetres cúbics i el volum útil és de 23,2 hectòmetres cúbics.[7]
El nivell de l'embassament de Terradets presenta baixes oscil·lacions al llarg dels anys, variant entre els 21 i els 23 hectòmetres cúbics, a causa de l'excedent d'aigua i al fet que és un embassament d'una capacitat relativament petita, cosa que permet tenir el nivell d'aigua desitjat en qualsevol època de l'any. La seva reduïda capacitat provoca que la seva participació en la regulació del riu sigui menor que la d'altres embassaments.[8]
La presa té una alçada de 47 metres i la seva longitud en la seva coronació és de 160 metres.[6] El sobreeixidor de la presa està situat a la seva esquerra. Disposa de 2 comportes automàtiques "Stoney", construïdes per La Maquinista Terrestre i Marítima,[9] i una d'elles està equipada amb una vàlvula de descàrrega final pel cabal ecològic del riu.
A l'esquerra de la presa neix un canal de derivació de 100 metres de longitud que porta l'aigua fins a un dipòsit regular, situat a 374 metres d'altitud. Del dipòsit surten dues canonades forçadades, cadascuna d'elles dirigida al seu grup hidràulic allotjat a la sala de turbines de la central.[3]
Generació[modifica]
Originalment es va equipar amb dos grups hidràulics amb turbina Francis d'eix vertical, fabricades per la casa alemanya Voith, de 28.200 CV. Cada grup estava acoblat a un alternador ASEA.[10] L'aigua turbinada desaigua en el riu Noguera Pallaresa.
La sortida a alta tensió es produeix a 110 kV.
Resum característiques i producció[modifica]
| Central de Terradets | |
| Any posada en funcionament | 1935 |
| Construïda per | Riegos y Fuerzas del Ebro |
| Operada per | Endesa |
| Salt | |
| Altitud | 412–402 metres |
| Desnivell | 32 metres |
| Diàmetre mig canonada | 2,80 metres |
| Cabal màxim d'aigua | 135 metres cúbics/segon |
| Sala de màquines | |
| Altitud | 359 metres |
| Nombre de grups | 2 |
| Turbines per grup | 1 turbina Francis d'eix horitzontal |
| Potencia instal·lada per grup | 16,25 MW |
| Potència instal·lada total | 32,5 MW |
| Producció mitja total anual .[11] | 70,3 GWh (1) |
(1) producció actual (2011)
Mesura d'eficiència[modifica]
Dades actuals[modifica]
A partir de les dades de característiques tècniques i producció (2011) de cadascuna de la central, es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.
| Central Hidroelèctrica de Talarn | |
| Mesures d'eficiència | |
| Potència mitja anual [a] | 8,025 MW |
| Factor de planta [b] | 0,2469 |
El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. El factor de planta en aquest tipus de centrals tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.[12] En una central nuclear, el factor de planta pot variar entre el 0,51 (Vandellòs II el 2005) i el 0,98 (Vandellòs II el 2005). Les grans variacions en una central nuclear poden estar originades per aturades de manteniment o recàrrega.
Canals de reg[modifica]
El 1932 l'ajuntament de Llimiana va obtenir per part de Riegos y Fuerzas del Ebro la construcció d'una canal de reg des del dipòsit regulador situat al final del canal de Gavet fins a la vall de Barcedana, amb un cabal de 500 litres d'aigua per segon. En el 1934 l'empresa també hagué comprometre's a fer les obres per habilitar la captació de 2.500 litres d'aigua per segon de l'embassament que es crearia a Terradets pel reg a Cellers, atesa la impossibilitat de construir el canal de ref previst en els acords de 1912.
Danys de guerra[modifica]
Durant la guerra civil les centrals hidroelèctriques ubicades als Pirineus van ser considerades objectius militars prioritaris a ser destruïts per l'exercit rebel espanyol. Amb la seva inutilització es volia impedir el subministrament elèctric a la industria catalana per dificultar la fabricació d'armament. L'aviació italiana, aliada als rebels espanyols, va bombardejar les rodalies de la central el 23 de febrer de 1938.[13] L'any 2010 es va trobar una bomba no explotada en l'embassament de Terradets.[14]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Endesa desdobla el centre de control de les 41 centrals hidràuliques de Lleida per garantir la producció d'energia» (HTML). La Mañana [Lleida], 20-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-15 [Consulta: 20 abril 2020]. Arxivat 2020-05-15 a Wayback Machine.
- ↑ «Butlletí Oficial de la Província de Lleida» (pdf) (en castellà) pàgines 107-108. Diputació de Lleida, 17-02-1901. Arxivat de l'original el 2020-06-14. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Solà i Mas, Jordi. «La central hidroelèctrica de Terradets (1932 - 1935)» (pdf) (en castellà). Universitat de Barcelona. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Tarraubella i Mirabet, Xavier «Els aprofitaments hidroelèctrics pirinencs i el seu impacte al Pallars» (pdf). Barcelona quaderns d'història, [en línia], Vol. 2013, Núm. 19, 2013, pàgina 146 - 152 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Serrano Sanz, José Maria «150 años de la peseta» (pdf) (en castellà). Cuadernos de información econòmica. Funcas, noviembre 2018, pàgina 75. Arxivat de l'original el 2019-11-11 [Consulta: 15 maig 2020]. «"Mètode de càlcul. Amb índex 1,00 el 1868, el 1935 una pesseta valia 1,55 i el 1999 valia 455,75. La inflació des de l'any 2000 fins al 2019, segons INE, ha estat del 50% aproximadament"» Arxivat 2019-11-11 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 «Ficha técnica de la Presa: TERRADETS» (HTML) (en castellà). Misterio de Agricultura. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 7,0 7,1 Plan hidrológico del riu Noguera Pallaresa (pdf) (en castellà). Confederación hidrológica del Ebro, maig 2008, pàgina 9 - 29 - 109 [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Asensió Carmona, Adrià. «Características de los embalses». A: Análisis de la viabilidad de un aprovechamiento hidroeléctrico reversible N.Pallaresa-N.Ribagorzana (pdf) (en castellà), 20 de juny de 2014, pàgina 30 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «La Maquinista Terrestre y Marítima, S. A.» (pdf) (en castellà). METAM. Associació ex-aprenents M.T.M. [Barcelona], número 20, Octubre 1955, pàg. 13. Arxivat de l'original el 2019-10-15 [Consulta: 15 maig 2020]. Arxivat 2019-10-15 a Wayback Machine.
- ↑ Alayo i Manubens, Joan Carles. «Desenvolupament de la tecnologia elèctrica a Catalunya.1875-1935». A: Santiago Riera i Tuebols. Centenari de l'Electricitat a Figueres (HTML). Marcombo, 15 gener de 1999 (Cultura, Tècnica i Societat). ISBN 978-8426711823 [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ La Producció Hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑
- ↑ Dueñas Iturbe, Oriols. Dr. Joan Villaroya i Font. La gran destrucció. Els danys de guerra i la reconstrucció de Catalunya després de la guerra cicil (1937-1957) (pdf). Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament d'Història contemporània., Febrer 2013, pàgines 148-149 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Localizan una bomba de la Guerra Civil en el pantano de Terradets» (HTML) (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 12-08-2010 [Consulta: 15 maig 2020].