Carlos Azpúrua
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1950  (73/74 anys)Caracas (Veneçuela) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, polític |
  | |
Carlos Azpúrua (Caracas, 1950) és un director de cinema, polític i promotor cultural veneçolà.
Biografia[modifica]
Va començar a estudiar sociologia, però la deixà per dedicar-se al cinema. Va aprendre de manera autodidacta i el 1977 va rodar el seu primer documental Yo hablo a Caracas, sobre la degradació del riu Amazones i l'aculturació dels indígenes provocada pels evangelitzadors protestants. Després va fer documentals com Caño Mánamo (1983), Detrás de la noticia (1986), Amazonas, el negocio de este mundo (1986) i Bosque silencioso (1996), tots ells compromesos en la defensa dels indígenes veneçolans.[1]
El seu primer llargmetratge fou Disparen a matar (1991), que va obtenir 18 premis internacionals, fou premiada al Festival de Huelva i nominada al Goya a la millor pel·lícula estrangera de parla hispana de 1993.[2] El seu segon llargmetratge, Amaneció de golpe, no el va rodar fins 1998, amb guió de José Ignacio Cabrujas i amb que també va obtenir 12 premis internacionals.
El 1989 fou elegit diputat al Congrés Nacional de Veneçuela i nomenat president de la Comissió de Cultura. Des d'aquest càrrec va impulsar l'aprovació de la Llei de Drets d'Autor, de la Llei d'Artesania i de la Llei de la Cinematografia Nacional. Va deixar l'escó el 1993. De 1997 a 2001 ha estat President de l'Associació d'Autors Cinematogràfics (ANAC). Militant de Pàtria per a Tots i declarat partidari d'Hugo Chávez, el 2002 fou nomenat Comissionat Especial del Ministre d'Educació, Cultura i Esports per a la Reforma de la Llei de la Cinematografia, i en 2003 va promoure la creació de la Fundació Festival Iberoamericà de Caracas, que també va presidir
El 2004 va produir dos documentals més, La conspiración petrolera i Juan Pablo Pérez Alfonso: el profeta olvidado. El 2006 va rodar el seu tercer llargmetratge, Mi vida por Sharon, ¿o qué te pasa a ti?, protagonitzada pel conegut actor de telenovel·les Carlos Mata.
A les eleccions parlamentàries de Veneçuela de 2015 fou candidat del Gran Pol Patriòtic Simón Bolívar per l'estat Miranda, però no va assolir escó.[3] Es va produir una forta polèmica perquè abans de les eleccions Nicolás Maduro va ordenar emetre per televisió la seva pel·lícula Disparen a matar.[4]
Filmografia[modifica]
- Yo hablo a Caracas (documental, 1977)
- La propia gente (documental, 1981)
- Caño Mánamo (documental, 1983)
- Detrás de la noticia (documental, 1986)
- Amazonas, el negocio de este mundo (documental, 1986)
- Disparen a matar (1991)
- El bosque silencioso (documental, 1996)
- Amaneció de golpe (1998)
- La conspiración petrolera (documental, 2004)
- Juan Pablo Pérez Alfonso: el profeta olvidado (documental, 2004)
- Mi vida por Sharon, ¿o qué te pasa a ti? (2006)
Referències[modifica]
- ↑ Carlos Azpúrua a cineyarte.es.tl
- ↑ Disparen a matar al web dels Premis Goya
- ↑ Carlos Azpúrua a poderosopediave
- ↑ 'Disparen a matar' antes de las elecciones, El Mundo, 3 de desembre de 2015
Enllaços externs[modifica]
- Carlos Azpúrua a Wikihistoria del Arte Venezolano, sota llicència commons.