El Carrer de l'Església està format pel redós del Monestir de Sant Llorenç de Morunys, actualment església parroquial de Sant Llorenç de Morunys arran de la carta de Franquícies atorgada a la vila, el 14 de maig de 1297. El carrer quedà configurat ja en el capbreu del segle xvii i avui els seus edificis conserven (malgrat les grans modificacions) la mateixa estructura de cases altes de tres pisos (l'últim, les golfes), amb llindes de pedra, del segle xvii i xviii.[1]
Arran de la carta de Franqueses atorgada el 1297 la vila de Sant Llorenç anà creixent a la part nord-est del recinte monacal, ben a prop d'ell; així un dels primers carrers que aviat quedà configurat fou l'actual de l'església, carrer on s'edifica la Confraria de la Mare de Déu dels Colls, molt propera a l'absis de l'església i al mateix claustre. En el Capbreu de 1483 aquest carrer ja està configurat, més o menys com avui el veiem, i també successivament en els diferents capbreus fins al segle xviii. Els diferents noms donats a aquest carrer al llarg de la història de Sant Llorenç de Morunys són: 1483, Carrer Nou; 1697, Carrer Nou Sobirà; 1784, Carrer Nou. Abans de 1967, Carrer Estret i Carrer de la Mare de Déu dels Colls.[1]
↑ 1,01,1«Carrer de l'Església de Sant Llorenç de Morunys». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 setembre 2014].
