Casa Cama i Escurra
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer | |||
| Construcció | 1902-04 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vila de Gràcia (Barcelonès) | |||
| Localització | C. Gran de Gràcia, 15 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42526 | |||
| Id. Barcelona | 2565 | |||
La Casa Cama i Escurra és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
La Casa Cama i Escurra està ubicada al carrer Gran de Gràcia (districte de Gràcia), en un moment en què encara es troba fusionat amb la part superior dels Jardinets de Gràcia. L'edifici es troba entre mitgeres en un context de grans voreres que li confereixen pràcticament l'aparença d'una plaça.[1]
La façana presenta cinc pisos d'habitatges plurifamiliars, un terrat comunitari i una planta baixa comercial, aquesta darrera es troba molt modificada, havent perdut bona part dels seus atributs ornamentals originals. Entre les dues portes naturals de l'edifici, s'hi han obert dos nous finestrals amb arcs simples. Únicament la porta d'entrada i la obertura més oposada mantenen en part els elements originals amb decoracions vegetals. El coronament de l'edifici s'ha vist amputat i al mateix temps s'han alterat els esgrafiats que cobreixen els murs. Aquests esgrafiats estan pintats de verd i tenen motius entrellaçats.[1]
Al marge dels emmarcaments de pedra de les obertures i els ferros de porta i balcons, destaquen particularment els dos parells de tribunes de vidre de colors emplomat, amb estructures i abillaments de ferro sobre els balcons extrems de les dues primeres plantes de les cinc que organitzen tot l'alçat. Tant les tribunes com els balcons tenen forma ondulant. Cal subratllar, també, la decoració conservada al vestíbul amb arrambadors de ceràmica.[1]
Història[modifica]
Encara que el projecte municipal d'aquest edifici estigui signat per Joan Baptista Feu, discret arquitecte amb molt volum d'obra a la Gràcia de l'entorn del 1900, el disseny s'atribueix tradicionalment a Francesc Berenguer i Mestres, deixeble de Gaudí, cosa que l'ornamentació de la façana sembla confirmar.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Casa Cama i Escurra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 13 desembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Cama i Escurra |
- «Casa Cama i Escurra». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.