Aquest edifici, situat al punt de confluència a la carretera de Palamós i la via del tren, cal entendre'l dins del context del desenvolupament econòmic, industrial i social de les darreries del segle xix, i del canvi de caràcter urbà de l'extrem nord-est de la ciutat a l'arribada del tren.[1]
Originàriament es tractava d'una vil·la residencial amb cert aire colonial, de planta semisoterrada, planta baixa, dues plantes pis i una torre amb teulada a quatre aigües acabada amb agulla. A la planta baixa destacava un porxo que pràcticament envoltava l'edifici per tres costats. A la planta primera, una galeria vidriada suportada per dos pilars avançats a la línia del porxo emfatitzava l'accés principal. I la segona planta, de dimensions més reduïdes i coberta amb teulada a dues vessants, gaudia d'una amplia terrassa oberta a la façana principal. Era remarcable, també, la tanca escalonada de l'extens jardí amb reixes de ferro forjat entre pilars de totxo vist sobre un sòcol de maçoneria rematat amb sardinell ceràmic.[1]
La fesomia de l'edifici ens ha arribat molt desvirtuada degut, en primer lloc a l'edificació que s'hi ha adossat canviant l'escala del conjunt (en una intervenció semblant al xalet de Can Rius), en segon lloc a l'ampliació que ha ocupat el porxo i la terrassa i en tercer lloc a l'operació de maquillatge cromàtic tant a la casa com a la tanca.[1]
↑ 1,01,11,2«Casa Mainegre». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 octubre 2018].
