Casa Manuel Arnús

(S'ha redirigit des de: Casa de Manuel Arnús)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Manuel Arnús
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc natural de Collserola Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia Modifica el valor a Wikidata
Construcció1903 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Gervasi - la Bonanova (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióManuel Arnús, 1-31 i Pl. Doctor Andreu Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 00″ N, 2° 07′ 54″ E / 41.41663°N,2.1318°E / 41.41663; 2.1318
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30352 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2467 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Manuel Arnús, o el Pinar, és un edifici situat al carrer del mateix nom de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment és la seu de la Fundació Asepeyo.

Descripció[modifica]

Concebut inicialment com a habitatge unifamiliar aïllat, és un edifici de considerables dimensions envoltat per una pineda enjardinada amb paraments de rocalla. La finca és limitada per un sòlid mur al qual s'adossa la casa destinada a porteria.[2]

L'immoble té l'aspecte de palau-castell. Format per un cos central de planta de creu amb quatre ales cobertes a dos vessants i revestides de rajoles. Té també diversos cossos amb coberta plana adossats entre les ales, així com dues torres (una quadrada amb teulat piramidal i l'altra octogonal i emmerletada, rematada per una coberta cònica). A l'interior hi ha una noble escalinata a la dreta de l'espaiós vestíbul que dona accés a la planta superior. També disposa d'una petita capella per al culte.[2]

Pati i escala - any 1904
Any 1918

Història[modifica]

El va fer construir el metge Manuel Arnús i Fortuny (1852-1930), nebot d'Evarist Arnús i de Ferrer (1820-1890), fundadors de prestigioses cases de banca, entre d'altres.[2]

Durant la Guerra Civil espanyola va acollir refugiats i després va quedar abandonat i es van malmetre tant l'interior com l'exterior. Més tard va passar a mans de la comunitat religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.[2]

L'any 1976 fou adquirit per la Fundació Asepeyo, que n'encarregà la restauració a l'arquitecte Josep Maria Armengou i Vives, acabada l'any 1991.[2]

Referències[modifica]

  1. «Casa Manuel Arnús. El Pinar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Casa Manuel Arnús - El Pinar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Manuel Arnús (El Pinar)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Manuel Arnús