Casa de la Pia Almoina (Tarragona)
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici  | ||||||
| Construcció | XII-XIII. XIV, XVI | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | Pla de la Seu, 4-10. Tarragona | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12426 | ||||||
| |||||||
Casa de la Pia Almoina, Ca l'Ardiaca o Casa rectoral, és una Casa medieval del municipi de Tarragona protegida com a bé cultural d'interès local. De planta baixa i dos pisos d'alçada, és situada al pla de la Seu. Antigament era la casa de l'ardiaca major.[1]
L'escut de la façana està protegit i declarat BCIN.[Nota 1]
Descripció[modifica]
L'edifici consta de planta baixa, planta noble, altells a diferents alçades, cobertes i terrasses. El pati és l'element principal entorn del qual giren la resta d'estances. Presenta en el seu interior una escala de dos trams. La planta baixa mostra tota una sèrie d'arcs apuntats i rebaixats.[2]
La façana que dona al Pla de la Seu té una diferent tipologia constructiva. La planta baixa fou realitzada amb carreus de mitjanes dimensions mentre que les plantes superiors són de tàpia. Només es documenta estructura de pedra en les cantonades de la casa, finestres i finestrals.[2]
A la planta baixa s'obren diferents portes amb arc rodó i una d'arc apuntat amb escut heràldic d'Arnau de Montoliu (1312-1327). A l'altura de la primera planta s'observen tres finestrals gòtics, dos dels quals estan arrebossats i emmascarats per reformes posteriors.[2]
Actualment la porta d'accés principal està situada a la façana que dona a la catedral. Es tracta d'una porta d'arc rodó. A l'altura de la primera planta s'obren tres finestres emmarcades i amb elements lobulats que cobreixen el dintell. Una de les dues finestres laterals es reconvertí en un moment indeterminat en balcó.[2]
Història[modifica]
La seva construcció se situa entre el 1154 i el 1296. Es documenta una primera reforma orientada a ennoblir la façana que dona al Pla de la Seu entre el 1312 i el 1327. Es detecta una segona fase als segles XIV-XV consistent en una remodelació dels espais interiors. Finalment es documenta una tercera fase amb data posterior al 1813.[2]
Les excavacions arqueològiques dutes a terme el 2006 van mostrar com aquest edifici s'assenta sobre estructures de la comunicació entre el recinte de culte i la plaça de representació del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris.[2]
El segle xix, als baixos, hi havia el taller de l'escultor estatuari Bernard Verderol, el qual es convertí, per raó de l'afluència de literats, músics, poetes, etc., en l'ateneu tarragoní de la classe obrera.[1]
Actualment està instal·lat en aquest lloc el Museu Molas, que té una notable col·lecció d'antiguitats amb exemplars de l'època ibèrica, romana i medieval, i a més, una col·lecció numismàtica.[1]
El mes de febrer de 2012 es va aprovar un pla especial per tal de poder rehabilitar Ca l'Ardiaca i alguns dels immobles adjacents com equipament hoteler.[2]
Notes[modifica]
- ↑ D'acord amb el que estableix el Decret 571/1963 de 14 de març sobre protecció d'escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i pedres similars (BOE de 30-03-1963) que es recull a la disposició addicional segona de la Llei 16/1986 de 25 de juny del Patrimoni Històric Espanyol (BOE 25.06.1985) i al posteriorment la disposició addicional primera de la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català (DOGC de 24-11-1993).[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Pia Almoina |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa de la Pia Almoina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 abril 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Ca l'Ardiaca». Fitxes zona a (Part Alta) - Volum I. Catàleg de béns a protegir - patrimoni cultural. pla d'ordenació urbanística municipal de Tarragona pp.183-185. Ajuntament de Tarragona, Gener 2011. [Consulta: 17 abril 2013].[Enllaç no actiu]