Castell d'Aubiri

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell d'Aubiri
Imatge
Nom en la llengua original(fr) Château d'Aubiry Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusChâteau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteViggo Dorph-Petersen Modifica el valor a Wikidata
Construcció1904 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCeret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ 46″ N, 2° 45′ 58″ E / 42.5129°N,2.76611°E / 42.5129; 2.76611
Monument històric inventariat
Data19 gener 2006
IdentificadorPA00104182
Marca «Patrimoni del segle XX»  

El Castell d'Aubiri és un edifici de Ceret inventariat com a monument històric.[1]

Descripció[modifica]

És un conjunt format per un castell, la capella de Santa Margarita, hivernacles, la casa del jardiner, terrasses i un parc, l'entrada principal i la casa del conserge, tot plegat a dins d'un mur.[1]

Història[modifica]

Construït entre el 1893 i el 1904 per l'arquitecte danès Viggo Dorph Petersen, per un encàrrec de l'industrial Jean Bardou, que havia inventat el paper per fer cigars de la marca JOB.[2] L'edifici té diversos elements de l'art nouveau i hi ha tres galeries interconnectades d'un total de 108 metres que tenen molt a veure amb l'arquitectura metàl·lica de principis del segle xx.[1]

El castell va passar de generació en generació de la família Bardou fins al 1973, quan va ser comprat per un industrial que encara el conservava a principis del segle XXI. És un castell ben conservat amb excepció dels hivernacles. Pels elements constructius propis de l'arquitectura de ferro la rajola ha patit danys de l'òxid del ferro.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Castell d'Aubiri». Patrimoni. Govern francès. [Consulta: 24 setembre 2018].
  2. Jean-Marie Rosenstein et Robert Blanch, Viggo Dorph Petersen : un architecte dans les Pyrénées-Orientales, Nîmes, Mondial Livre, 2013, 312 p. (ISBN 9782953532852)
  3. «Château d'Aubiry». les-pyrenees-orientales.com. les-pyrenees-orientales.com. [Consulta: 24 setembre 2018].