Celler Vall-Llach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCeller Vall-Llach
Dades
Tipusceller Modifica el valor a Wikidata
Història
FundadorLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc webvallllach.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: vallllach Twitter (X): vallllach Instagram: vallllach Youtube: UCFUl6JCCwPEZBm3vbwu8ckQ Flickr: cellervallllach Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Celler Vall Llach és un celler fundat l'any 1997 pel cantant Lluís Llach i el notari Enric Costa, situat a Porrera dins la Denominació d'Origen Qualificada Priorat. Construït l'any 1881, fou restaurat poc després de l'any 2020 i també catalogat.[1]

L'any 2009 exportà el 65% de la seva producció.[2] Les marques dels seus vins són Idus, Embruix i, sobretot, Vall Llach, al qual Robert Parker va atorgar una qualificació de 94 punts.[3]

La primera verema del celler és la de 1998, que arribà al mercat a finals de l'any 2000. Celler Vall-Llach té en propietat o lloguer una selecció de finques velles d'entre 90 i 110 anys, de carinyena i garnatxa, que li asseguren un most exclusiu per a les seves seleccions. A principis dels anys 1990, compraren un conjunt de finques amb varietats que complementaren les existents tradicionals, principalment amb les varietats merlot, cabernet sauvignon i sirà.

Des de l'any 2008, el Celler Vall Llach convoca el Certamen Terra i Cultura - Premi Miquel Martí i Pol, un premi músic-literari que s'atorga a la millor composició musical original basada en un poema en llengua catalana.[4]

El 10 de gener de 2021, arran de les fortes nevades de la borrasca Filomena, la teulada de l'edifici cedí al pes de la neu acumulada damunt seu i s'enfonsà, enduent-se una de les parets laterals que cedí també ensorrant l'edifici. A causa de l'ensorrament, es veié afectada la producció i estoc de vins dels anys 2018, 2019, i 2020 que encara no s'havien pogut comercialitzar a causa de l'alentiment en les exportacions cap a mercats com el nord-americà. L'edifici, però estava assegurat així com el material de tines i maquinària del seu interior.[1]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]