Sirà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La sirà és una varietat de cep negra.[1] El gotim és de mida mitjana i compacte. El gra és petit, de pell prima, forma ovalada i de color blavós. El seu rendiment és baix, però és un cep resistent i de conreu fàcil ben adaptat a terrenys assolellats

El vi varietal de sirà és opulent, amb cos, de color fosc i amb una característica aroma d'espècies i fruits. Té una bona capacitat d'envelliment adquirint una aroma fumada. S'adiu molt bé en el cupatges amb garnatxa, ull de llebre o monastrell.

El nom prové del francès syrah. És una varietat autòctona de la regió de la vall del Roine on ja era coneguda pels romans i on s'anomena també hermitage. Segons la llegenda va ser portada per Guy De'Sterimberg que en tornar de les croades es va establir com a ermità. Moltes vegades s'ha identificat el seu origen a la ciutat persa de Shiraz.

És la base dels vins de qualitat francesos Côtes-du-Rhône, com ara Côte-Rôtie i Hermitage, i del Châteauneuf-du-Pape. S'ha exportat amb èxit a Austràlia, on s'anomena shiraz i és la varietat més conreada. A Califòrnia existeix una altra varietat anomenada petite sirah sense relació amb la sirà del Roine.

El conreu de la sirà s'ha estès a la plana del Rosselló on gairebé es produeix la meitat de la sirà francesa. És una varietat utilitzada en els vins negres secs de les AOC Costers del Rosselló, inclòs Costers del Rosselló Vilatges, i AOC Cotlliure. A Catalunya, encara que és minoritari, s'ha anat introduint com a varietat millorant en els cupatges amb varietats negres tradicionals. És una varietat autoritzada a les DO Catalunya, DO Conca de Barberà, DO Costers del Segre, DO Montsant, DOQ Priorat, DO Tarragona. A Mallorca és autoritzada a les DO Binissalem i DO Pla i Llevant. També s'ha introduït a la Manxa i a la DO Utiel-Requena.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sirà