Cementiri d'Arenys de Mar
| Cementiri d'Arenys de Mar | |
 Entrada del cementiri d'Arenys de Mar
|
|
| Localització: | Turó de la Pietat, Arenys de Mar (Maresme) |
| Coordenades: | 41° 34′ 39″ N, 2° 32′ 44″ E / 41.5775,2.545556Coord.: 41° 34′ 39″ N, 2° 32′ 44″ E / 41.5775,2.545556 |
| Construït: | segle xix |
| Estil: | modernisme, historicisme |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 24/03/1995[1] |
| Identificador: | BCIN: 1926-MH BIC: RI-51-0008763 |
 Localització a Catalunya
|
|
El cementiri d'Arenys de Mar, també conegut com a cementiri de Sinera, és el cementiri municipal d'Arenys de Mar. Es troba davant la mar, al capdamunt del Turó de la Pietat, a ponent de la població. És un exemple característic dels cementiris mariners mediterranis. Va ser glossat pel poeta Salvador Espriu (que el batejà com a Cementiri de Sinera, invertint les lletres del nom de la vila).
Constitueix un conjunt d'art funerari de gran interès artístic, amb sepulcres i panteons d'època modernista projectats i esculpits durant les dues primeres dècades del segle XX. S'hi troben panteons d'estils diversos i modernistes, com el panteó d'Iu Bosch, de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i obres escultòriques de notable bellesa, d'artistes modernistes de renom com ara Josep Llimona i Venanci Vallmitjana.
Al cementiri es troben enterrats Salvador Espriu, i els escriptors arenyecs Fèlix Cucurull i Lluís Ferran de Pol.
Taula de continguts |
Descripció[modifica]
El cementiri d'Arenys de Mar és el resultat de tres fases constructives successives, des de mitjan segle XIX fins a la segona dècada del segle XX, que han conformat tres sectors amb caràcter i composició diferents però que mantenen un equilibri harmònic i ambiental que constitueix un dels valors més rellevants d'aquest cementiri.[2]
El sector nord està conformat per un bloc de nínxols adossats a les tanques del cementiri. Els espais restants estan ocupats per vials i per sepultures.
En el sector central hi ha ubicada la capella i la major part de les sepultures amb els elements escultòrics més rellevants, tot amb una composició simètrica en la qual el passadís central i la capella se situen en l'eix de l'accés principal.
El sector sud està configurat per trams de nínxols adossats a les parets laterals de les façanes est i oest. A la façana principal, on està situat l'accés, es troben adossades les dependències annexes i de serveis del cementiri. L'espai central està enjardinat sòbriament amb xiprers i una composició simètrica de vials.
Destaca la riquesa ornamental de les escultures, tombes i sepultures en contrast amb l'austeritat cromàtica en què predomina el color verd dels xiprers amb el blanc dels murs i peces de marbre i els colors clars de les pedres ornamentals. I, sobretot, la memòria del poeta Salvador Espriu, que va mitificar aquest indret en la seva obra Cementiri de Sinera, i que va voler ser-hi enterrat.
Béns mobles[modifica]
La declaració de bé cultural d'interès nacional, en la categoria de monument històric, comprèn també uns béns mobles vinculats al cementiri.[2]
| Denominació | Tècnica | Autor | Època | Imatge |
|---|---|---|---|---|
| Sepulcre dels pares del bisbe Jaume Català | Talla de pedra | anònim | 1895 |
 |
| Sepulcre de la família Solà-Vinardell | Talla de marbre | Venanci Vallmitjana | 1902-1905 |
 |
| Sepulcre de Bonaventura Aran i Vies | Talla i fosa de pedra i bronze | anònim |
 |
|
| Sepulcre de la família Majó | Talla de marbre | Josep Carcassó i Font | 1881-1885 |
 |
| Sepulcre de Joan Baptista Cassà i Camús | Talla i forja de pedra, marbre i ferro | 1890-1900 |
 |
|
| Sepulcre de Joan Roura | Talla de marbre | Josep Carcassó i Font | vers 1891 |
 |
| Sepulcre de la família Córdoba de Hita | Talla de marbre i pedra | Joan Barrera | vers 1870 | |
| Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé | Talla i forja de pedra i ferro | anònim | vers 1918 |
 |
| Sepulcre de la família Soler-Ministral | Talla de pedra | Josep Planas i Fàbregas | 1925-1935 | |
| Sepulcre de Francesc Massaguer i Campins | Talla de marbre i pedra | Josep Llimona | vers 1922 |
 |
| Sepulcre de Josep Arnau i Preses | Talla de marbre | Venanci Vallmitjana | 1907 |
 |
| Conjunt de nou nínxols de luxe | Talla de pedra i marbre | 1918-1920 |
 |
|
| Sepulcre d'Emília de Rovira i Preses | Talla de marbre blanc i marbre negre | Auguste Maillard | 1928 |
 |
| Sepulcre de la família d'Andreu Guri i Sala | Talla de marbre | germans Ventura | vers 1908 |
 |
| Sepulcre de la família Fontcuberta | Talla i fosa de pedra i bronze | disseny de Cèsar Martinell, escultura de Frederic Marès | ||
| Sepulcre de la família Vidal Formentí | Talla de marbre i pedra | Joan Barrera | 1915-1930 |
 |
| Sepulcre d'Andreu Lloveras i Riera | Talla de marbre i pedra | Josep M. Barnadas | vers 1896 |
 |
| Sepulcre de la família Mundet | Talla i fosa de marbre, pedra i bronze | Josep Llimona | 1901-1907 |
 |
| Panteó de la família d'Iu Bosch | Talla de pedra | anònim (atribuït a Enric Sagnier) | vers 1915 |
 |
| Sepulcre de la família Camps-Ombrabella | Talla de marbre i pedra | Antonio Vieto | dècada de 1910 |
 |
| Sepulcre de la família Sagrera | Talla de marbre | A. Clarí | vers 1907 | |
| Panteó d'Ignàsia Tarré (dels esposos Vinardell-Tarré) | Talla de pedra i marbre | Antoni Rovira Rabassa | 1887 |
 |
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri d'Arenys de Mar  |
PDF
