Vés al contingut

Ginestola de les Canàries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Chamaecytisus prolifer)
Infotaula d'ésser viuGinestola de les Canàries
Cytisus proliferus Modifica el valor a Wikidata

Tagasaste Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN101608071 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuGenisteae
GènereCytisus
EspècieCytisus proliferus Modifica el valor a Wikidata
L.f., 1782
Nomenclatura
Sinònims
  • Chamaecytisus prolifer (L. f.) Link subsp. prolifer var. palmensis (H. Christ) A. Hansen & Sunding.

La ginestola de les Canàries (Cytisus prolifer), localment anomenada tagasaste, és un petit arbre de fulla perenne que fa fins a 5-6 metres d'alt.[1] És una planta nativa i endèmica dels vessants secs volcànics de les Illes Canàries, concretament l'illa de La Palma, però actualment es cultiva també a Austràlia, Nova Zelanda i moltes altres parts del món com a farratge.[2]

Descripció

[modifica]
Arbust d de Tagasaste al municipi de El Paso, La Palma

És una planta que pot presentar un port més o menys arbori, segons el seu hàbitat o l'esporga que se li apliqui. Les fulles són trifoliades de color verd blavós - les flors són de color blanc cremós, els llegums són pilosos de color negre quan maduren i les 8 a 16 llavors són de color negre. No té espines. Les llavors germinen amb dificultat i els cal un tractament tèrmic previ.[3][4]

Com altres lleguminoses, té la capacitat d'establir simbiosi amb diverses soques de Rhizobium, i aprofitar la fixació del nitrogen.

El tagasaste prefereix els sols sorrencs i lleugers ben drenats però també prospera en graves, margues, calcàries i laterites.[5]

Resisteix molt la secada, pot sobreviure amb una pluviometria anual de només 200 mm, malgrat que li calen uns 600 mm per a donar una bona producció. En estat adult pot suportar glaçades de fins -9 °C. A les Canàries és un cultiu farratger que ocupa unes 5.000 hectàrees.[6]

Interès farratger

[modifica]
Flor de Tagasaste al municipi de El Paso, La Palma

Se n'aprofiten sobretot els brots i és un farratge ric en proteïna (20-28%), sense problemes de toxicitat (que tenen altres lleguminoses) i molt palatable encara que menys que Medicago arborea.[7]

El seu farratge té una composició similar a la de l'alfals. És important adobar-lo amb fòsfor. S'ha d'evitar que floreixi, ja que amb la florida disminueix la qualitat farratgera de la fulla.

Referències

[modifica]
  1. «Perennial shrub or small tree of the Fabaceae family which grows to a height of 5-6 m and almost to the same diameter». FAO [Consulta: 23 març 2012]. Arxivat 2012-03-25 a Wayback Machine.
  2. «El tagasaste es una leguminosa arbustiva originaria de la isla de La Palma. Su cultivo se ha extendido a Nueva Zelanda y Sur de Australia». Bol. San. Veg. Plaga [Consulta: 23 març 2012].
  3. Gónzalez Duque, J.A.. Estudio del Tagasaste en el Suroeste de España (Huelva) (en español). Spain: Diputación Provincial de Huelva, 2000. ISBN 8481632414. 
  4. «Consiste en sumergir las semillas en agua hirviendo seguida de una inmersión en agua helada de manera que provoque un choque térmico». Infojardin [Consulta: 23 març 2012].
  5. Chinea Correa, Eduardo A. «Tesis que pone a punto la metodología para la selección de especies arbustivas de interés potencial para Canarias Leguminosas arbustivas endémicas de Canarias. Interés como recurso forrajero y para la conservación del suelo.]». Universidad de La Laguna [La Laguna, Tenerife], 2008, pàg. 133. ISSN: 34394975 [Consulta: 27 març 2012].
  6. Gónzalez Duque, J.A.. Estudio del Tagasaste en el Suroeste de España (Huelva) (en español). Spain: Diputación Provincial de Huelva, 2000, p. 123. ISBN 8481632414. 
  7. Julia Avendaño, R. «Agricultura Técnica Ovinos Alimentados con Raciones que Incluyen Tagasaste (Chamaecytisus proliferus subsp. palmensis) en Reemplazo de Heno de Alfalfa. II. Digestibilidad y Consumo de Nutrientes]». Agric. Téc. [Chillán], 64, 3. DOI: 10.4067/S0365-28072004000300007. ISSN: 0365-2807 [Consulta: 27 març 2012].

Enllaços externs

[modifica]