Cicatrització

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abrasió de la mà
Abrasió Abrasió Abrasió Abrasió
Dies aproximats des de la ferida
0 2 17 30

La cicatrització, és un intricat procés en el qual la pell o un altre òrgan tissular es repara ell mateix després d'una ferida.[1] En la pell normal l'epidermis (cpa exterior) i la dermis (cpa interior o més profunda) existeixen en un estadi d'equilibri estable formant una barrera protectora contra l'ambient exterior. Una vegada que la barrera es trenca, el procés fisiològic normal de la cicatrització entra immediatament en acció. El model clàssic de cicatrització es divideix en tres o quatre seqüències que se superposen,[2] fases: (1) hemostàsia (que no es considera una fase segons alguns especialistes), (2) inflamatòria, (3) proliferativa i (4) remodeladora.[3] Amb la ferida de la pell un conjunt d'esdeveniments bioquímics complexos tenen lloc en una cascada orquestrada per reparar el dany.[2] En pocs minuts després de la ferida els trombòcits s'agreguen al lloc de la ferida per formar un coàgul de fibrina. Aquest coàgul actua activament per controlar l'hemostàsia (sagnat).

En la fase inflamatòria els bacteris i la brutícia són fagocitats i trets i s'alliberen factors que causen la migració i la divisió de les cèl·lules involucrades en la fase proliferativa.

La fase proliferativa està caracteritzada per l'angiogènesi (formació de nous vasos sanguinis), deposició de col·lagen formació de teixit de granulació, epitelització i contracció de la ferida.[4]

En la contracció la ferida es fa més petita per l'acció de miofibroblasts, els quals estableixen un control sobre les vores de la ferida i elsl mateixos es contrauen fent servir un mecanisme similar al de les cèl·lules del muscle llis. Quan el paper de les cèl·lules queda gairebé completat les cèl·lules que no es necessiten experimenten l'apoptosi.[4]

En la fase de maduració i remodelació el col·lagen es remodela i realinia entre les línies de tensió i les cèl·lules que no es necessiten es treuen per apoptosi.

Tanmateix el procés no és només complex sinó també fràgil i susceptible d’interrupció o fallida provocant ferides cròniques. Els factors que poden contribuir a això inclouen la diabetes mellitus, la insuficiència venosa o arterial, la vellesa i la infecció.[5]

Temps aproximat de les diferens fases de la cicatrització,.[6]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nguyen, D.T., Orgill D.P., Murphy G.F. (2009). Chapter 4: The Pathophysiologic Basis for Wound Healing and Cutaneous Regeneration. Biomaterials For Treating Skin Loss. Woodhead Publishing (UK/Europe) & CRC Press (US), Cambridge/Boca Raton, p. 25-57. (ISBN 978-1-4200-9989-8, ISBN 978-1-84569-363-3)
  2. 2,0 2,1 Stadelmann, WK; Digenis, AG; Tobin, GR «Physiology and healing dynamics of chronic cutaneous wounds». American journal of surgery, 176, 2A Suppl, 1998, pàg. 26S–38S. DOI: 10.1016/S0002-9610(98)00183-4. PMID: 9777970.
  3. Quinn, J.V. (1998). Tissue Adhesives in Wound Care. Hamilton, Ont. B.C. Decker, Inc. Electronic book.
  4. 4,0 4,1 Midwood, K.S.; Williams, L.V.; Schwarzbauer, J.E. «Tissue repair and the dynamics of the extracellular matrix». The International Journal of Biochemistry & Cell Biology, 36, 6, 2004, pàg. 1031–1037. DOI: 10.1016/j.biocel.2003.12.003. PMID: 15094118.
  5. Enoch, S. Price, P. (2004). Cellular, molecular and biochemical differences in the pathophysiology of healing between acute wounds, chronic wounds and wounds in the elderly. Worldwidewounds.com.
  6. Reference list is found on image main page.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cicatrització Modifica l'enllaç a Wikidata