Cicle vital dels virus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els virus són similars a la resta d'éssers vius, però hi ha diferències. Una de les raons per considerar els virus com a éssers vius és que un virus ha de replicar-se i crear descendència. Tanmateix, a diferència de la resta d'organismes, un virus no pot viure sol. Només és actiu quan es replica dins d'un hoste, utilitzant els seus recursos i nutrients. Un cop dins l'hoste, l'únic objectiu d'un virus és fer tantes còpies de si mateix com pugui, i infectar altres cèl·lules. Tot el que fa és per a millorar la seva aptitud i augmentar el nombre de descendents. Generalment, els virus no són considerats éssers vius, car no poden viure sols.

Vista general[modifica | modifica el codi]

Com ja s'ha dit, el cicle vital dels virus depèn d'una cèl·lula hoste. Un virus és incapaç de replicar-se per si sol o d'utilitzar matèries primeres per a sobreviure. Per tant, un virus roman dorment fins que és capaç d'infectar un hoste, activar-se i replicar-se. Alguns virus poden viure en un medi obert durant un període curt de temps, en alguns casos, només unes hores. Per tant, els virus utilitzen el mètode més eficient per a trobar un hoste, multiplicar-se i estendre's a nous hostes.[1]

Exposició de l'hoste[modifica | modifica el codi]

Les infeccions víriques solen produir-se quan un virus entra dins l'hoste, per mitjà de:

Normalment, el virus no pot accedir a potencials cèl·lules susceptibles fins que ha entrat dins l'hoste.

Penetració[modifica | modifica el codi]

Article principal: Penetració (virus)

Per tal que el virus es pugui reproduir i per tant produir una infecció, ha d'entrar a les cèl·lules de l'organisme hoste i utilitzar els materials d'aquestes cèl·lules. Per tal d'entrar a les cèl·lules, les proteïnes de la superfície del virus interaccionen amb proteïnes de la cèl·lula. Té lloc una unió, o absorció, entre la partícula vírica i la membrana cel·lular de l'hoste. Es forma un forat a la membrana cel·lular, i aleshores el virus o el seu material genètic són alliberats a la cèl·lula hoste, on ja pot començar la reproducció vírica.

Replicació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Replicació (virus)

Posteriorment, el virus ha de prendre el control dels mecanismes de replicació de la cèl·lula hoste. En aquest punt, es fa una distinció entre la susceptibilitat i la permissibilitat de la cèl·lula hoste. La permissibilitat determina el resultat de la infecció. Un cop el virus ha pres el control i el medi està preparat perquè el virus comenci a produir còpies de si mateix, la replicació té lloc ràpidament.

Vessament[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vessament (virus)

Un cop el virus ha produït moltes còpies de si mateix, normalment ha exhaurit els recursos de la cèl·lula. Aquesta ja no és útil pel virus, que ha de trobar un nou hoste. El procés pel qual la descendència d'un virus és alliberada perquè trobi nous hostes rep el nom de vessament. Es tracta de l'última etapa del cicle vital dels virus.

Latència[modifica | modifica el codi]

Article principal: Latència (virus)

Alguns virus poden "amagar-se" dins una cèl·lula, o bé per a evitar les defenses de l'hoste (o sistema immunitari) o bé perquè simplement al virus no li interessa replicar-se contínuament. Això rep el nom de latència. Durant aquest temps, el virus no produeix descendència, i roman inactiu fins que estímuls externs (com ara llum o estrès) el facin activar-se.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. N.J. Dimmock i cols. "Introduction to Modern Virology, 6ª edició." Blackwell Publishing, 2007.
  2. Bureau for Public Health Division of Surveillance and Disease Control. "Take precautions against mosquitos, dead birds to prevent West Nile, encephalitis viruses." W V Med J. 2005 Mar-Apr;101(2):90.
  3. Quan FS, Compans RW, Nguyen HH, Kang SM. "Induction of Heterosubtypic Immunity to Influenza Virus by Intranasal Immunization." J Virol. 2007 Nov 21