Claudi Mimó i Caba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaClaudi Mimó i Caba
Biografia
Naixement1r desembre 1843 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
l'Havana (Cuba) Modifica el valor a Wikidata
Regidor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópedagog, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParePau Mimó i Raventós Modifica el valor a Wikidata

Claudi Mimó i Caba (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1 de desembre de 1843 - l'Havana, 16 d'agost de 1929)[1] fou un pedagog i independentista català, fill del pedagog Pau Mimó i Raventós. Es graduà com a perit mercantil, obtingué el títol de mestre, es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques el 1865, i més tard en dret. Dirigí a Barcelona un col·legi fundat pel seu pare i més tard es traslladà a Cuba, on fou catedràtic de geometria a la Universitat de l'Havana. El 1888 va representar aquesta universitat a l'Exposició Universal de Barcelona i fou nomenat membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, president de la Reial Societat d'Amics del País de Barcelona i de l'Havana i president de la secció de Ciències Exactes de l'Ateneu de l'Havana.

Simpatitzà amb l'autonomisme cubà, i fou regidor de l'Ajuntament de l'Havana pel Partit Liberal. El 1905 fou un dels fundadors del Centre Català de l'Havana, del que en fou president del 1908 al 1917, i el 1908 dirigí la revista La Nova Catalunya. El 1921 viatjà a Catalunya, encarregat pel govern cubà, per a fer gestions per tal d'impulsar la modernització del sistema docent cubà; ací va contactar amb Francesc Macià i quan va tornar a Cuba fou delegat de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, alhora que fou un dels impulsors del Club Separatista Català núm. 1.[2] Aquesta associació l'encarregà formar part de la comissió organitzadora de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català celebrada a l'Havana el 1928, però no hi pogué assistir per motius de salut. Va morir poc després.

Referències[modifica]

  1. Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa editors., 2003, p. 208 [Consulta: 16 gener 2018]. 
  2. Pons, Marc. «Es publica la primera Constitució de la República Catalana». El Nacional, 02-10-2019. [Consulta: 13 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]