Claviorgue
De Viquipèdia
Claviorgue, Lorenz Hauslaib, MDMB 821 Museu de la Música de Barcelona
El claviorgue és un instrument d'origen incert, tot i que sembla tenir les primeres referències a Anglaterra durant el S. XVI.[1] Aquest instrument és el resultat de la combinació d'un clavicèmbal i un orgue de petites dimensions. Sovint tenien un o dos teclats a la part superior, amb la tècnica pròpia del clavicèmbal i un conjunt de tubs petits a la part inferior. Funcionava o bé amb l'esforç d'un manxaire o bé amb un pedal que el propi intèrpret podia accionar per donar aire als tubs.[2]
Un dels constructors més coneguts d'aquest instrument va ser Lorenz Hauslaib.
Referències [modifica]
- ↑ Claviorgue al Museu de la Música de Barcelona
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN 844120232X
Bibliografia [modifica]
- New Grove Dictionary of Music, online edition [available (with subscription) at <http://www.grovemusic.com>]
- Wilson Barry (1990) ‘The Lodewyk Theewes Claviorganum and its Position in the History of Keyboard Instruments’, Journal of the American Musical Instrument Society, xvi (1990), pp. 5–41.
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claviorgue |
- Claviorgues construïts per Lorenz Hauslaib
- Claviorgue de Lorenz Hauslaib al Museu de la Música de Barcelona
| Açò és un esborrany sobre música. Amplieu-lo! (citant les fonts) |