Col·legi de Areneros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCol·legi de Areneros
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusescola
edifici
antiga escola jesuïta Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Localització geogràfica
Map
Façana neomudèjar del Col·legi de Areneros, projectada successivament per Fort y Guyenet i Antonio Palacios Ramilo.
El simbòlic rellotge del Col·legi de Areneros.

El Col·legi de la Inmaculada y San Pedro Claver, conegut com a Col·legi de Areneros, era un col·legi d'ensenyament mitjà per a alumnes externs fundat a Madrid per la Companyia de Jesús en 1909. En 1958 es va integrar en l'actual Col·legi de Nuestra Señora del Recuerdo (conegut com a Col·legi de Chamartín). Va estar interromput des de 1931 fins a 1939, en què es va trobar dissolta la Companyia de Jesús a Espanya.

Història[modifica]

En 1903, la vídua del financer de La Rioja Diego Fernández Vallejo, primer Marquès de Vallejo[1] Nicolasa Gallo-Alcántara y Sibes va donar un milió de pessetes, després ampliat a dues per a la construcció d'un col·legi i un centre d'ensenyament tècnic i professional per a obrers, encomanant-los-hi a la Companyia de Jesús[2] E ls jesuïtes van materialitzar la donació de la benefactora edificant un centre educatiu i cultural en el Passeig de Areneros, de Madrid, avui denominat carrer d'Alberto Aguilera (en el número 23).

El nom de «Areneros» ha perdurat com el topònim pel qual seria conegut el centre i el col·legi de segon ensenyament, després del canvi de nom del carrer. El projecte el va dur a terme el Pare Ángel Ayala[3] qui va veure el començament de les obres en 1904 i la seva finalització en 1910. L'edifici del Col·legi de Areneros va incloure el taller i laboratoris de l'Institut Catòlic d'Arts i Indústries (ICAI) a més d'una editorial.[4]

El projecte va estar signat inicialment per l'arquitecte Enriquel Fort,[5] que incloïa una modestes escoles i un patronat per a obrers; el centre seria després completat pel prestigiós Antonio Palacios Ramilo. El col·legi d'ensenyament mitjà (Col·legi de Areneros) va començar la seva marxa en 1909, una any després del ICAI. El primer Rector del Col·legi va ser el Pare Ángel Ayala, que va repetir com a Rector en 1918. En 1939, el Pare Ayala va tornar al Col·legi de Areneros com a Pare Espiritual.

Els jesuïtes tenien dos col·legis a Madrid en la primera meitat del segle xx, Areneros, que era un externat per a classe mitjana, i Chamartín, que estava constituït com internat amb extracció més elitista. En el curs de 1929–1930, Areneros tenia 495 alumnes i Chamartín 295 alumnes.[6]

En 1931, el Col·legi d'ensenyament mitjà i el ICAI, van ser incendiats per una torba. Dissolta a Espanya, la Companyia de Jesús en 1932, va motivar que el col·legi de Areneros se situés en un xalet en el Passeig de Rosales, 56, amb el nom de Didaskalion.[7] Es reprendria l'activitat a càrrec de la Companyia de Jesús en 1939.

El Col·legi de Areneros es trasllada i unifica amb el Col·legi de Nuestra Señora del Recuerdo durant el curs acadèmic 1958–1959.[8]

Alumnes destacats[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Bartolomé Martínez, Bernabé; Delgado Criado, Buenaventura y otros. Historia de la educación en España y América. Fundación Santa María, Madrid, 1994.

Referències[modifica]

  1. Biografia del Marquès de Vallejo [1] Arxivat 2009-01-08 a Wayback Machine.
  2. Reconeixement pel Rector de la Universitat Pontifícia Comillas a la Marquesa Vídua de Vallejo pel centenari [2]
  3. El Pare Ayala va ser el fundador de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes; precisament en la capella de Areneros es reunien els primers membres d'aquesta institució de l'Església [3] Arxivat 2008-09-28 a Wayback Machine.
  4. L'edifici d'estil neomudèjar està descrit a «Desarrollo urbano y estilos arquitectónicos» per Joaquín Bosque Maurel. Boletín de la Real Sociedad Geográfica, 2001–2002
  5. Com era habitual en l'estil de Fort y Guyenet, també deixà el seu aire neomudèjar al Col·legi de Areneros i ICAI [4]
  6. En la Historia de la educación en España y América, de diversos autors [5]
  7. «La casa de Paseo Rosales, 56 fou dirigida inicialment pel P. [[Zacarías García Villada]], S.J.». Arxivat de l'original el 2012-11-19. [Consulta: 25 febrer 2015].
  8. La fusió dels col·legis d'Areneros i Chamartín, va portar a la unió de les associacions d'antics alumnes [6] Arxivat 2009-06-20 a Wayback Machine.
  9. Diari El Día, 7 de juny de 2007 [7]
  10. Boletín Comillas, 21 de gener de 2008 [8] Arxivat 2011-11-26 a Wayback Machine.
  11. Rafael Inglada, Alfonso Ponce de León (1906–1936), Aldeasa, Madrid, 2001
  12. Alejandro Barcenilla, La Universidad Pontificia Comillas: cien años de historia (1892–1992), 1993, ISBN 84-87840-24-8, p. 227
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi de Areneros