Cola
De Viquipèdia
| Per a altres significats, vegeu «Dinastia Cola». |
| Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Tingueu paciència. Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2008-09, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
|
|
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Cola nitida
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Cola nitida (Vent.) Schott & Endl., 1832. |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
Sterculia nitida Vent.(basiònim)[1],Cola vera K. Schum. |
La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies[1], que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leona, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment és cultivada a tot arreu, on destaquen Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, la alba i la rubra ( blanca i vermella respectivament). [2]
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La paraula cola prové del Kolatier[3], que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. En quant a "nitida"[4] deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre.
[edita] Ecologia
És una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calorós, com ho és el clima tropical[5].
[edita] Descripció
Arbre monoic de creixement lent que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alçada. Arrel axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles són senceres, acuminades, ovalades i lleugerament coriàcies, de color verd brillant i són glabres. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10 cm de gruix. La inflorescència és en raïm, i les flors són hermafrodites, de color groc-verdós o blanques que creixen en forma de panícules. No presenten corol·la i el calze és gamosèpal i està constituït per 5 sèpals blancs amb estries porpres. L'androceu és subsèssil i monoadelf amb 10 anteres superposades i es troba unit a l'ovari, que és súper, formant l'androginòfor. El gineceu és ovoide i penta o hexacarpel·lar. El fruit és un polifol·licle de forma estrellada de color groc en la maduresa, dins de cada un dels quals hi trobem unes llavors grans de color vermellós que se'n diuen nous de cola.[6][7]
La nou de cola (la llavor) és la part de la planta que s'utilitza com a droga[8].
[edita] Composició química
Les llavors de cola contenen les següents substàncies:
- Alcaloides: Cafeïna(1.5-3-5%), Teobromina, (1-2%)Teofilina.[9]
- Flavonoides: Antocianina, Tanins, Catequina.
- Glucosidats: Colanina.[10]
- Vitamines: Àcid ascòrbic(Vitamina C), Riboflavina(Vitamina B2), Tiamina(Vitamina B1), Àcid nicotínic(Vitamina B3).
- Altres: Sucres, Sals potàssiques i càlciques, Midó, Cel·lulosa, Àcid tànnic.[2]
[edita] Acció farmacològica / propietats
|
La nou de cola té les següents propietats:
- Estimulant del SNC: Les bases xàntiques exerceixen un efecte estimulant sobre el sistema nerviós central. Sembla ser que el mecanisme d'acció d'aquests alcaloides està relacionat amb la inhibició de les fosfodiesterases de l'AMPc i en menor mesura del GMPc, incrementant les concentracions d'aquests importants mediadors cel·lulars.[11]
- Desfatigant
- Cardiotònica: La colanina incrementa el ritme de batec del cor.
- Eupèptica[12]
- Lipolítica
- Diürètica: La cafeïna augmenta la producció d'orina. L'efecte sembla ser degut a un augment de la filtració glomerular i a una disminució de la reabsorció tubular.
- Vasocontrictora
- Broncodilatadora: Útil per a asmàtics.
- Antioxidant: Principalment degut a la cafeïna, però també a altres metabòlits secundaris que conté la cola.[13]
La cola està contraindicada formalment en casos d'úlcera gàstrica i gastritis ja que indueix a la secreció d'àcid gàstric. També està contraindicada en casos de arrítmia cardíaca, tensió arterial alta, en nens i en dones embarassades o que donen pit. No combinar-la amb el cafè o el te.[14]
[edita] Usos
- Indústria alimentària:
És el principal ingredient de determinades begudes refrescants de gran consum. A més a més és usat com a aromatitzant de llaminadures i dolços.
- Tradició:
-A Nigèria, el col·lectiu dels Hausa-Fulani (representa el 30% de la població), la utilitzen sovint en rituals espirituals així com per donar la benvinguda a nous integrants de la tribu o a visitants. El que fan és triturar les nous de cola i oferir-les als visitants. També és utilitzat per les seves propietats de goma com a un xiclet natural.[15]
- En certes ètnies de l'Àfrica Occidental, la cola és utilitzada per demanar la mà a la futura esposa. El nuvi, juntament amb un missatger, compra i embolica un nombre determinat de nous de cola, que varia depenent de la ètnia. Són entregades a la família de la futura esposa pel missatger i simbolitzaran la unió entre les dues famílies. Seguidament el missatger s'encarregarà de comunicar al pare de la núvia les virtuts del nuvi. Si el pare accepta el nuvi, les nous de cola són trencades i es comparteixen per tal de segellar l'aliança. També és utilitzada en certs baptismes africans, com el baptisme malinké, on després d'anunciar el nom del nounat i del festeig, es reparteixen nous de cola i pà blanc entre tots els assistents.[16]
- Usos medicinals populars i etnomedicinal:
- A Trinitat i Tobago s'utilitza per a problemes en el part, de infertilitat i per a la hipertensió.[17]
[edita] Toxicitat
La cola té uns efectes secundaris que són l'excitació, l'insomni i la taquicardia. També pot provocar sobreexcitació seguida de depressió.[18]
[edita] Història
La cola en general (sense distingir espècies) ha sigut utilitzada des de temps remots per a diverses ètnies com a un estimulant, però és a partir del segle XIX on pren un protagonisme elevadíssim a causa de la irrumpció de la Coca-Cola. Al 1886 a Atlanta, Georgia, John Pemberton desenvolupa una versió no alcohòlica de la beguda French Wine Coca. Inicialment és venuda com a beguda medicinal, ja que es creia que l'aigua carbonatada aportava grans beneficis a la salut. Al 1899, després de diversos canvis en el control de la companyia, s'estableix a Chattanooga, Tennessee la primera fàbrica embotelladora. La Coca-Cola anirà adquirint més i més clients fins arribar a la Primera Guerra Mundial, on tindrà la seva primera expansió internacional, que serà encara major un cop arribada la Segona Guerra Mundial on començaran a distribuir la beguda en les famoses llaunes. Al 1983 desenvolupen la primera variació de la fórmula original de Coca-Cola, la Coca-Cola sense cafeïna, que va tenir una bona acollida, fet clau per a la creació de Coca-Cola en altres sabors, com vainilla, cirera o llimona. Actualment és distribuïda en més de 200 països, de forma que ha esdevingut un exemple de la globalització patida al segle XX. [19]
[edita] Observacions
Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.
[edita] Notes i Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 [«GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Agricultural Research Service, Department of Agriculture. United States. [Consulta: 10/04/2009]. Taxonomy for Plants GRIN]
- ↑ 2,0 2,1 Sunday Ene-ojo Atawodi†, Beate Pfundstein, Roswitha Haubner, Bertold Spiegelhalder, Helmut Bartsch and Robert Wyn Owen. Content of Polyphenolic Compounds in the Nigerian Stimulants Cola nitida ssp. alba, Cola nitida ssp. rubra A. Chev, and Cola acuminata Schott & Endl and Their Antioxidant CapacityDivision of Toxicology and Cancer Risk Factors, German Cancer Research Center, Heidelberg, Germany.
- ↑ Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops
- ↑ California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations
- ↑ Global Biodiversity Information Facility
- ↑ [Maugini, E.; Maleci Bini, L.; Mariotti Lippi, M. Manuale di botanica farmaceutica. 8a ed. Padova: Piccin; 2006.]
- ↑ [Strasburger, F. et al. Tratado de botánica. 35a ed. Barcelona: Omega; 2004.]
- ↑ [Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica, 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.]
- ↑ Burdock GA, Carabin IG, Crincoli CM.Safety assessment of kola nut extract as a food ingredient.Burdock Group,Orlando,FL,United States.
- ↑ Maillard C, Babadjamian A, Balansard G, Ollivier B, Bamba D.Study of Caffein - Catechin Association in Lyophilized Fresh Seeds and in Stabilized Extract of Cola nitida. Laboratoire de Pharmacognosie, Faculté de Pharmacie,Marseille, France.
- ↑ Natural History Museum
- ↑ Agripharma: Società Cooperativa Agricola
- ↑ Atawodi SE, Pfundstein B, Haubner R, Spiegelhalder B, Bartsch H, Owen RW. Content of polyphenolic compounds in the Nigerian stimulants Cola nitida ssp. alba, Cola nitida ssp. rubra A. Chev, and Cola acuminata Schott & Endl and their antioxidant capacity.Division of Toxicology, German Cancer Research Center, Heidelberg, Germany.
- ↑ Ibu JO, Iyama AC, Ijije CT, Ishmael D, Ibeshi M, Nwokediuko S. The effect of cola acuminata and cola nitida on gastric acid secretion.Department of Physiology, University of Port Harcourt College of Health Sciences, Nigeria.
- ↑ Chukwu, L.O*, Odiete, W. O. and Briggs, L.S. Basal metabolic regulatory responses and rhythmic activity of mammalian heart to aqueous kola nut extractsAquatic Toxicology and Ecophysiology Laboratory, Department of Marine Sciences, University of Lagos, Akoka, Yaba, Lagos.
- ↑ Kola Nut Tradition Igboland
- ↑ Lans C.Ethnomedicines used in Trinidad and Tobago for reproductive problems. BCICS, University of Victoria, British Columbia, V8W 2Y2, Canada
- ↑ Jacobson, Michael F. "Liquid Candy: How Soft Drinks are Harming Americans' Health".
- ↑ Pàgina web de Coca-Cola
[edita] Bibliografia
- Maugini, E.; Maleci Bini, L.; Mariotti Lippi, M. Manuale di botanica farmaceutica, 8a ed. Padova: Piccin; 2006.
- Strasburger, F. [et al.] Tratado de botánica, 35a ed. Barcelona: Omega; 2004.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica, 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.

