Consum col·laboratiu
El consum col·laboratiu, de l'anglès Collaborative Consumption, és l'actual canvi cultural i socioeconòmic en els hàbits de consum caracteritzats per la migració d'un escenari de consum individualitzat cap a nous models d'intercanvi, ús compartit, permuta o lloguer d'objectes i serveis, potenciat per les xarxes socials i las plataformes d'igual a igual. El terme fou mencionat per primer cop per Ray Algar en un article del mateix nom publicat al butlletí Leisure Report l'abril del 2007.[1] El concepte de consum col·laboratiu va popularitzar-se a partir del 2010 amb la publicació del llibre "What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption".[2]Rachel Botsman, co-autora del llibre, va fer una presentació sobre el consum col·laboratiu a la conferència TEDxSydney al maig del 2010.[3]
Són exemples de consum cooperador:
- Espais i immobles
- Cohabitatge, coworking, horts compartits.
- Transport
- Sistemes de bicicletes compartides, viatges compartits en cotxe i carpooling, carsharing, taxi col·lectiu.
- finances
- permutes, préstecs d'igual a igual.
- Bens materials
- Lloguer d'igual a igual, suports per l'entreteniment (libres, CDs de música, DVDs, videojocs), passallibres, Intercanvi de roba.
Referències [modifica]
- ↑ http://www.oxygen-consulting.co.uk/docs/collaborative-consumption.pdf
- ↑ Rachel Botsman, Roo Rogers, What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption, HarperBusiness, 2010 ISBN 978-0-06-196354-4
- ↑ http://www.ted.com/talks/lang/spa/rachel_botsman_the_case_for_collaborative_consumption.html
Enllaços externs [modifica]
 |
Aquest és un article orfe, ja que cap o molt pocs articles hi enllacen. Si us plau, afegiu enllaços cap aquest article des dels articles més significatius que s'hi relacionin. Es recomana avisar els editors principals de l'article mitjançant {{subst:Recordatori òrfenes|Consum_col%C2%B7laboratiu}}--~~~~ . |
