Corazón salvaje (telenovel·la de 1993)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de sèrie de televisióCorazón salvaje
Gèneretelenovel·la Modifica el valor a Wikidata
ProductorJosé Rendón Modifica el valor a Wikidata
Actors
Eduardo Palomo
Edith González Fuentes
Ariel López Padilla
Ana Colchero Modifica el valor a Wikidata
Companyia productoraTelevisa Modifica el valor a Wikidata
PaísMèxic Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Primer episodi5 juliol 1993 Modifica el valor a Wikidata
Últim episodi18 febrer 1994 Modifica el valor a Wikidata
Episodis160 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Més informació
IMDB: tt0212653 TMDB.org: 12777 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Corazón salvaje és una telenovel·la mexicana produïda per José Rendón per a Televisa. Va ser transmesa en l'horari estel·lar d'El Canal de las Estrellas des del 5 de juliol de 1993 fins al 18 de febrer de 1994.[1]

Va ser protagonitzada per Edith González i Eduardo Palomo, amb les actuacions antagòniques de Ana Colchero, Ariel López Padilla, Arsenio Campos i la primera actriu Claudia Islas. Va comptar amb les actuacions estel·lars de César Évora, Isaura Espinoza, Yolanda Ventura, les primeres actrius Luz María Aguilar, Queta Lavat i Queta Carrasco i els primers actors Julio Monterde i Enrique Lizalde.[2][3]

Argument[modifica]

La història es desenvolupa a començaments del segle xx, a Puerto Vallarta, que serà testimoni del naixement d'una passió sublim, profunda i màgica, protagonitzada per dos joves que poden semblar molt diferents, però que estan lligats pel llaç de la sang. És la tercera adaptació per a televisió feta per María Zarattini del clàssic de Caridad Bravo Adams, sobre el llegendari triangle amorós entre dues joves comtesses, Mónica i Aimée, amb el fill il·legítim d'un ric terratinent, Juan del Diablo.

Juan del Diablo i Andrés Alcázar y Valle són fills del mateix padre, Francisco Alcázar y Valle, un ric cavaller amo de la hisenda Campo Real, productora de canya de sucre. Però el primer és il·legítim, fruit de la seva relació preamarital amb la dona d'un pobre pescador; mentre que el segon és el seu fill legítim concebut amb la seva esposa, Sofía Molina, dama de societat sofisticada, però malvada i mentidera. Juan, sobrenomenat "del Diablo" per la seva personalitat salvatge i conflictiva, va ser criat de manera abusiva pel pescador després de la mort de la seva dona, qui li ha pres un odi terrible a ell i al seu pare.

Francisco s'assabenta de l'existència de Juan i manifesta en una carta el seu desig de reconèixer-lo com el seu fill i donar-li una llar digna al noi, però Sofia s'oposa terminantment i el menysprea. Francisco parteix a lliurar-li la carta a Noel Mancera, el seu advocat i lleial amic, però en el camí sofreix un accident en el seu cavall. Mentre agonitza, li fa prometre al seu fill Andrés que voldrà i acceptarà a Juan com el seu germà. Francisco mor i Sofía amaga la carta amb pany i clau, i després repudia i expulsa Juan de la hisenda.

Passats els anys, la Comtessa Doña Catalina Montero vídua d'Altamira i les seves dues filles, les comtesses Mónica i Aimée, tornen a Veracruz per a complir la promesa que ella i la seva cosina Doña Sofia es van fer anys enrere: el matrimoni acordat entre Mónica i el seu cosí Andrés. Mónica és una jove dolça i sensible, molt oposada a la seva germana Aimée, frívola i interessada. Mónica ha viscut enamorada d'Andrés, però ell s'enamora de Aimée i la prefereix com a esposa, malgrat l'acord entre la seva mare i la seva tia. Mónica, humiliada, decideix entrar a un convent. Aimée, malgrat haver-se compromès amb Andrés, és amant de Juan, que s'ha convertit un robust pirata i bandoler que viu a la vora de la mar i maneja un vaixell de la seva propietat, sobrenomenat "El Satán". El seu caràcter intrèpid i salvatge no ha canviat, i quan veu a la sensual Aimée comença un apassionat idil·li amb ella. Quan Juan ha de sortir en un viatge de negocis, la fa prometre que l'esperarà i al seu retorn es casaran. No obstant això, comença a córrer el rumor que Juan va ser capturat < l'exterior i condemnat a 10 anys de treballs forçats. Aimée, sabent els beneficis que li portarà ser l'esposa d'Andrés, després de saber la notícia oblida la seva promesa i finalment es casa amb ell. Sabent de la seva absència, Espíndola, el cap de la presó, Baptista, el capatàs de Camp Real, Alberto de la Serna, l'ambiciós amic d'Andrés, i Guadalupe Cajiga, amo del prostíbul del poble, fan negocis empresonant la gent de Juan i venent-los per a treballs forçats a les hisendes veïnes. Azucena, la jove protegida de Juan, és enviada amb Guadalupe Cajiga al prostíbul i aquest abusa d'ella. Finalment, Mónica és rebutjada al convent i se'n va amb la seva mare a passar un temps a la hisenda amb Andrés i Aimée.

Quan Juan torna del seu viatge convertit en milionari, s'assabenta de la traïció de Aimée i furiós per haver estat enganyat, decideix anar a la hisenda del seu germà per a portar-la-hi per la força. Andrés, que no sap res del seu parentiu amb Juan ni de l'aventura que aquest va tenir amb la seva esposa, però que ho recorda amb afecte de la infantesa, decideix emprar-ho com a nou administrador de Campo Real. Aviat s'assabenta que la seva gent ha estat capturada, i els rescata fent ús de la seva autoritat d'administrador i l'ajuda legal de Don Noel. És en aquestes circumstàncies que Juan i Mónica es comencen a acostar, perquè ella per a evitar una tragèdia, convenç Juan que deixi en pau a la seva germana.

Després d'escapar de la casa de Cajiga, Azucena emmalalteix i és trobada a l'entrada de Campo Real per Mónica, i ella i Juan es dediquen a cuidar-la. Quan es recupera, Aimée i Sofia es troben a l'habitació de Juan buscant Azucena, i aquesta li diu a Sofia que Aimée era la dona de Juan abans d'anar-se'n, per la qual cosa comença a odiar-la i li exigeix a ella, a Mónica i a la seva mare que no s'atreveixin a revelar aquest enamoriscament. Creient que Juan segueix interessat en emportar-se a Aimée, Sofía tracta de comprar-ho i convèncer-lo d'anar-se'n, però ell li diu que només ho farà a canvi que ella li doni el cognom Alcázar y Valle, i ella no té una altra sortida que acceptar. Com Mónica ja no serà monja, Andrés vol reparar la seva ofensa casant-la amb el seu amic Alberto de la Serna. Al mateix temps s'assabenta que Juan en realitat és el seu germà i que va tenir un indecent romanç amb una senyoreta que viu a la hisenda. Naturalment, Andrés pensa que es tracta de Mónica, ja que sempre la va veure darrere d'ell sense saber que estava demanant-li que marxés i deixés en pau a Aimée. A causa d'aquest malentès, Mónica és empesa a casar-se immediatament. Ella accepta per a protegir a Andrés i a la seva germana de la vergonya i l'escàndol, però decideix casar-se amb Juan en comptes d'Alberto, perquè ell i Aimée no tinguin la idea de fugir junts.

Juan accepta casar-se amb Mónica després d'obtenir el seu cognom, i perquè comença a sentir amor cap a ella, i a poc a poc Mónica descobreix en Juan que darrere d'aquesta façana d'home salvatge i perillós, s'amaga un home bondadós i tendre, amb un cor salvatge però noble. Però la felicitat està molt lluny d'arribar, ja que Aimée no es resigna a perdre Juan i comença a intrigar per a separar-los, igual que Azucena, que estima a Juan des que ell es va convertir en el seu protector en saber-la sola, a més d'Andrés, que descobreix l'engany de la seva dona i decideix venjar-se.

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

Premis TVyNovelas 1994[modifica]

Categoria Nominat(a) Resultat
Millor telenovel·la José Rendón Guanyador
Millor actriu protagonista Edith González Guanyadora
Millor actor protagonista Eduardo Palomo Guanyador
Millor primera actriu Claudia Islas Guanyadora
Millor primer actor Enrique Lizalde Nominat
Millor revelació femenina Ana Colchero Guanyadora
Yolanda Ventura Nominada
Millor revelació masculina Ariel López Padilla Guanyador
César Évora Nominat
Millor tema musical Manuel Mijares Guanyador
Telenovel·la de major èxit als Estats Units Guanyadors

Premis El Heraldo de México 1994[modifica]

Categoria Nominat(a) Resultat
Millor telenovel·la José Rendón Guanyador
Millor actor en televisió Eduardo Palomo Guanyador

Premis TP d'Or 1994[modifica]

  • Millor telenovel·la[4]

Premis Telegatto (Itàlia) 1995[modifica]

Categoria Resultat
Millor telenovel·la de l'any emesa a Itàlia Guanyadora[5]

Premis ACE 1994[modifica]

Categoria Nominat(a) Resultat
Millor actor Eduardo Palomo Guanyador
Millor coactuació femenina Claudia Islas Guanyadora
Millor coactuació masculina Arsenio Campos Guanyador
Més ben director Alberto Cortés Guanyador

Premis Eres 1994[modifica]

Categoria Nominat(a) Resultat
Millor telenovel·la José Rendón Guanyador
Millor actriu estel·lar Edith González Guanyadora
Millor actor estel·lar Eduardo Palomo Guanyador
Millor actriu co-estel·lar Ana Colchero Guanyadora

Referències[modifica]

  1. ↑ «Corazón salvaje» (en castellà). alma-latina.net. Arxivat de l'original el 5 setembre 2011. [Consulta: 2 març 2016].
  2. ↑ Edith González y Eduardo Palomo: el trágico final de los protagonistas de "Corazón salvaje", infobae, 13 de juny de 2019
  3. ↑ A 25 años del estreno de 'Corazón Salvaje', ¿dónde están sus protagonistas?[Enllaç no actiu], hola.com, juliol de 2018
  4. ↑ «TP en Portada (TP d'Or)». Arxivat de l'original el 28 de setembre de 2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
  5. ↑ El Tiempo (Arxiu Antena)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Corazón_salvaje_(telenovel·la_de_1993)&oldid=32623731»