Corrent de Grenlàndia Oriental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corrent Orietal de Grenlàndia

El Corrent de Grenlàndia Oriental (EGC) és un corrent oceànic fred i de baixa salinitat que s'estè des de l'Estret de Fram (~80º N) a Cap Farewell (~60º N). El corrent es localitza al litoral de la costa est de Grenlàndia al llarg del marge continental de Grenlàndia.[1]

Aquest corrent és d'importància principal perquè connecta directament l'Àrtic amb l'Atlàntic nord, és un dels que més contribueixen a exportar gel fora de la zona Àrtica, i s'hi diposita molta de l'aigua dolça de l'Àrtic.[2]

Propietats de l’aigua[modifica | modifica el codi]

Aquest corrent es compon d’una mescla de tres tipus de masses d’aigua: polar, atlàntica i aigua profunda. Els primer 150 metres des de la superfície es consideren que són de massa d’aigua polar, freda i de baixa salinitat. Típicament la temperatura de la massa d’aigua polar es troba entre el 0º i –1.7 °C (punt de congelació de l’aigua marina baixa en salinitat). La capa de sota és de massa d’aigua atlàntica que arriba fins als 1000 metres de fondària, té la temperatura relativament més alta (per sobre de 0ºC) i l’aigua és més salina (34 a 35 psu).[2] La capa per sota de la massa atlàntica té salinitat i temperatura relativament constant, arriba fins al fons de l'oceà. La temperatura d'aquesta capa està per sota de zero graus i la salinitat al voltant de 34.9,psu.[3]


Moviment[modifica | modifica el codi]

El moviment gheneral d'aquest corrent és cap al sud. És bastant fort amb mitjanes anuals de 6–12 cm/s[3] a la part superior del corrent (<500 m) amb màxims interanuals de 20–30 cm/s.[4]

Exportació de gel àrtic[modifica | modifica el codi]

S'estima que el 90% del gel exportat per l'Àrtic el condueix aquest corrent.[5] El volum de gel exportat depèn de diverses variables atmosfèriques (vent, temperatura. etc) i variables oceàniques i dinàmiques. El flux màxim de gel exportat va d’octubre a desembre i el mínim de gener a març.[6] El volum exportat varia entrre els anys, pot ser de 5000 km3/any o de menys de 1000 km3/any.[6]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hopkins, T. «The GIN Sea—A synthesis of its physical oceanography and literature review 1972–1985». Earth-Science Reviews, vol. 30, 3–4, 1991, pàg. 175. DOI: 10.1016/0012-8252(91)90001-V.
  2. 2,0 2,1 Schlichtholz, P. and M.N. Houssais. «An investigation of the dynamics of the East Greenland Current in Fram Strait based on a simple analytical model». Journal of Physical Oceanography, vol. 29, 9, 1999, pàg. 2240–2265. DOI: 10.1175/1520-0485(1999)029<2240:AIOTDO>2.0.CO;2. ISSN: 1520-0485.
  3. 3,0 3,1 Aagaard, K., and L.K. Coachman, 1968: The East Greenland Current north of Denmark Strait, Part I, Arctic, 21, 181-200.
  4. Bersch, M., 1995: On the circulation of the northeastern North Atlantic. Deep-Sea Research, 42, 1583-1607.
  5. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta multiple
  6. 6,0 6,1 Martin, T; Wadhams, P. «Sea-ice flux in the East Greenland Current». Deep Sea Research Part II: Topical Studies in Oceanography, vol. 46, 6–7, 1999, pàg. 1063. DOI: 10.1016/S0967-0645(99)00016-8.