Creu de terme de la Font de les Canelles
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Creu de terme  | ||||||
| Construcció | segle XIV | ||||||
| Construcció | S. XIV | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Gòtic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) | ||||||
| Localització | Pg. de la Muralla - pl. de la Font | ||||||
| |||||||
| IPA | |||||||
| Identificador | IPAC: 13053 | ||||||
| |||||||
_-_1.jpg)
La Creu de terme de la Font de les Canelles és una obra gòtica de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Creu de pedra laboriosament treballada dedicada a Santa Maria. Segons el Norbert Font i Saguer és una de les quaranta millors creus de Catalunya.[1]
Al costat mateix del recinte de les fonts hi ha una magnífica creu tardo-gòtica, que els historiadors de l’art situen en el segle XV.[2] Es tracta d’una de les creus que hi havia a la sortida dels portals de la vila. Segons Josep Gudiol, és una de les darreres manifestacions de les anomenades «creus-calvari», atès que, juntament amb el capitell, eren un compendi de la Passió de Jesucrist.
Història[modifica]
.jpeg)
La creu original va ser aterrada i trencada el 15 de febrer de 1934. L’ajuntament en recollí els fragments i els portà a restaurar a Tarragona, tasca que va ser encomanada a Pau Font de Rubinat. Durant la guerra civil, el capitell i el fust varen ser trossejats i convertits en grava. Acabada la guerra, la creu original ja restaurada i una còpia varen ser localitzades al museu Prim Rull de Reus. Després de moltes gestions, s’aconseguí retornar-la al poble juntament amb una còpia, que va ser instal·lada en aquest indret el 1948. L’original de la creu es va conservar a l’ajuntament fins que el 1959, amb motiu de la restauració del convent de Santa Maria de Bell-lloc hi va ser portada i s’hi conserva actualment.[3]
Fou enderrocada el dia 21 de gener de 1934 i restaurada el 21 d'agost de 1949, posant al seu lloc una còpia feta per l'escultor Lenacel. El 1934 l'original passà al Museu Prim Rull de Reus, després retornà a la vila i es guardà a l'Església de Santa Maria de Bell-lloc (Convent).[1]
És coneguda com a creu dels Comtes o de les Canelles o del Gubià. El seu emplaçament és al peu de les fonts de les Canelles i del que havia estat Camí Real d'Igualada.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Creu de terme de la Font de les Canelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ Carreras, Josep Maria «Les Fonts dels Comtes de Santa Coloma de Queralt». Podall, n. 6-7, pàg. 368-74..
- ↑ Carreras, Josep Maria. Santa Coloma de Queralt. Guia monumental i històrica. Santa Coloma de Queralt: Ajuntament de Santa Coloma de Queralt i Associació Cultural Baixa Segarra, 1997, p. 65. ISBN 84-922675-0-X.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creu de terme de la Font de les Canelles |
- «Creu de terme de la Font de les Canelles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Consell Comarcal Conca de Barberà.[Enllaç no actiu]