Cutxaró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El cutxaró és un tipus de preferment usat a la forneria catalana, que conté farina de blat, aigua, una mica de sal i 24h de repòs.[1] El seu ús és bastant similar al d'altres preferments com poden ser el poolish, la biga italiana o el levain levure francès, o directament com a equivalent de la popular massa mare. Al refranyer català es diu d'un bon cutxaró, es veu pa en condició.[2]

Existeixen dos costums per elaborar el cutxaró; la primera, és fer servir una porció de cutxaró del mateix dia, la segona és usant el cutxaró del dia anterior, amb cura que la massa no estigui sobrefermentada, i ens surti una massa que no llegeixi per esgotament del cultiu.[3] Depenent de l'època de l'any, de la humitat o de la temperatura, els cutxarons fermenten més ràpid o més lent.[4]

Cutxaró també és el nom alguerés per al culler, que en els dialectes peninsulars també es diu cullerot, cullerol o llossa.[5]

Referències[modifica]

  1. Monreal, Ànnia. De pans per Catalunya. 1ª ed. Barcelona: Sd-Edicions, 2015. ISBN 978-84-943073-7-9. OCLC 913153046 [Consulta: 26 gener 2022]. ««(...) va rodar, pagès, coca de pa, xapata i llonguets, tots elaborats amb la mateixa recepta: una pasta de farina, aigua, cutxaró (farina, aigua, una mica de sal i 24 hores de repòs), portat fresc i sal.»» 
  2. «D'un bon cutxaró, se'n veu pa en condició». El Refranyer. [Consulta: 25 maig 2022].
  3. Medina Mata, Enrique. «Massa mare 'cutxaró'». El Pa Mana, 2008. [Consulta: 25 maig 2022].
  4. Amades, Joan; Torrents i Buxó, Jacint; Sañé, Joaquim; Anglada, Lola. Pa de flequer: la cultura d'un aliment bàsic. Primera edició: octubre 2019. Barcelona: Edicions Morera, 2019, p. 5. ISBN 978-84-944473-8-9. 
  5. Sanna i Useri, 1988, p. 277.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]